Política

Via lliure per a Kavanaugh

El jutge de Donald Trump acusat d’abusos sexuals supera els obstacles i serà confirmat com a membre del Suprem

El conservadorisme es consolida a l’alt tribunal, un triomf per al president quan falta un mes per a les eleccions

El peri­ple de Brett Kava­naugh per con­ver­tir-se en nou jutge del Tri­bu­nal Suprem dels Estats Units arriba a la fi. Ha estat una bata­lla com­plexa, dura, a esto­nes roïna, sac­se­jada per les acu­sa­ci­ons d’abús sexual d’almenys tres dones con­tra el can­di­dat del pre­si­dent Trump, que ha demos­trat com de divi­dit està el Congrés i el país en gene­ral.

Ahir, el mateix dia que es com­me­mo­rava el pri­mer ani­ver­sari de l’eclosió del movi­ment #MeToo, el Senat apro­vava per la mínima dur el nome­na­ment al ple de la cam­bra.

Totes les mira­des esta­ven posa­des sobre qua­tre sena­dors –tres repu­bli­cans i un demòcrata–, que tenien la clau del futur de Kava­naugh i, de pas­sada, el poder de deci­dir si el Suprem man­tindrà una ide­o­lo­gia con­ser­va­dora en les pròximes dècades.

Dos dels repu­bli­cans, Susan Collins i Jeff Flake, es van man­te­nir lle­ials al par­tit i van donar suport al procés. Una sena­dora repu­bli­cana, Lisa Murkowski, hi va votar en con­tra, i el sena­dor demòcrata, Joe Manc­hin, a favor.

El d’ahir era un vot pro­ce­di­men­tal: avui, a última hora de la tarda, es farà el vot final per con­fir­mar el nome­na­ment. Els comp­tes juguen a favor dels repu­bli­cans, que podran fer valer la pírrica majo­ria que tenen (51-49) per ano­tar-se un tri­omf que els ha fet suar de valent, però que podran pre­sen­tar cofois davant la seva base, quan fal­ten només 30 dies per a les elec­ci­ons legis­la­ti­ves.

És molt pro­ba­ble que l’equi­li­bri de majo­ries es man­tin­gui i no hi hagi girs ines­pe­rats, però els EUA s’han abo­nat a la intriga i no donen res per tan­cat. La Casa Blanca, a mig matí, estava total­ment con­vençuda que acon­se­gui­ria els vots neces­sa­ris.

Murkowski, repre­sen­tant d’Alaska, va con­fir­mar que man­tindrà la seva nega­tiva. “Crec que és un bon home. Però pot­ser no és el millor home per a la cort en aquests moments”, va dir. La sena­dora, que fa poc va con­fes­sar haver estat víctima d’abu­sos i asset­ja­ment sexual, es va reu­nir durant hores amb altres vícti­mes de l’estat d’Alaska, que té els índexs de vio­lació més alts dels EUA.

Flake, per la seva banda, va dir que “si no passa res molt gros”, el seu vot seria afir­ma­tiu. Collins, enmig de pro­tes­tes del públic que ocu­pava els bal­cons del Senat, també va pro­me­tre el seu “sí”. Kava­naugh s’asse­gu­rava el tri­omf, sense neces­si­tat de saber què faria Manc­hin.

País divi­dit

Per tant, Kava­naugh només neces­si­tava que un dels altres dos inde­ci­sos li donés suport per asse­gu­rar-se el tri­omf; les pos­si­bi­li­tats d’acon­se­guir-ho eren molt altes, i la Casa Blanca es mos­trava con­vençuda que tenien el suport neces­sari. Quan avui es faci el recompte final, es tan­carà un epi­sodi històric que ha reo­bert feri­des i que ha divi­dit el país. En uns Estats Units tan pola­rit­zats com els actu­als, on el bipar­ti­disme i el con­sens són una entelèquia només ima­gi­nada pels utòpics que viuen en el segle pas­sat, el procés de col·locar el polèmic Kava­naugh al tri­bu­nal més impor­tant del país de manera vitalícia ja se sabia que no seria fàcil.

La posició dubi­ta­tiva del jutge sobre la lega­li­tat de l’avor­ta­ment –entre altres coses– va radi­ca­lit­zar els demòcra­tes, i la seva con­fir­mació seria la prova que el Suprem s’ha con­ver­tit en un òrgan par­ti­dista en comp­tes de ser la ins­ti­tució neu­tral que ha de regir el país. L’apa­rició de les acu­sa­ci­ons d’abús sexual va com­pli­car encara més el procés i el va dur a un epi­sodi traumàtic amb el tes­ti­moni emo­ci­o­nal d’una de les pre­sump­tes vícti­mes, Chris­tine Bla­sey Ford, i la res­posta irada i agres­siva del mateix Kava­naugh, que va fer que els dub­tes sobre ell ja no fos­sin sobre la seva car­rera judi­cial, sinó sobre el seu tarannà per­so­nal.

“Soc un jutge inde­pen­dent i impar­cial. I sí, vaig estar emo­ci­o­nal dijous [de la set­mana pas­sada, dia del tes­ti­moni]. Espero que tot­hom enten­gui que hi era com a fill, com a marit i com a pare”, va dir Kava­naugh en una inu­sual columna d’opinió publi­cada al Wall Street Jour­nal, en què dema­nava perdó per com ho va decla­rar, però no pel que va decla­rar.

Angoixa i ten­si­ons

La com­pa­rei­xença va gene­rar més con­trovèrsia, amb veus que asse­gu­ra­ven que el jutge havia men­tit sota jura­ment sobre els seus hàbits alcohòlics, i que posa­ven en dubte que no hagués inten­tat vio­lar Ford. D’aquí va sor­gir la inves­ti­gació exprés de l’FBI (només cinc dies), que, segons els repu­bli­cans, exo­ne­rava el jutge de tots els mals i que els demòcra­tes van con­si­de­rar incom­pleta. Les últi­mes hores de la bata­lla al Suprem han estat angoi­xants i ple­nes de tensió. L’ambi­ent que s’ha vis­cut als car­rers n’és un exem­ple clar, amb mani­fes­tants vin­guts de tot arreu per­se­guint sena­dors –espe­ci­al­ment els més pro­pen­sos a can­viar de parer– per pas­sa­dis­sos i ascen­sors. Més de 300 per­so­nes han estat detin­gu­des des de dijous, entre elles la còmica Amy Schu­mer, neboda del líder demòcrata Chuck Schu­mer, i l’actriu i model Emily Ratajkowski.

LES XIFRES

9
jutges
integren el Tribunal Suprem dels EUA, que té l’última paraula en qüestions com ara l’avortament.
302
activistes,
com a mínim, han estat detinguts durant els dos últims dies de protestes contra el jutge Kavanaugh.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.