L’Audiència de Barcelona critica “l’excés” policial l’1-O
Assegura que la Guàrdia Civil hauria d’haver deixat fer el referèndum perquè “no tenia efectes jurídics”
Obliga a identificar agents per les lesions en un institut de Sant Joan de Vilatorrada
Els comandaments haurien d’haver deixat votar els ciutadans durant l’1-O perquè les càrregues i els cops de porra que va donar-los per evitar el referèndum van ser “excessius” i, a més, “ja sabien que la votació era antijurídica”. És la primera crítica d’un tribunal contra l’actuació dels cossos policials a Catalunya.
En concret, és la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona, que denega l’arxivament de la causa contra agents de la Guàrdia Civil que van actuar a l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Dona la raó a la fiscalia i a l’acusació de veïns lesionats, representats per lletrats del Col·legi d’Advocats de Manresa, perquè es practiquin més proves.
En la resolució, del 26 d’octubre passat i difosa ahir, el tribunal exposa que la titular del jutjat d’instrucció 2 de Manresa no accepta les noves proves demanades perquè, tot i admetre que hi va haver setze ferits lleus i dos que van necessitar ser hospitalitzats per les carregues policials, s’ha d’aplicar als agents “l’eximent completa d’actuar en compliment del deure”, com era l’ordre del TSJC de tancar els centres i evitar la votació de l’1-O. Dos dels tres magistrats del tribunal, Elena Guindulain i Josep Maria Assalit, no comparteixen el raonament de la jutgessa de Manresa, mentre que la tercera magistrada, Rosa Fernández, amb un vot particular, l’abona.
L’Audiència sosté que tota actuació policial, malgrat seguir ordres, ha de complir les normes de seguretat ciutadana, en què s’inclou el principi de proporcionalitat. És a dir, “si els béns jurídics a lesionar guarden proporció amb els que es tracta de salvaguardar amb l’actuació policial”, i, en el cas de les càrregues de l’1-O, no n’hi va haver, al seu parer.
Agents col·laboradors
Per la secció cinquena, a l’IES Quecurs la Guàrdia Civil no va informar primer als concentrats que actuaria; els cops de porra, són “excessius”, tot i que també admet que el llançament d’una cadira a un agent, que va caure, és atemptat a l’autoritat. Davant la concentració, “no hi va haver proporcionalitat”, segons l’Audiència, que hi afegeix que “els comandaments sabien que era altament provable que es provocarien lesions”.
L’Audiència hi conclou: “Si hagués continuat la votació, el resultat no tindria les conseqüències jurídiques preteses pels organitzadors, perquè era antijurídica, i la força actuant ho sabia. En altres llocs, sense acció policial, es va votar i no hi va haver conseqüència jurídica.” Per tot això, ordena que s’identifiqui els agents; que la Secretaria d’Estat de Seguretat faci un informe sobre l’actuació al Bages i. fins i tot, que si agents de la Guàrdia Civil van veure “companys que van pegar”, s’espera “la seva col·laboració amb la justícia”.
LA FRASE
César Puig qüestiona el tribunal
L’exsecretari general d’Interior César Puig ha al·legat la falta de competència de l’Audiencia Nacional per jutjar-lo , juntament amb el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, per un delicte de rebel·lió per l’1-O i ha sol·licitat que la causa la porti un jutjat de Barcelona. L’advocat de Puig, Jaume Alonso Cuevillas, ha presentat un escrit a la sala penal per fer aquesta petició perquè s’estudiï en la vista de l’ article de previ pronunciament (equivalent a les qüestions prèvies) que se celebrarà abans del judic. Les defenses de Trapero, per a qui la fiscalia demana onze anys de presó, i de l’exdirector dels Mossos Pere Soler, no presentaran aquest escrit en què es qüestiona la competència del tribunal, tot i que poden subscriure el de Puig.