“Ara ja tenim els equipaments bàsics”

En aquests moments no estic en con­di­ci­ons de donar una res­posta; en par­la­rem amb l’equip i deci­di­rem si ens tor­nem a pre­sen­tar o no.

Era neces­sari un canvi, el poble estava molt estan­cat, hi havia greus man­can­ces i nosal­tres, tot i que no teníem experiència política, vam saber trans­me­tre el dina­misme i les ganes de tre­ba­llar que sem­pre ens han ani­mat. Tam­poc sabíem què ens tro­baríem un cop dins de l’Ajun­ta­ment.

Una situ­ació com­pli­cada a tres ban­des: impor­tant deute econòmic, gestió admi­nis­tra­tiva millo­ra­ble i dèficit d’infra­es­truc­tu­res bàsiques, la qual cosa con­di­ci­o­nava molt la vida de la gent. Ens vam haver d’asseure a posar ordre i pla­ni­fi­car el futur i, de fet, en el segon man­dat hem anat mate­ri­a­lit­zant alguns dels pro­jec­tes ide­ats en el pri­mer.

Vam pri­o­rit­zar el benes­tar dels 40 nens i nenes que uti­lit­zen les aules de dilluns a diven­dres davant el de les qua­tre o cinc per­so­nes que fem ús de les dependències muni­ci­pals. Era el més sen­sat i lògic i he de dir que vam tenir el suport de totes les admi­nis­tra­ci­ons. També vam com­prar la rec­to­ria i el pro­jecte ja està enlles­tit: con­tindrà l’ajun­ta­ment i el dis­pen­sari –que ara com­par­tei­xen el mòdul pre­fa­bri­cat–, el casal dels avis, una sala poli­va­lent a dis­po­sició de les enti­tats. Ens cal bus­car recur­sos però estic con­tenta perquè a Vila­nant ja tenim les infra­es­truc­tu­res i equi­pa­ments bàsics.

Un lloc de tro­bada a l’aire lliure amb un parc infan­til, una zona verda ben agra­da­ble per a gaudi de tot­hom; rea­lit­zar impor­tants millo­res en els tres espais del local social: la sala gran, el bar i la pei­xera, on man­quen lava­bos pro­pis; a finals d’any ja començarem a arran­jar l’entrada del muni­cipi; també hem de solu­ci­o­nar la con­ducció d’aigua, que té fui­tes; resol­dre el pro­blema d’apar­ca­ments a Tara­vaus, nucli que ens pro­po­sem asfal­tar però hem de tenir molta cura en fer-ho perquè no perdi el seu encant.

El volem allar­gar en direcció a Cis­te­lla. Estem con­tents d’aquesta obra, era necessària per raons de segu­re­tat ja que la gent pas­sava per la car­re­tera i era un perill –els cot­xes cir­cu­len a molta velo­ci­tat–. Per això vam fer el camí paral·lel a la car­re­tera; és molt agra­da­ble, hi hem plan­tat til·lers i ja tenim la sub­venció con­ce­dida per posar-hi llum.

Hi estem tre­ba­llant a través de con­sor­cis. És un espai sin­gu­lar de gran valor cul­tu­ral, etnològic i històric, amb tot el món de la pedra seca. Hem d’acon­se­guir mit­jans per con­di­ci­o­nar els camins i les bar­ra­ques. Per ara hem fet una impor­tant tasca de cons­ci­en­ci­ació perquè la gent apreciï més el patri­moni.

Ara mateix, sí. Hi ha pare­lles joves que es que­da­rien al poble i no tro­ben res per llo­gar o com­prar. És un tema que ens pre­o­cupa.