El matrimoni gai com a excusa

Des d’ahir i fins avui, els romanesos estan cridats a les urnes per decidir si la Constitució ha de prohibir el matrimoni entre parelles del mateix sexe, en un referèndum que té el suport del govern del Partit Social Demòcrata (PSD). El que es demana als ciutadans és si estan d’acord a canviar la definició constitucional de matrimoni –actualment, “entre dues persones”– per especificar que ha de ser “entre un home i una dona”.

La legislació romanesa no reconeix el matrimoni gai i el referèndum pretén bloquejar, mitjançant una reforma constitucional, la possibilitat d’aprovar-lo en un futur. La consulta només serà vàlida si vota, almenys, un 30% del cens. Davant del risc d’una baixa participació, el govern manté oberts els col·legis durant dos dies.

El referèndum ha estat durament criticat per les organitzacions de defensa dels drets LGTB. Entre aquestes, Accept denuncia que la consulta incita a l’odi i la discriminació i alerta que l’assetjament a homosexuals s’ha incrementat des que es va anunciar. També l’oposició conservadora ha carregat contra la consulta, que considera una cortina de fum per amagar altres decisions polèmiques del govern. Els partits conservadors van fer una crida a boicotejar el referèndum, convocat a petició de diversos moviments religiosos, que van arribar a recollir fins a tres milions de firmes a favor de la seva realització.

El Partit Nacional Liberal i la Unió Salveu Romania veuen en la consulta una maniobra de Liviu Dragnea –president del PSD i home fort del govern, condemnat dos cops a presó per frau electoral i tràfic d’influències– per desviar l’atenció dels ciutadans sobre els intents dels socialdemòcrates d’aprovar lleis menys estrictes per als delictes de corrupció. Precisament, aquests intents del govern han provocat protestes multitudinàries arreu del país. Es dona la circumstància, a més, que Dragnea recorrerà contra una condemna a tres anys i mig de presó en un cas de falsos llocs de treball per a empleats del partit. Pels opositors, no és casual la compareixença davant d’un tribunal l’endemà mateix del referèndum.

En aquest context, la crisi política de Romania s’aguditza després que la Unió Europea l’afegís recentment a la llista de països membres acusats de violar l’estat de dret, al costat de Polònia i Hongria. Com també fa amb Bulgària, des del seu ingrés a la UE el 2007, Brussel·les avalua els progressos de Bucarest en matèria de reformes judicials a través del Mecanisme de Cooperació i Verificació. En un debat celebrat aquesta setmana al Parlament Europeu, la primera ministra romanesa, Viorica Dancila, va denunciar que l’aplicació d’aquest mecanisme de control s’ha traduït en “il·legalitats”.

Li va replicar el vicepresident primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, que, tot i reconèixer els avanços aconseguits per Romania en les seves reformes per esmenar la falta d’independència del poder judicial i la lluita contra la corrupció, considera que “falta encara progressar, si no es vol arruïnar tota la feina feta fins ara”.