“La gent ha de venir a viure als pobles”

És un man­dat de segui­ment dels altres, fent coses per millo­rar el poble. Hem inau­gu­rat un ajun­ta­ment nou, als seus por­xos hi haurà tot el que és social i cul­tu­ral. També estem pla­ni­fi­cant una plaça nova i també durant aquest man­dat hau­rem fet el tras­llat del cemen­tiri antic cap al nou i hem fet un memo­rial de record del cemen­tiri antic. Anem millo­rant el poble i que­den algu­nes coses per fer, cosa que vol dir que n’hi hau­ria per a un altre man­dat.

De pro­ble­mes no en té molts perquè ens dedi­quem a ges­ti­o­nar-lo amb la màxima eficàcia que podem. El pro­blema sem­pre és de molta gestió. La sort que hem tin­gut en aquest muni­cipi petit és que hem seguit cons­truint i hem cobrat mol­tes llicències d’obres. Lla­vors és un muni­cipi atípic, però tot ho basem en la gestió diària i inten­tem no dei­xar ni un fil per lli­gar perquè tot ajuda, perquè con­fiar sem­pre en sub­ven­ci­ons és molt com­pli­cat.

Sí, hem fet un dipòsit nou i ara apa­rent­ment tenim sufi­ci­ent capa­ci­tat d’aigua per a uns quants anys. Inten­tem anti­ci­par-nos a les neces­si­tats.

Jo diria que mul­ti­plica la població per set o per vuit. És un poble que com tota la Cer­da­nya està morint pel que fa a pri­mers habi­tat­ges, ja que la gent va mar­xant perquè la pressió de la gent de fora fa que els habi­tat­ges val­guin molts diners i la gent del poble no té prou capa­ci­tat adqui­si­tiva. Ales­ho­res fem una política d’habi­tat­ges de pro­tecció social: en vam fer set en el man­dat ante­rior i en tenim cinc de pro­gra­mats més que no sé si esta­ran abans d’aca­bar aquest man­dat, però ja tenim els pro­jec­tes fets per cinc habi­tat­ges nous. Això, fer dotze habi­tat­ges o set, que en un poble gran és una fotesa, en un poble com aquest és recu­pe­rar la gent que se’ns va morint. Tam­poc vol dir que aug­men­tem la població, la població es manté sem­pre esta­ble, però el que passa és que sense fer esforços el poble que­darà buit. A més, a la comarca de la Cer­da­nya, tal com pinta, la gent que marxa a estu­diar no torna. La comarca és petita i no es neces­si­ten tècnics impor­tants amb car­rera, amb la qual cosa ens des­a­pa­reix el jovent. També podem morir d’èxit, perquè tin­drem una mun­ta­nya de cases de segona residència, que, de fet, és el que ja tenim.

Doncs així, fent habi­tat­ges soci­als, bus­cant ter­renys que puguem sub­ven­ci­o­nar perquè la gent s’hi faci habi­tat­ges. Estem fent un polígon indus­trial en què només hi haurà dis­set naus, però, bé, en un poble com Bol­vir tenir dis­set naus vol dir que tin­drem gent que hi tre­ba­llarà. També hem fet una escola nova; ara entre la llar i l’escola hi ha sei­xanta nens, i això dona vida al poble, i s’ha d’acon­se­guir que la gent vin­gui a viure-hi perquè, si no, són pobles que es mori­ran d’èxit.

Ho estem ana­lit­zant. Jo crec que segu­ra­ment que sí, però bé, encara està obert i la salut no saps com va. Doncs bé, espe­rem als últims moments i no cal llançar cam­pa­nyes al vol. Si la gent diu que anem bé, doncs segu­ra­ment tor­na­rem a repe­tir, però ara per ara no ho tenim defi­nit clara­ment i no hem cap gestió.