Irromp la Crida per la República

Un nou actor de pri­mera mag­ni­tud ha irrom­put en el pano­rama polític català, amb l’únic objec­tiu de dur a la pràctica el man­dat de l’1-O: la inde­pendència de Cata­lu­nya. La Crida Naci­o­nal per la República va escla­tar ahir amb força en una con­venció fun­da­ci­o­nal a Man­resa que va con­gre­gar unes 5.000 per­so­nes que van dei­xar petit el pavelló del Nou Con­gost. Un miler més es van haver de que­dar fora, en una carpa habi­li­tada just a l’entrada, per seguir un acte en què es van pre­sen­tar les línies polítiques i orga­nit­za­ti­ves, i les cri­des a la uni­tat i a la lli­ber­tat van ser cons­tants. “Fa un any vam deci­dir que con­ti­nuaríem llui­tant fos­sin qui­nes fos­sin les con­di­ci­ons i cir­cumstàncies; per això neix la Crida”, pro­cla­mava des de l’exili el pre­si­dent impul­sor del nou movi­ment, Car­les Puig­de­mont, que rei­vin­di­cava que no és exclo­ent sinó inte­gra­dor de sen­si­bi­li­tats, i apel·lava fins i tot la gent que no ha par­ti­ci­pat mai en política però s’hi sent ara empesa.

Secun­den Puig­de­mont com a trio d’impul­sors de la Crida el pre­si­dent Quim Torra i l’expre­si­dent de l’ANC Jordi Sànchez. “Ara ja no és referèndum o referèndum, és lli­ber­tat o lli­ber­tat, perquè no hi ha retorn enrere”, pro­cla­mava Torra, que apro­fi­tava per recor­dar al seu homòleg Pedro Sánchez, entre crits de “Ni un pas enrere!”, que “se li ha aca­bat el crèdit polític”, després que dugui al TC la repro­vació al Rei, i no hi hagi hagut can­vis sig­ni­fi­ca­tius pel que fa a la repressió i el diàleg sobre l’auto­de­ter­mi­nació. “Així no”, li retreia, abans de recla­mar una mobi­lit­zació “com la de l’1-O i el 3-O” per enfron­tar-se a hipotètiques sentències con­dem­natòries en el judici al procés.

En un escrit des de la pro­pera presó de Lle­do­ners, Jordi Sànchez inci­dia en els valors fun­da­ci­o­nals de la Crida, que “neix per sumar, i no con­tra ningú”. “L’excep­ci­o­na­li­tat del moment actual ens exi­geix trans­cen­dir l’àmbit dels par­tits”, subrat­llava, si bé negava que vin­guin a subs­ti­tuir-los i enco­rat­java a “superar diferències i riva­li­tats polítiques i per­so­nals”, que segons ell són les cau­sants que després de l’1-O les coses no es fes­sin “prou bé”.

En espera que els esbor­ranys de ponència política i orga­nit­za­tiva que ahir es van pre­sen­tar es votin, jun­ta­ment amb una pri­mera direcció, en la con­venció cons­ti­tu­ent que es farà el 19 de gener, després d’un període d’esme­nes que tot just ara comença, la Crida es defi­neix com una “eina política que si convé es podrà pre­sen­tar a elec­ci­ons”, en parau­les del dele­gat a Madrid Fer­ran Mas­ca­rell. La pro­posta és que el movi­ment s’arti­culi al vol­tant de tres grans figu­res: l’assem­blea naci­o­nal, que for­ma­ran tots els fun­da­dors; el con­sell de repre­sen­tants (fins a 160, en nom de ter­ri­to­ris, sec­to­ri­als i en prin­cipi tres cor­rents ideològics interns: libe­ral, soci­al­demòcrata i d’esquer­res) i un govern que for­ma­ran un pre­si­dent, un secre­tari gene­ral i 19 inte­grants més.

El mateix Mas­ca­rell i la con­se­llera de la Pre­sidència, Elsa Artadi, des­bros­sa­ven les línies gene­rals de la ponència política, que fins al gener es vol esten­dre amb tot un seguit d’actes de pre­sen­tació al ter­ri­tori. D’entrada, apos­ten pel diàleg com a “via pre­fe­rent” però sense renun­ciar a “cap via pacífica i no vio­lenta”, i s’entén la mobi­lit­zació com a necessària per “seguir mar­cant els temps”. “La nos­tra deso­bediència serà pacífica, per­sis­tent, pro­gra­mada, i obli­ga­rem l’Estat a seure a nego­ciar”, apun­ten. També es fa palesa la neces­si­tat de no renun­ciar tam­poc entre­tant a cap espai de govern, sigui a la Gene­ra­li­tat, sigui a l’àmbit local.

Amb una base pro­pera als 10.000 fun­da­dors, a par­tir dels 50.000 adhe­rits en un pri­mer mani­fest fet públic al juliol, la Crida neix amb l’objec­tiu de dis­sol­dre’s tan aviat com es faci efec­tiva la República, i per això no demana a ningú que en el camí renunciï a la seva militància política per for­mar-ne part. Ans al con­trari, habi­li­tarà espais de debat ideològic per fer com­pa­ti­bles totes les sen­si­bi­li­tats. “No es tracta d’uni­for­mit­zar, sinó de posar en valor la diver­si­tat per pri­o­rit­zar el que com­par­tim; l’excés de riva­li­tat amenaça el pro­jecte inde­pen­den­tista”, subrat­llava Artadi. Per això ahir es va voler sim­bo­lit­zar amb la par­ti­ci­pació con­junta de l’eco­no­mista libe­ral Xavier Sala i Martín i l’anti­ca­pi­ta­lista Ramón Cota­relo. Fins i tot van ser a l’acte mili­tants d’ERC, com ara l’exdi­pu­tada Àngels Cabasés i l’alcalde de Mont­blanc, Pep Andreu, qui, per cert, va apro­fi­tar per recla­mar una llista unitària en les elec­ci­ons euro­pees.