L’Estat retira en part els recursos contra les lleis que ajuden els desnonats
Rubrica l’acord amb el govern però manté el contenciós contra la previsió d’expropiacions
Ara estudia l’agència de protecció i la llei del canvi climàtic
El Consell de Ministres aprovarà divendres el desistiment parcial als recursos d’inconstitucionalitat interposats per l’anterior govern estatal a les lleis del Parlament 24/2015 i 4/2016 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, arran de l’acord amb la Generalitat que ahir van rubricar la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i el conseller de Relacions Institucionals, Ernest Maragall. El pacte, en concret, preveu la retirada, segons la ministra, “d’una de les parts més substancials”, la que vetava l’obligació als bancs que ofereixin un lloguer social abans de desnonar ningú. “L’objectiu és atendre les persones amb més necessitat, que podrien ser víctimes d’un desnonament”, destaca la ministra, que recordava que l’acord “s’adequa a la jurisprudència del TC”. I és que el desistiment és parcial perquè el govern estatal, que ahir es va reunir amb els impulsors de la ILP, mantindrà el contenciós contra la part de les lleis que proposa l’expropiació d’ús d’habitatges que estan en procediment d’execució hipotecària. “El TC de manera reiterada s’hi ha pronunciat en contra, l’última vegada fa poques setmanes per lleis similars a Múrcia i Extremadura, i ha dit que les comunitats no tenen la competència per regular-ho”, va justificar Batet, que va assegurar que va oferir al govern canviar l’expropiació per la possibilitat de fixar una sanció als bancs, “cosa que era constitucional”, però que no va voler.
Aquest acord és el segon pel que fa a lleis socials recorregudes, després que el TC va acceptar precisament la setmana passada el desistiment del govern espanyol al recurs contra la llei de sanitat universal, que ja torna a ser, doncs, vigent a Catalunya. La ministra va explicar que les dues pròximes lleis catalanes en què estudien retirar recursos són la del canvi climàtic i la de creació de l’agència de protecció social, que vol unificar i coordinar el pagament de totes les prestacions, que la passada legislatura van presentar com una de les lleis de desconnexió.
Maragall estava satisfet perquè els ciutadans “recuperen un dret que se’ls havia arrabassat”, iperquè és “un indicador del ritme d’avenç en el tercer nivell de diàleg”, el de recuperació de lleis suspeses, si bé va recordar que encara hi ha molta feina pendent en temes tributaris o de salut. En aquest sentit, va dir que continuaran parlant i va avançar que confien a anunciar d’aquí a poques setmanes una reunió de la subcomissió d’acció exterior, amb “un ordre del dia intens”. El conseller, en tot cas, va lamentar que “continua a zero el comptador d’avenços” en els altres dos nivells: el de la repressió contra els presos i els exiliats i el de l’exercici del dret a l’autodeterminació. “Mentrestant no podrem considerar que som en cap normalitat”, va reblar.
Artadi: “Menys paraules i més fets”
J.ATot i que l’anunci de la compareixença al Congrés del president espanyol, Pedro Sánchez, –encara sense data– per parlar de Catalunya va ser ben rebuda per la portaveu del govern, Elsa Artadi, aquesta també li va demanar que parli amb “claredat” i passi de “les paraules als fets”. Per això li demana una proposta política que doni solucions per a Catalunya perquè “d’ell depèn la voluntat d’aprovar el pressupost”. Per Artadi, la proposta política ha d’anar més enllà de gestos humanitaris amb presos i exiliats perquè “no volem, ni ells volen, ser moneda de canvi”.