Política

A la recerca de la por

Un centenar d’antiavalots de la Guàrdia Civil van ferir 84 votants al pavelló de Sant Carles de la Ràpita, molts quan ja havien pres les urnes

“Des de dins el pavelló de vidre, vèiem com pegaven i obrien el cap a veïns i amics. Era angoixant”

“Res tornarà a ser igual. Estem més units que mai i ha servit per convèncer indecisos”

A la Ràpita, hi ha gent que va rebre tants cops que encara no pot parlar-ne sense plorar

Quan la nit de fa un any l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita va arribar a casa, va esclatar en plors. Avui les conseqüències psicològiques, socials i polítiques d’aquella violenta repressió policial són ben presents en la societat rapitenca. Assegut davant un mural de commemoració de l’1-O penjat al despatx d’alcaldia, a Josep Caparrós (ERC) encara li costa contenir les llàgrimes en rememorar, per a aquest reportatge, la brutalitat exercida pel centenar llarg d’agents antiavalots de la Guàrdia Civil: “Van venir a ferir el nostre poble. A fer-li mal i por”, assegura. Les quatre càrregues policials de l’1-O van causar, almenys, 84 ferits al poble. Són els qui van acudir per ser atesos al CAP. El centre mèdic va haver de cridar metges i infermeres fora de servei a causa de l’allau de veïns contusionats, amb crisis d’ansietat i caps oberts.

Encara de matinada, la Ràpita era un poble mobilitzat i il·lusionat amb el referèndum. “A quarts de cinc de la matinada, els grups i les xarxes socials ja bullien. Jo no podia dormir més, així que me’n vaig anar al pavelló”, on es va centralitzar la votació, recorda Agustí Cruelles, un dels ferits. La campanya electoral s’havia tancat amb alegria i molta gent. En aquest poble de 14.700 habitants encara ressonava amb força la detenció traumàtica el 20 de setembre del secretari d’Hisenda de la Generalitat, el rapitenc Lluís Salvadó. El 25 de setembre, l’alcalde havia estat cridat al jutjat a declarar en la causa oberta contra els 700 alcaldes. De matinada al pavelló “hi havia mig centenar de persones, amb coc, mistela i cafès amb llet”, explica Núria Reverter, aleshores coordinadora de l’Assemblea.

A les 9 del matí, prop d’un miler de persones ja eren dins, tot esperant per votar, formant fileres atapeïdes en una imatge que ha quedat per a la història. Primer els Mossos d’Esquadra i després la Guàrdia Civil van fer-hi acte de presència. “La gent els deia que què feien allà intentant aturar el poble...” Pocs vots hi havia a les urnes quan a les 9.15 hores va aparèixer una llarga filera de furgonetes antiavalots de la Guàrdia Civil i van ocupar tota l’avinguda. Agents en formació de tres –el primer amb escut, el segon amb la porra a la mà i el tercer amb fusell– van baixar-ne. Sense cap avís van començar a colpejar els veïns a la porta principal del pavelló, expliquen els ferits. Mariona Gairi, l’actual coordinadora rapitenca de l’ANC, era a dins: “Les parets són de vidre i vèiem com pegaven i obrien el cap a veïns i amics, fins i tot els que estaven asseguts a terra i amb les mans enlaire. Els de la segona fila van començar a cantar Els Segadors i a dins la gent cridàvem ‘Votarem, votarem!’. Tenia un gran sentiment d’impotència. Era angoixant.”

Rebent cops a fora hi havia Cruelles, entre molts altres: “Ens aixafaven contra el vidre. Em van pegar a la panxa perquè abaixés el cap, i aleshores me’l van colpejar. Ens insultaven. Els ulls expressaven odi. En un moment donat, vaig sentir com em baixava la sang per la cara i em rodava una mica el cap. Vaig sortir...” Al centre mèdic li van fer sis punts al front i el van fer estirar una bona estona, perquè tenia la pressió arterial disparada. Un altre dels ferits, amb 8 punts i també encara una cicatriu ben visible al cap, és Frederic Navarro: “Va ser una salvatjada. Fins als dies posteriors no vas assimilant el que t’ha passat. T’arriben imatges i vídeos i et col·lapses.” Les nits següents els dos tenien problemes per poder dormir. “Hi ha gent, com el meu cunyat, que encara no pot parlar-ne de tants cops com li van donar. Es posa a plorar”, assegura Cruelles.

Dins el pavelló, l’alcalde “patia per la integritat física dels veïns i en vaig ordenar el desallotjament. Els rapitencs van mostrar una serenitat i responsabilitat de la qual n’hem d’estar orgullosos. Podia haver-hi hagut una carnisseria”. Els vots emesos –356 sobre un cens de 10.300 al final del dia– es van amagar als lavabos. La gent sortia mans enlaire, però els esperava una pluja de cops. Els antiavalots van entrar per requisar urnes buides, i encara aleshores “van efectuar tres càrregues més. Des del minut 1 van pegar. L’objectiu no eren les urnes, sinó espantar i condicionar les votacions, aquí i arreu, amb l’ús de violència extrema”, diu Caparrós. Cinc de les sis portes del pavelló van estar sempre obertes.

Els dos s’han sumat a la denúncia col·lectiva de seixanta ferits rapitencs, amb el suport de l’Ajuntament rapitenc i la feina gratuïta d’advocats ebrencs i tarragonins. Cruelles i Navarro no confien en la justícia espanyola: “Potser l’europea. Sols volem que es reconegui que són uns bèsties.” Alguns dels ferits ja han anat a declarar als jutjats. També ho han fet cinc agents per videoconferència, que han justificat l’actuació policial.

Endavant
La Ràpita no oblida. Avui i entre els diversos actes reivindicatius del cap de setmana, posarà el nom “ 1 d’Octubre” a la plaça annexa al pavelló. “Res tornarà a ser igual. Estem més units que mai i la repressió ha servit per convèncer els indecisos”, assegura l’alcalde. Des de l’ANC, i hi coincideixen Cruelles i Navarro, asseguren que tornarien a plantar-se davant el col·legi. De fet, aquell dia i malgrat els cops, tots van anar a votar a poblacions veïnes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.