L’esperit de l’1-O surt al carrer
Més de cinc mil persones es manifesten a Girona per la llibertat dels presos polítics i cridar que ni obliden ni perdonen la repressió policial
A Esponellà fan un monument de rèplica de la porta del dispensari que la Guàrdia Civil va aixafar
-
La concentració de la tarda a la plaça U d’Octubre. ANC. -
Les dues urnes del col·legi Verd, a Girona. G. VILÀ (ACN). -
L’escultura ‘La llavor’, de Claudi Casanovas, inaugurada a Riudaura CLÀUDIA JANÉ. -
El monument commemoratiu d’Esponellà, inspirat en el portal aixafat pels policies, ANC. -
El dinar organitzat a Calonge CEDIDA. -
L’escola Bruguera de Girona va penjar fotos de l’1-O al costat de la porta LLUÍS SERRAT. -
Una imatge de l’estrena d’ahir del parc U d’Octubre de Llagostera M. SUREDA. -
Una de les pintades feixistes que van aparèixer ahir a la matinada a Palamós ACN.
Desenes d’escoles i entitats gironines es van avançar ahir al recordatori de la defensa de les urnes de l’1 d’octubre del 2017 amb actes alhora festius i reivindicatius que van culminar amb la manifestació organitzada a la tarda a Girona, en la qual van participar més de cinc mil persones.
Els manifestants convocats per Girona Vota i els CDR de Girona, Salt i Nord-Oriental i la Forja van concentrar-se a la Plaça U d’Octubre i van anar fins a la plaça de Sant Pere i al davant de la seu de la Policía Nacional, al barri de Pedret. Ni oblit ni perdó, Llibertat presos polítics i Que se’n vagin (en referència a l’actuació de les cossos policials espanyols) van ser alguns dels lemes.
Al col·legi Verd de Girona, on la violència de la Policía Nacional va ser molt cruenta fa un any, la colla Fal·lera Gironina va dur les urnes fins al pati de l’escola. Tothom qui ho va voler va tornar a votar, incloent-hi els capgrossos Beneta i Pericota, i deixar un missatge, que avui serà exhibit a l’exterior de l’escola. Els gegants Fèlix i Maria Àngels van ballar i hi va haver dinar popular.
Representants de l’associació de mares i pares d’alumnes (AMPA) de l’escola van llegir un manifest en què van recordar com l’enginy i la picardia van driblar la violència i com 2.286.217 catalans van votar. La presidenta de l’AMPA, Sònia Moret, recorda “amb alegria” l’esforç de tanta gent “que hi torna a ser, malgrat que la violència policial ens va fer enrabiar i entristir”.“De l’1-O, ni oblit ni perdó”, hi va afegir.
També al col·legi Bruguera, on durant tot el cap de setmana han tingut penjades imatges evocatives del referèndum a la façana, van recordar el violent desallotjament d’ara fa un any amb un dinar popular a l’escola i un homenatge a l’advocat sindicalista Mario Rueda, que exercia de vocal a la mesa quan va ser agredit sense miraments pels policies, tot i ser notori que no oposava més resistència que la que comporta necessitar cadira de rodes per desplaçar-se. Rueda, que va morir aquest estiu, va ser recordat en l’acte d’ahir al Bruguera com un exemple d’integració i compromís.
Amenaces a Palamós
A la resta de la demarcació també van proliferar els actes de record, que a Palamós es van veure enterbolits per unes pintades de símbols feixistes i amenaces a l’alcalde, Lluís Puig, que van aparèixer a la matinada als jardins del passeig del Mar, que ahir havien de ser rebatejats amb el nom d’U d’Octubre. Els vàndals van arrencar la placa i hi van pintar una esvàstica al damunt, i als voltants van deixar-hi guixades amb frases com ara “Viva España hasta la muerte”, “Arriba España, alcalde cuidado” i “Alcalde traïdor”. Els fets van ser denunciats als Mossos.
Més plàcida va ser la jornada a la Garrotxa, on es van organitzar actes a Besalú, a Mieres i a les Planes d’Hostoles. A Riudaura, al carrer de l’Escola, es va inaugurar l’escultura pública La llavor, Memorial 1 d’Octubre, del ceramista Claudi Casanovas, autor també del monument Als vençuts d’Olot. Durant l’acte, es va projectar el documental 1-O i hi va haver l’actuació del duo Gelabert & Moretones.
A Esponellà, un poble de 460 habitants del Pla de l’Estany, l’1-O la Guàrdia Civil havia intentat trobar, de males maneres, l’urna davant uns veïns que es van sentir humiliats. Ahir van inaugurar un monument commemoratiu: una rèplica, de ferro i metacrilat, de la porta del dispensari mèdic que els agents policials van aixafar. “Hem volgut deixar constància del que va passar i perquè ho vegi la gent que vol la pau”, va explicar l’alcalde, Joan Farrés.
