Política

Mossos torpedinats

Una setantena d’agents són actualment investigats als jutjats per no haver aturat les votacions del referèndum d’autodeterminació com ordenava el TSJC, a banda que la cúpula policial hagi estat escapçada i acusada de sedició pel 20-S i l’1-O

El delicte de desobediència implica inhabilitació professional, un fet que preocupa molt els policies

A Trapero no el va creure ni el president Puigdemont ni el president del TSJC en posar-se a la seva disposició

Tocat, tocat de gravetat, però no enfonsat. És l’estat del cos de la policia catalana, format per 17.000 agents, dels quals un 1% dels 7.000 mossos que van treballar per garantir la seguretat ciutadana durant el referèndum de l’1 d’octubre passat són investigats judicialment per unes decisions dels seus superiors.

A tres dies del primer aniversari de l’1-O, un total de 143 agents i comandaments estan inclosos en diligències judicials i, d’aquests, 72 han estat citats com a investigats per la seva actuació l’1-O, segons dades facilitades pel Departament d’Interior a una pregunta parlamentària de Cs, a finals de juliol passat. En aquesta setantena d’investigats, s’inclouen el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana, processats pel delicte de sedició (dos, el major), juntament amb el director dels Mossos, Pere Soler, i el secretari general d’Interior, Cèsar Puig, als quals també se’ls acusa de formar part d’un grup criminal per “haver posat el cos dels Mossos al servei dels interessos secessionistes”, segons la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, en la seva resolució de processament.

En la providència, la magistrada Lamela qüestiona el dispositiu dissenyats per la direcció de la policia catalana per complir l’ordre del TSJC d’aturar la votació, tot i que s’oblida el “sense afectar la normal convivència ciutadana”, que ordenava la magistrada Mercedes Armas, de l’alt tribunal català. Així, indica que el dispositiu Àgora, amb 7.000 agents, era molt inferior als 12.000 que es mobilitzen per una contesa electoral. El dispositiu “era enganyós i fraudulent per no haver de complir el mandat” del TSJC i van “infrautilitzar” les unitats de control de l’ordre públic, com són l’ARRO i la Brimo, sosté la jutgessa, que fins i tot cita comunicats dels sindicats dels Mossos SPC i Uspac, que expressaven la seva “preocupació” perquè temien que els agents rebrien les conseqüències de no poder complir el mandat judicial.

Cap responsable dels sindicats dels Mossos vol valorar ara les imputacions dels seus afiliats, la majoria agents, dels quals sí que asseguren que estan “molt preocupats”, perquè el delicte de desobediència implica inhabilitació professional. La setmana passada, una jutgessa de Manresa va arxivar la denúncia contra dos agents, afiliats a SAP-Fepol, en considerar que no va haver cap resistència a l’actuació de la Guàrdia Civil en un centre de Sant Joan de Vilatorrada, sinó que feien de mediació amb les concentrats. És el primer cas d’arxivament i s’espera que aviat el jutjat d’instrucció 3 del Vendrell arxivi la causa contra 30 agents investigats, tal com defensen la fiscalia i els sindicats.

Si la majoria agents dels Mossos són investigats pel delicte de desobediència, 24 dels 4.500 agents de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil (rotaven en una plantilla de 6.000), que van participar en intentar aturar l’1-O, són investigats pels delictes de lesions i contra la integritat moral per la brutalitat d’algunes càrregues. Part d’aquests agents s’han salvat de ser investigats perquè no es pot veure el seu número d’identificació als vídeos.

Ni en la resolució contra la cúpula de la policia ni en les causes obertes contra mossos, res es diu que es van usar els criteris de “congruència, proporcionalitat i oportunitat” davant la gran concentració de ciutadans als centres. La magistrada Lamela tampoc recull, com va aportar la defensa de Trapero, exercida per la penalista Olga Tubau, que el major va alertar el llavors president Puigdemont dels perills de realitzar l’1-O, i que, quan el Parlament va fer la declaració d’independència, el major va trucar al president del TSJC, Jesús María Barrientos, per posar-se a la seva disposició el 27 d’octubre. A Trapero, però, no el van creure ni el president Puigdemont ni el president del TSJC.

En una de les causes obertes, el titular del jutjat d’instrucció número 3 de Cornellà de Llobregat va preguntar a Interior qui tenia la responsabilitat del disseny del dispositiu de l’1-O, i se li va dir que el major Trapero, quatre comissaris, dos intendents, més la cap de l’assessoria jurídica de la policia. Davant la importància dels càrrecs, va enviar la causa a la jutgessa Lamela, la qual no en va voler saber res, però el jutge de Cornellà l’ha remès al Suprem perquè dirimeixi qui ho ha d’investigar. Un torpede més contra el cos policial, tot i que aquests comandaments ja han estat substituïts.

82
requeriments judicials
ha rebut la direcció de la policia de la Generalitat sobre l’actuació d’agents i comandaments durant el referèndum de l’1-O.
2
agents per cada
un dels 2.259 centres de votació hi havia l’1-O. Alguns jutges qüestionen aquest dispositiu format per 7.000 agents, quan en unes eleccions se’n mobilitzen 12.000. També es critica que els grups de control de l’ordre públic, els ARRO i la Brimo, van ser “infrautilitzats”, aquell 1-O.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.