“Cal administrar molt bé els recursos”

En faig una valoració positiva malgrat el pressupost reduït, la disminució d’ingressos i la complexitat administrativa que fa que municipis petits com el nostre hàgim de fer un esforç important per dotar-nos dels tècnics i personal per dur a terme les tasques i gestions necessàries. Això ens obliga a calcular i administrar molt bé els recursos disponibles.

El desembre del 2015 vam inaugurar el centre cívic i amb una gestió molt acurada del que disposàvem s’ha anat adequant el local petit amb diversos serveis (bar, biblioteca, jocs de taula, wifi...), i s’ha fet l’aïllament acústic del sostre. Era un lloc de trobada que s’ha convertit en un espai cultural i d’oci per al gaudi general. Hem dut a terme una remodelació i reposició de serveis de la plaça del poble amb enllumenat i pavimentació. I s’han col·locat bancs i arbres per aconseguir un espai més habitable i humà, i millorar també el trànsit de vianants i rodat. S’han reposat els serveis i s’han pavimentat els carrers Unió i els passatges de l’església i de la rectoria. S’han asfaltat els carrers Torroella, Major i passatge dels Massos.

Un tema pendent i prioritari és la canalització d’una part del sanejament dels carrers Racó i Raval, així com les millores dels serveis i el ferm del carrer Figueres, que malauradament no s’han pogut portar a terme tot i la voluntat del consistori.

Ultramort és un poble situat en un turó allargassat i en un lloc privilegiat sobre la plana de l’Empordà, envoltat per una gran biodiversitat –zona del Ter, zona del Montori, la Murta (zona d’aigües mortes, estancades)–, unes panoràmiques excel·lents de l’Empordà –Begur, el Montgrí, les illes Medes, les Alberes, etc.–, així com del Canigó. I el topònim no té res a veure amb la mort. Segons estudis, ve de murta, zona d’aigües mortes, que corren a poc a poc. Respecte dels pobles dels quals depeníem (Rupià, Foixà), és un turó a l’altre costat d’una zona d’aigües estancades, mortes, que corren poc a poc. És a dir, a l’Ultra de la Murta. Cal tenir en compte que en aquesta zona hi viu una fauna diversa i a l’estiu se sent el cant d’una munió de granotes. Per tant, el poble és més aviat un símbol de vida!

No ho descarto perquè encara que faci temps que hi soc al capdavant, els membres del consistori s’han anat renovant, han anat canviant. Abans hi havia una majoria d’homes i ara la majoria són dones. Sempre s’ha procurat també que en formés part algun jove. Conèixer l’administració local per dins és una experiència que fa veure les coses d’una altra manera i és més complex del que molta gent s’imagina. Pensem que en el dia d’avui ens manca un temps per acabar diferents projectes com la fibra òptica, la depuradora, cercar i adequar espais d’aparcament prop de l’epicentre del poble i treballar en un tema amb l’ajut del Consorci del Ter.

De col·laborar a augmentar les espècies de fauna i flora fluvial, i recuperar el que fa anys havia estat una zona d’esbarjo. Aquest espai està situat prop del pont i al marge esquerre del riu Ter. Amb l’ajut dels regidors i de les persones de més edat, hem començat a trobar propietaris, atès que va quedar abandonat. D’aquí la seva complexitat!