“No seré qui pengi a la plaça de la Vila la bandera estatal”

Fa sis mesos, de fet, que hi dono voltes. Però no ho volia fer públic fins que hi hagués pressupost aprovat per a l’any vinent [en el ple de fa deu dies]. Que hi hagi comptes per al 2019 assegura encara més la situació d’estabilitat que hem construït entre els regidors d’un equip de govern (ERC-Junts, UPM i Lest) que funciona. Amb els projectes de poble encarrilats, és un bon moment, amb tranquil·litat, per pensar en el relleu.

Amb un pes secundari, però també. Molts alcaldes estem amenaçats per la delegació del govern espanyol i la justícia. A Torroella, per exemple, tenim diversos processos judicials oberts, perquè no tenim la bandera espanyola penjada a l’ajuntament, per la celebració del referèndum de l’1-O, per diverses mocions aprovades... Amb el que més ens estan collant és amb la bandera. Ens han donat a entendre que, si no es penja, s’aplicarà el Codi Penal.

Jo no seré qui pengi la bandera espanyola a la plaça de la Vila. Per tres motius: primer, perquè no hi ha estat mai, des de l’adveniment de la democràcia, governés qui governés; segon, perquè la seva absència no suposa cap problema social ni al carrer i, si hi fos, potser sí que n’hi hauria, i tercer, perquè no penjaré la bandera d’un estat que té empresonada preventivament una veïna honorable, mestra, exregidora, exconsellera i bona amiga, la Dolors, sense haver comès cap delicte.

De fet, hi ha qui em pregunta si plego ara i vull recordar que seré alcalde fins a la nova investidura, el juny vinent. Però tots tres, amb en Sais i en Sala, som alcaldes que fa dècades que piquem molta pedra, també com a regidors, a l’oposició, i fora dels ajuntaments. És un bon moment per al relleu generacional. També perquè al grup municipal d’ERC hi ha regidors ben preparats per fer el pas i liderar una majoria independentista per mantenir l’embat amb l’Estat espanyol al costat de les institucions catalanes.

No, per ara. Però espero que l’elecció per assemblea es faci abans d’acabar l’any per clarificar el relleu al llarg del novembre o el desembre, a tot estirar.

Tot i que, arran de la moció de censura, podia semblar que la resta del mandat seria de transició, el govern ha fet molta feina. A més d’estar content del paper i del suport d’ERC, també destaco que tots els regidors dels altres grups s’han arromangat. Pel que fa a l’oposició, n’hi ha hagut ben poca en els darrers mesos. També valoro molt l’entesa amb la CUP, que es va afegir a l’aprovació del pressupost. De fet, m’hauria agradat que entrés al govern.

Principalment, que haurem acabat tota la xarxa d’equipaments educatius (amb dues escoles bressol municipals, una de nova a l’Estartit), equipaments sanitaris (amb el CAP de Torroella i el CAS de l’Estartit) i equipaments culturals (amb el Museu de la Mediterrània, l’Espai Ter i, ben aviat, una segona biblioteca també a l’Estartit).

Sempre queden coses per fer. Cal millorar els accessos per carretera a la vila de Torroella i completar la reforma i l’ampliació de la zona esportiva, entre aquest mandat i el pròxim. També potenciar l’àmbit costaner, on cal reformar el passeig marítim, no només per modernitzar-lo, sinó preveient els efectes del canvi climàtic sobre la pujada del nivell del mar. I l’Espai Medes, que ha d’esdevenir un referent. En aquest sentit, hem trobat el to de complicitat amb l’Entitat Municipal Descentralitzada, com a primera experiència a les comarques gironines, que ens ha fet avançar molt.