“El municipi de Toses s’ha anat fent conegut”

Hi ha quatre nuclis: Nevà, Toses, Fornells i Dòrria. Són tranquils, estan ben cuidats i hi ha bona qualitat de vida. Dòrria va ser declarat bé cultural d’interès nacional. És un poble on urbanísticament tot està molt delimitat, ja que Cultura et diu com han d’anar les cases, els carrers, etc. Cada nucli disposa d’enllumenat, aigua potable i clavegueram. Els serveis mínims, més nous o més antics, els tenen tots. I al conjunt del municipi hi ha ramaderia, pagesia, restaurants i turisme rural.

Llevat que hi hagi una emergència o alguna cosa en concret, l’Ajuntament intenta distribuir el pressupost a partir del que cada poble necessita. Per exemple, en manteniment o bé en obres de nova construcció, com podria ser fer una plaça.

A Fornells, 18 o 20 veïns i a Dòrria, vuit o nou. A Nevà hi ha més gent, però a Toses també n’hi ha tan sols una vintena que hi resideixen tot l’any. N’hi ha que, per la temporada d’hivern, treballen a les pistes d’esquí. En els darrers temps hem tingut alguns nous empadronats. Dins dels mitjans i de les possibilitats que tenim, el poble va cap amunt.

Estem molt limitats i regulats pel POUM, que es va aprovar definitivament el 2010. No podem fer qualsevol tipus de casa unifamilar. Són majoritàriament restaurades i de pedra. En certa manera ho tenim així perquè en pobles petits no es facin bestieses urbanístiques.

Es fa el que es pot o, fins i tot, el que es pot i més. Penso que els veïns estan contents. Tenim el servei de metge un cop al mes. Ja sé que és poc, però va bé sobretot a la gent gran. Ve una metgessa i els prepara el tema dels medicaments, així no s’han de desplaçar. I quan hi ha una emergència, ja anem a l’hospital de Campdevànol. D’altra banda, tenim parada de tren i un servei d’autobús, que enllaça amb Ribes. Al matí fa un viatge i a la tarda un altre.

A causa d’una esllavissada que hi va haver l’últim pont, va quedar una carretera tallada. La Diputació de Girona va posar fil a l’agulla i hi va començar a treballar una màquina per solucionar-ho i fer una escullera. Normalment podem comptar amb les administracions. A banda, hi ha la dificultat que la gent estableixi la seva residència habitual a Toses perquè d’oferta de treball no n’hi ha gaire. El turisme rural i la restauració sí que funcionen bastant bé, ja que tenim una carretera per on la gent va molt cap a la Cerdanya, a la Molina, a Andorra, a França... El turisme ens ha afavorit. És un poble que fins fa quatre dies no se sabia que existia, i amb el temps s’ha anat fent conegut.

Dia i nit. Aquest any hem tingut les riuades o, al mes de febrer, un episodi d’una nevada que va deixar un metre de neu a tot el municipi i 1,20 metres a Dòrria. A vegades no es tracta del dia a dia, sinó de les 24 hores i d’intentar arreglar els problemes quan surten. En ocasions et venen a buscar a casa directament i resols preocupacions que no correspondrien a l’Ajuntament.

Dependrà de com acabi tot aquest entrellat que han muntat, perquè hi ha una causa pendent de la fiscalia contra els alcaldes pel referèndum de l’1-O. Però, en principi, la meva idea seria continuar.