L’any 2015, va aspirar per primer cop a entrar a l’Ajuntament de Garriguella al capdavant de la candidatura Junts per Garriguella-AM (marca blanca d’ERC) i va aconseguir arrabassar l’alcaldia a CiU per 19 vots. Garriguella és un poble de l’Alt Empordà de 850 habitants.
Com va ser que es presentés a candidata a l’alcaldia?
Va ser una mica per casualitat. Els meus amics s’havien presentat en anteriors ocasions i havien perdut i volien presentar una persona nova. Jo havia treballat per a l’Assemblea, soc una persona molt coneguda aquí, vinc del món d’empresarials i feia anys que no estava en actiu. Em van demanar que em presentés i vaig acceptar.
Com valora l’experiència?
Al poble, la gent no es mou per partits, sinó més aviat per grups, interessos. D’un dia per l’altre, em vaig trobar que era alcaldessa. M’agrada molt i crec que les dones ens hi hem de posar; n’hi ha poques, d’alcaldesses. Em fa molta il·lusió treballar per al meu poble. Cal dir que els diners no ho són tot. Nosaltres volíem que el poble s’impliqués i es tornessin a fer coses. Des que som aquí, han sorgit, per exemple, els Tocavents Albera, una associació esportiva que organitza moltes activitats.
Amb quines dificultats s’ha topat?
És un poble petit, on ens coneixem tots. I el mateix passa a l’Ajuntament. I això ho fa fàcil. El que no ho fa fàcil és quan trobes un Ajuntament totalment desendreçat, com el que em vaig trobar. Els temes no s’havien tocat; estava tot deixat, mort. Per exemple, ens vam trobar amb uns deutes de despeses corrents de 280.000 euros i d’altres sense comptabilitzar. Quan acabi el mandat, ho tindrem tot tornat. En aquestes condicions, es necessita almenys un any per poder agafar els regnes. De manera que durant aquests tres anys hem fet moltes coses però n’hi ha que no es veuen.
Un cop superades aquestes dificultats, quins projectes en concret ha pogut desenvolupar?
Tenim uns edificis municipals que estaven acabant el seu cicle de vida i en què s’ha hagut d’invertir. De fet, no s’hi havia fet manteniment durant anys. Per exemple, es va reparar una part del teulat de la sala polivalent que tenia goteres. El sistema d’enllumenat també era precari i hem posat 80 punts amb led. Al poble, quan fèiem activitats, no teníem cadires i cada cop les havíem de llogar, així que vam decidir comprar-ne 400. I vam tenir molta sort, perquè les vam trobar de segona mà i encara estan molt i molt bé. Els gegants estaven trencats i vam decidir de fer una despesa de 5.000 euros per arreglar-los. A més, ara tenim un vehicle 4x4 que ens va molt bé per moure’ns pels camins, perquè tenim 2.000 hectàrees de terreny.
Quines són les actuacions més recents?
Aquest any hem asfaltat divuit carrers del poble amb l’ajuda de la Diputació de Girona. Ho hem fet d’una forma senzilla perquè, dintre d’uns anys, s’hauran d’aixecar per canviar les canonades del poble. I ara estem condicionant el cementiri, on acabarem invertint 70.000 euros. S’està fent un repàs de l’estructura existent perquè estava molt deixat. Quedarà senzill, però molt arreglat. El projecte de deixalleria l’aparquem fins al 2020 perquè hem de fer un canvi de normativa. L’any vinent, posarem un volum important de diners a l’escola per arreglar sobretot el pati, que és obert per a tothom. I el projecte més gran, i segurament el més necessari que farem aquesta legislatura, serà la construcció d’un edifici de serveis i activitats recreatives combinat amb magatzem. Es construirà prop de la cooperativa i farà 500 m². Justament dijous, vam treure’l a licitació per un import de 390.000 euros. Crec que d’aquí mig any estarà fet i el podrem fer servir! Arquitectònicament parlant, és molt innovador i aportarà un aire nou al municipi. Per al proper mandat, ens quedarà pendent fer el POUM, que és un procés llarg i s’ha de fer d’acord amb els veïns del poble.
Com es va prendre la denegació, per part de la comissió territorial d’Urbanisme, del projecte d’un càmping de luxe dins del terme municipal?
Era un projecte que venia de l’anterior mandat i nosaltres el vam veure bé per al poble, perquè crèiem que aportaria vida i, evidentment, llocs de treball. Era un projecte que, des del nostre punt de vista, estava ben pensat. Van sorgir veus crítiques que es van fer sentir molt i crèiem que Urbanisme retallaria el projecte. Però crec que es van trobar sobre la taula altres projectes similars o més grans encara a Catalunya i van apostar per denegar-los tots i fer una llei nova. De tota manera, penso que la Generalitat, en projectes d’envergadura com aquest, ens hauria d’ajudar més des del principi, guiar-nos, perquè hi vam esmerçat molt de temps. De tota manera, crec que està bé que, finalment, no es faci el projecte, perquè d’aquesta manera quedem com un poble més rústic.
Com definiria vostè Garriguella?
És un poble molt viu, amb molt de moviment i molt de contingut. Hi ha molts serveis, com, per exemple, una llar d’infants i una biblioteca, que ara funciona molt bé. És un Ajuntament que demana molta dedicació.
Té previst tornar a aspirar a l’alcaldia en les municipals del 2019?
No puc no presentar-m’hi! [Riu.] Hem introduït moltes millores i, a més, ara ja sé tot el que es necessita per portar un Ajuntament. I hi ha tantes coses pendents que m’he de tornar a presentar. A més, amb un mandat fas curt. I si es treballa bé, com hem fet, tens el domini de la situació i els diners que et pertoquen. M’hi presentaré, sens cap dubte. Si surto elegida, perfecte. I si no, millor, perquè podré tornar a fer més la meva.
L’any 2015, va aspirar per primer cop a entrar a l’Ajuntament de Garriguella al capdavant de la candidatura Junts per Garriguella-AM (marca blanca d’ERC) i va aconseguir arrabassar l’alcaldia a CiU per 19 vots. Garriguella és un poble de l’Alt Empordà de 850 habitants.
Com va ser que es presentés a candidata a l’alcaldia?
Va ser una mica per casualitat. Els meus amics s’havien presentat en anteriors ocasions i havien perdut i volien presentar una persona nova. Jo havia treballat per a l’Assemblea, soc una persona molt coneguda aquí, vinc del món d’empresarials i feia anys que no estava en actiu. Em van demanar que em presentés i vaig acceptar.
Com valora l’experiència?
Al poble, la gent no es mou per partits, sinó més aviat per grups, interessos. D’un dia per l’altre, em vaig trobar que era alcaldessa. M’agrada molt i crec que les dones ens hi hem de posar; n’hi ha poques, d’alcaldesses. Em fa molta il·lusió treballar per al meu poble. Cal dir que els diners no ho són tot. Nosaltres volíem que el poble s’impliqués i es tornessin a fer coses. Des que som aquí, han sorgit, per exemple, els Tocavents Albera, una associació esportiva que organitza moltes activitats.
Amb quines dificultats s’ha topat?
És un poble petit, on ens coneixem tots. I el mateix passa a l’Ajuntament. I això ho fa fàcil. El que no ho fa fàcil és quan trobes un Ajuntament totalment desendreçat, com el que em vaig trobar. Els temes no s’havien tocat; estava tot deixat, mort. Per exemple, ens vam trobar amb uns deutes de despeses corrents de 280.000 euros i d’altres sense comptabilitzar. Quan acabi el mandat, ho tindrem tot tornat. En aquestes condicions, es necessita almenys un any per poder agafar els regnes. De manera que durant aquests tres anys hem fet moltes coses però n’hi ha que no es veuen.
Un cop superades aquestes dificultats, quins projectes en concret ha pogut desenvolupar?
Tenim uns edificis municipals que estaven acabant el seu cicle de vida i en què s’ha hagut d’invertir. De fet, no s’hi havia fet manteniment durant anys. Per exemple, es va reparar una part del teulat de la sala polivalent que tenia goteres. El sistema d’enllumenat també era precari i hem posat 80 punts amb led. Al poble, quan fèiem activitats, no teníem cadires i cada cop les havíem de llogar, així que vam decidir comprar-ne 400. I vam tenir molta sort, perquè les vam trobar de segona mà i encara estan molt i molt bé. Els gegants estaven trencats i vam decidir de fer una despesa de 5.000 euros per arreglar-los. A més, ara tenim un vehicle 4x4 que ens va molt bé per moure’ns pels camins, perquè tenim 2.000 hectàrees de terreny.
Quines són les actuacions més recents?
Aquest any hem asfaltat divuit carrers del poble amb l’ajuda de la Diputació de Girona. Ho hem fet d’una forma senzilla perquè, dintre d’uns anys, s’hauran d’aixecar per canviar les canonades del poble. I ara estem condicionant el cementiri, on acabarem invertint 70.000 euros. S’està fent un repàs de l’estructura existent perquè estava molt deixat. Quedarà senzill, però molt arreglat. El projecte de deixalleria l’aparquem fins al 2020 perquè hem de fer un canvi de normativa. L’any vinent, posarem un volum important de diners a l’escola per arreglar sobretot el pati, que és obert per a tothom. I el projecte més gran, i segurament el més necessari que farem aquesta legislatura, serà la construcció d’un edifici de serveis i activitats recreatives combinat amb magatzem. Es construirà prop de la cooperativa i farà 500 m². Justament dijous, vam treure’l a licitació per un import de 390.000 euros. Crec que d’aquí mig any estarà fet i el podrem fer servir! Arquitectònicament parlant, és molt innovador i aportarà un aire nou al municipi. Per al proper mandat, ens quedarà pendent fer el POUM, que és un procés llarg i s’ha de fer d’acord amb els veïns del poble.
Com es va prendre la denegació, per part de la comissió territorial d’Urbanisme, del projecte d’un càmping de luxe dins del terme municipal?
Era un projecte que venia de l’anterior mandat i nosaltres el vam veure bé per al poble, perquè crèiem que aportaria vida i, evidentment, llocs de treball. Era un projecte que, des del nostre punt de vista, estava ben pensat. Van sorgir veus crítiques que es van fer sentir molt i crèiem que Urbanisme retallaria el projecte. Però crec que es van trobar sobre la taula altres projectes similars o més grans encara a Catalunya i van apostar per denegar-los tots i fer una llei nova. De tota manera, penso que la Generalitat, en projectes d’envergadura com aquest, ens hauria d’ajudar més des del principi, guiar-nos, perquè hi vam esmerçat molt de temps. De tota manera, crec que està bé que, finalment, no es faci el projecte, perquè d’aquesta manera quedem com un poble més rústic.
Com definiria vostè Garriguella?
És un poble molt viu, amb molt de moviment i molt de contingut. Hi ha molts serveis, com, per exemple, una llar d’infants i una biblioteca, que ara funciona molt bé. És un Ajuntament que demana molta dedicació.
Té previst tornar a aspirar a l’alcaldia en les municipals del 2019?
No puc no presentar-m’hi! [Riu.] Hem introduït moltes millores i, a més, ara ja sé tot el que es necessita per portar un Ajuntament. I hi ha tantes coses pendents que m’he de tornar a presentar. A més, amb un mandat fas curt. I si es treballa bé, com hem fet, tens el domini de la situació i els diners que et pertoquen. M’hi presentaré, sens cap dubte. Si surto elegida, perfecte. I si no, millor, perquè podré tornar a fer més la meva.