L’emmanillat de l’1-O

Un noi de Fono­llosa que volia par­ti­ci­par en el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de l’1 d’octu­bre del 2017 va rebre un càstig major. Quan més de mig cen­te­nar d’agents de la Guàrdia Civil van envair aquest poble del Bages d’uns 250 habi­tants, els con­cen­trats van seure a terra i van fer resistència pas­siva a l’entrada de l’ajun­ta­ment. Durant l’actu­ació, el jove va anar a aju­dar un com­pany apar­tat pels agents, però a ell un guàrdia civil el va emma­ni­llar a l’esquena i el va rete­nir a la plaça de la vila, fins que van tro­bar l’urna ama­gada al camp. Lle­trats del Col·legi d’Advo­cats de Man­resa van denun­ciar la seva detenció il·legal, i ara l’Audiència de Bar­ce­lona els ha donat la raó.

La secció cin­quena de l’Audiència de Bar­ce­lona, en una reso­lució d’octu­bre pas­sat, ha acor­dat que la jut­gessa de Man­resa, que inves­tiga els inci­dents, citi a decla­rar com a inves­ti­gats tres agents de la Guàrdia Civil per “acla­rir la detenció il·legal” denun­ci­ada. L’advo­cat del noi sosté que va ser detin­gut sense infor­mar-lo dels seus drets ni se l’acusa de res.

En la reso­lució, les tres magis­tra­des –Elena Guin­du­lain, Rosa Fernández i Isa­bel Mas­si­goge, que és la ponent– expo­sen que en els vídeos apor­tats a la causa es veu com el noi s’aba­lança sobre els agents en veure que aga­fen un amic, i després se’l veu a ell en un cos­tat de la plaça emma­ni­llat i cus­to­diat per dos agents. Afir­men que la detenció es podria jus­ti­fi­car si al noi se li imputa alguna acció delic­tiva. Afe­gei­xen, però, que “si va ser una mera retenció, la seva jus­ti­fi­cació podria ser qüesti­o­na­ble, i més sense saber el lapse de temps que va estar així”, i decla­ren “idònia la decla­ració dels agents com a inves­ti­gats”. El veí va estar, com a mínim, un quart d’hora emma­ni­llat a la plaça, asse­gu­ren fonts de l’equip d’advo­cats de Man­resa, que duen diver­ses denúncies con­tra l’actu­ació de la Guàrdia Civil al Bages durant l’1-O. Una d’elles és pels danys pro­vo­cats a l’ajun­ta­ment de Fono­llosa, xifrats en 6.499 euros.

A més, del cen­te­nar d’agents ferits l’1-O que recull l’escrit d’acu­sació con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans de la fis­ca­lia del Suprem (sense qüesti­o­nar-los, com sí fa amb els veïns), s’hi deta­lla un agent ferit per una pun­tada de peu a Fono­llosa, però no hi ha cap denúncia a cap veí, com en la majo­ria de casos.

A banda, en el cas de Fono­llosa, l’Audiència de Bar­ce­lona no com­par­teix la denúncia dels veïns que els agents de la Guàrdia Civil van fer un “ús exces­siu” de la força l’1-O, com sí la va decla­rar i cri­ti­car en una altra inter­lo­cutòria (és la mateixa secció cin­quena però dife­rents magis­trats) a l’ins­ti­tut Quer­cus de Sant Joan de Vila­tor­rada. “Cap de les imat­ges exa­mi­na­des reflec­teix excés poli­cial sus­cep­ti­ble d’impu­tació. No s’ha visu­a­lit­zat ni s’ha denun­ciat l’ús d’armes per part dels agents”, sosté l’Audiència per des­car­tar les pro­ves d’iden­ti­fi­cació dels agents a Fono­llosa i que la Secre­ta­ria d’Estat de Segu­re­tat deta­lli l’actu­ació poli­cial al Bages per l’1-O. Aquesta dar­rera, però, es va apro­var en la causa de l’ins­ti­tut Quer­cus.