«Plantejar la independència de l'Aran no és realista, però ha crescut el malestar»

–«L'Aran sempre ha volgut tenir institucions pròpies; ja en va demanar als anys trenta del segle passat quan els alcaldes de la vall ho van plantejar al president Macià, i també als anys vuitanta, promovent d'acord amb l'Estatut una llei de l'Aran que no va veure la llum fins a l'any 1990. El primer esborrany de llei de vegueries que va presentar el govern no preveu cap situació especial per a l'Aran dins la vegueria del Pirineu. Això era inacceptable per a nosaltres, i així es van manifestar els ajuntaments i el Conselh Generau d'Aran. Ara s'ha posat en marxa un procés de negociació en què ja es recull, en l'article 10 de la llei, l'excepcionalitat de l'Aran, tot i que dins d'una vegueria. Per a nosaltres aquest és un reconeixement no gaire clar i molt poc precís. N'hem de parlar més.»

–«L'Aran hauria de ser una entitat territorial amb capacitat per gestionar els seus interessos. Sabem que és complicat, perquè la Constitució espanyola fa una divisió territorial en províncies i l'Estatut, en vegueries, i per tant no podem quedar fora d'aquestes divisions. Però sí que podem assumir o participar de manera especial en algunes competències provincials o veguerials com ara la cooperació municipal, i en d'altres.»

–«Crec que en l'àmbit de la cooperació municipal és necessari que hi hagi mecanismes de cogestió amb l'Aran que ara no s'han previst. I en això el Conselh Generau té el suport tàcit dels ajuntaments aranesos.»

–«Quan vaig dir el que vaig dir, no ho vaig fer en aquests termes. El cas és que l'Estat ens va incloure el 1843 en la província de Lleida, i fins llavors no havíem estat en cap divisió territorial. Ara formem part de la província de Lleida i, per tant, de Catalunya, però si la divisió administrativa de Catalunya, que vol substituir les províncies, no ens reconeix, bé haurem de replantejar-nos aquesta situació. Però el nostre objectiu no és aquest. Catalunya és la primera que hauria d'entendre les nostres demandes d'autogovern, que són unes demandes que vénen de lluny. L'Aran sempre ha tingut una clara ambició de recuperar les seves institucions i consolidar el seu autogovern. Hi ha un relat històric antic i que en la història democràtica recent ha tingut diversos episodis, com ara la negociació dels alcaldes amb Macià als anys trenta o la constitució per part dels alcaldes aranesos d'un conselh provisional als anys vuitanta i que no es va poder consolidar fins al 1990. Tenim un gran bagatge polític de recerca d'autogovern i de preservació de la nostra identitat, i això no és caprici d'un dia.»

–«Crec que ara per ara no és realista ni coherent plantejar-ho, això, tot i que les vegueries ens han portat a una situació molt tensa amb Catalunya i fan créixer el malestar, la desafecció. També va passar l'any 1987, quan el govern de CiU ens va convertir en una comarca més, ignorant les demandes de l'Aran. Allò també va crear molta tensió, fins que es va arribar a la llei de l'Aran de 1990, que regula el nostre autogovern.»

–«Són processos diferents. La llei de l'Aran regula les nostres competències, el finançament i l'autogovern. Des de l'Aran hem fet una proposta de reforma que hem enviat al Departament de Governació, i ara es crearà una comissió mixta per estudiar-la. No crec que pugui tirar endavant en el que queda de legislatura. En canvi, la llei de vegueries ja es tramita i el que esperem ara és que no posi en entredit el desplegament competencial i d'autogovern que preveu la llei d'Aran, cosa que el primer esborrany feia molt clarament.»

–«És evident que aquest tema ha tensat les relacions. És un assumpte molt important per a nosaltres, i crec que això ho han entès des del PSC. Ara cal veure si amb la tramitació de la llei de vegueries trobem punts de trobada.»

–«De moment l'assemblea extraordinària d'Unitat d'Aran ha decidit obrir un parèntesi en el protocol que mantenim amb el PSC des del 1991, tot esperant a veure com evoluciona la tramitació de la llei de vegueries. Confiem a trobar una bona col·laboració en els nostres socis en un assumpte tan important per a nosaltres i per a l'autogovern d'Aran.»

–«No és un sistema de partits gaire diferent del català, i els partits hem pogut establir aliances i col·laboracions polítiques amb facilitat. El sentiment aranesista és molt transversal, i a més les aliances que tenim actualment permeten que, governi qui governi a l'Aran o a Catalunya, l'aranesisme sigui present.»

–«Ja ens agradaria, però actualment les coses són molt complicades. L'occitanisme ha tingut uns resultats molt fluixos en les eleccions regionals franceses. Som conscients que l'autogovern que tenim i la situació d'oficialitat de l'aranès que es reconeix a Catalunya converteixen la Val d'Aran en un referent en el conjunt d'Occitània, i que podem ser la locomotora en projectes culturals i econòmics conjunts, com ja fem. Però la realitat a la resta de territoris occitans és molt dura.»