“La vida cultural ens diferencia de l’entorn”

Doncs, és clar, una mica per casualitat. Quan vaig arribar a Rupià, vaig començar fent classes d’informàtica bàsica com a voluntari entre persones que no en sabien. I veïns que preparaven la llista electoral em van convidar a fer un cafè i em van demanar d’afegir-m’hi. Com que vaig ser el que va treure més vots, democràticament em van investir a mi. El 2015 no tenia gaires ganes de tornar-me a presentar, però aquí estic.

Crec que vuit anys és prou temps. No tinc intenció de repetir, ni com a alcalde ni com a regidor. Necessito dedicar més temps a la feina i a la família, tot i que per a mi ha estat un orgull que em fessin alcalde i, segons em diuen, el 2015, amb el millor resultat en democràcia.

Potser per descartament dels altres candidats. No tenia història al poble ni interessos privats i tenia bona relació amb molta gent. Potser això ho explica tot.

Les bàsiques: la millora del sanejament, perquè hi havia cases que encara no tenien clavegueram, i de la xarxa d’aigua, que estava força envellida, amb pèrdues i canonades antigues de fibrociment que s’han anat substituint. En aquest sentit, si hem renovat els carrers de la Indústria i de Sant Vicenç no ha estat perquè fossin més bonics, sinó perquè calia renovar-hi les canonades. I, d’altra banda, també hem volgut potenciar la vida cultural, que és un element diferenciador per al poble.

És un intangible, però, al capdavall, qualsevol cosa pot estar relacionada amb la cultura, fins i tot l’urbanisme. Tenim la sort de tenir un grup de cultura i comissions com les de festa major i carnaval amb molta força i gent implicada en diferents disciplines. I la seva feina i activitats han contribuït a crear una imatge atractiva de Rupià per als veïns, i que també es valora des dels municipis de l’entorn.

A més de l’activitat del centre social o la programació al teatre, anem guanyant població. Parelles joves, o no tant, amb mainada, han vingut a viure a Rupià. I el més positiu és que és un creixement lent, un degoteig sostenible, perquè crec que si es creix massa ràpid, i més en un poble petit, es pot acabar anant enrere.

Fa anys que som conscients que manca habitatge al poble, i per això es va encarregar un pla local en què quedava clar en la diagnosi. Hem treballat el projecte per generar sis parcel·les a preus inferiors als de mercat, per a la gent del poble que ara viu de lloguer o perquè joves que encara resideixen a la casa dels pares no hagin de marxar.

Hi ha dues opcions que estudiem: o la cessió del dret de superfície durant un termini llarg o la venda però amb unes bases que establiran que hauran de ser primeres residències i un marge d’ingressos que estarà entre el mínim per costejar la hipoteca i un màxim. En aquest segon escenari, el consistori es pot reservar un dret de tempteig per a la recompra.

Abans de final d’any hem de fer una intervenció conjunta amb Parlavà en el camí que ens connecta, lligada amb una subvenció. I també posarem al dia el parc infantil.