“No em tornaré a presentar a l’alcaldia”

No. Tinc una malal­tia, Parkin­son, i a vega­des em poso nerviós. I també pot sem­blar que soc jo qui neces­sito el poble. La gent em diu: què faràs ara si tens temps? Pre­ci­sa­ment perquè tinc temps el que vull és dis­fru­tar-lo una mica. Estar amb la família, la dona, els nets... M’he pas­sat mol­tes esto­nes aquí i ara que estic jubi­lat la veri­tat és que tinc més temps i hi dis­fruto. Si no hi dis­frutés no ho faria, perquè per ser alcalde pri­mer ho has de voler ser i després, que t’hi vul­guin.

Crec que hau­ria pogut ser un man­dat tran­quil i amb gent molt col·labo­ra­dora, però se’ns va des­ta­ro­tar el tema amb l’actu­ació de la Guàrdia Civil del dia 1 d’octu­bre. Ens va pas­sar una cosa que no ens l’esperàvem ni ens la mereixíem, ni sabem per què va pas­sar ni ningú ens ha vin­gut a dema­nar dis­cul­pes ni ens ha donat cap expli­cació. Algun dia sabrem per què es va fer i per què ens va tocar a nosal­tres. Jo diria que Espo­nellà, psi­cològica­ment, men­tal­ment i emo­ci­o­nal­ment, està des­lli­gada del reg­nat d’Espa­nya i del poder, no dels espa­nyols. Diria que en aquests pobles tot­hom és naci­o­na­lista, tots ens esti­mem la nos­tra terra i el que han fet és fer la gent més radi­cal.

En els pobles petits s’han de resol­dre, a vega­des, coses que no tenen importància a les grans ciu­tats. Per exem­ple, pot caure una planta al mig de la car­re­tera i pot ser que si no hi va l’alcalde o l’agut­zil doncs allà es quedi... Hi ha mol­tes coses. Pots fer tanta feina com vul­guis.

Des que vaig ser alcalde el pri­mer cop fins avui tot ha can­viat bas­tant. Abans era tot una mica més fàcil perquè hi havia més abundància de diners i ara, a part de tan­car-nos molt l’aixeta, se’ns exi­geix molt. A vega­des tinc la sen­sació que sem­blem més els bot­xins del poble que no pas els que li donem ser­vei. Sem­bla que només hem d’exi­gir, que si la con­tri­bució, que si hem de fer fran­ges, que si s’ha de pagar això... Vull dir que encara que esti­guem al ser­vei del poble sem­bla que hi esti­guem més per mare­jar-lo.

A veure, jo de satis­fet ho estic perquè he tin­gut col·labo­ració i d’aquest últim man­dat n’estic con­tent perquè la cap de l’opo­sició ha sigut una per­sona molt posi­tiva. Vull dir que si se li explica una cosa i a ella li sem­bla que no és cor­recta et dirà el que pensa, però no farà mai una opo­sició perquè sí, es parla pri­mer. Gai­rebé agra­eixo el com­por­ta­ment de la cap de l’opo­sició. És de les coses que agra­eixo. Perquè aquests pobles són petits, tam­poc pots fer gai­res aven­tu­res i si encara entre­mig ens bara­llem..., doncs això s’ha d’evi­tar i ho hem evi­tat. Jo estic con­tent del que he fet, crec que podria haver fet més, sem­pre es pot fer més, però bé...

La llar d’infants en si ser­veix ara de bibli­o­teca o sala de reu­ni­ons. Quan jo era alcalde la pri­mera vegada vam fer la guar­de­ria però de cop ens vam que­dar amb qua­tre o cinc nens i no es podia man­te­nir. L’últim any abans de tan­car-la crec que va cos­tar 50.000 euros a l’Ajun­ta­ment i això són molts diners. Sap greu. Però el ser­vei s’ha aca­bat donant amb un altre sis­tema; en lloc de tenir la llar d’infants, tenim un grup d’infants inte­grat dins l’escola. Són nou o deu.

Quan m’has dit si estava satis­fet, a mi una cosa que m’ha que­dat i que m’hau­ria agra­dat fer és la remo­de­lació de la plaça d’Espo­nellà. S’ha arre­glat la de Cen­tenys i la de Vilert, també en tots aquests anys s’ha por­tat l’aigua pota­ble al muni­cipi, lle­vat de qua­tre o cinc cases, però una cosa que m’hau­ria agra­dat fer i no hi ha hagut mane­res és la remo­de­lació de la plaça d’Espo­nellà. La teníem pre­vista en el POUM de qua­tre anys enrere, però amb la crisi no ens van donar els diners i es va que­dar per fer perquè al poble no es pot fer una obra i posar con­tri­bu­ci­ons espe­ci­als a qua­tre veïns. No va arri­bar la sub­venció que esperàvem i ha que­dat. És una de les coses que m’han que­dat pen­dents, i de les fetes, no les he fet jo sol, les ha fet el poble.

Interes­sa­ria man­te­nir l’esta­bi­li­tat d’habi­tants perquè, per exem­ple, tenim una escola que fun­ci­ona molt bé i si bai­xem d’habi­tants i es va que­dant gent gran i prou, doncs no hi haurà mai­nada per man­te­nir-la oberta. Això és impor­tant, però jo per­so­nal­ment mai faria créixer el poble per si mateix. Veig que els pobles que han cres­cut molt no són pas més feliços que nosal­tres. A Espo­nellà s’hi viu sufi­ci­ent­ment bé, hi ha una bona entesa amb els veïns; sem­pre hi ha alguna excepció, és clar. Ho penso jo i crec que ho pensa la majo­ria del muni­cipi. Dei­xem l’Ajun­ta­ment ben sane­jat i amb pers­pec­ti­ves d’anar fent coses. També penso que he de ple­gar perquè en anar-me fent gran, amb el meu caràcter, costa acos­tu­mar-se a estar lli­gat de mans i peus per l’esta­bi­li­tat pres­su­postària. Jo no dic que no s’hagi de donar compte de les coses que es fan, però que et vul­guin limi­tar el que has de fer al poble quan a més a més l’admi­nis­tració ten­deix a des­fer-se del man­te­ni­ment del muni­cipi i bus­quen que s’auto­fi­nanci... Hi ha molta burocràcia.