“Cal administrar molt bé els recursos”

En faig una valo­ració posi­tiva mal­grat el pres­su­post reduït, la dis­mi­nució d’ingres­sos i la com­ple­xi­tat admi­nis­tra­tiva que fa que muni­ci­pis petits com el nos­tre hàgim de fer un esforç impor­tant per dotar-nos dels tècnics i per­so­nal per dur a terme les tas­ques i ges­ti­ons necessàries. Això ens obliga a cal­cu­lar i admi­nis­trar molt bé els recur­sos dis­po­ni­bles.

El desem­bre del 2015 vam inau­gu­rar el cen­tre cívic i amb una gestió molt acu­rada del que dis­posàvem s’ha anat ade­quant el local petit amb diver­sos ser­veis (bar, bibli­o­teca, jocs de taula, wifi...), i s’ha fet l’aïlla­ment acústic del sos­tre. Era un lloc de tro­bada que s’ha con­ver­tit en un espai cul­tu­ral i d’oci per al gaudi gene­ral. Hem dut a terme una remo­de­lació i repo­sició de ser­veis de la plaça del poble amb enllu­me­nat i pavi­men­tació. I s’han col·locat bancs i arbres per acon­se­guir un espai més habi­ta­ble i humà, i millo­rar també el trànsit de via­nants i rodat. S’han repo­sat els ser­veis i s’han pavi­men­tat els car­rers Unió i els pas­sat­ges de l’església i de la rec­to­ria. S’han asfal­tat els car­rers Tor­ro­e­lla, Major i pas­satge dels Mas­sos.

Un tema pen­dent i pri­o­ri­tari és la cana­lit­zació d’una part del sane­ja­ment dels car­rers Racó i Raval, així com les millo­res dels ser­veis i el ferm del car­rer Figue­res, que malau­ra­da­ment no s’han pogut por­tar a terme tot i la volun­tat del con­sis­tori.

Ultra­mort és un poble situat en un turó allar­gas­sat i en un lloc pri­vi­le­giat sobre la plana de l’Empordà, envol­tat per una gran bio­di­ver­si­tat –zona del Ter, zona del Mon­tori, la Murta (zona d’aigües mor­tes, estan­ca­des)–, unes panoràmiques excel·lents de l’Empordà –Begur, el Montgrí, les illes Medes, les Albe­res, etc.–, així com del Canigó. I el topònim no té res a veure amb la mort. Segons estu­dis, ve de murta, zona d’aigües mor­tes, que cor­ren a poc a poc. Res­pecte dels pobles dels quals depeníem (Rupià, Foixà), és un turó a l’altre cos­tat d’una zona d’aigües estan­ca­des, mor­tes, que cor­ren poc a poc. És a dir, a l’Ultra de la Murta. Cal tenir en compte que en aquesta zona hi viu una fauna diversa i a l’estiu se sent el cant d’una munió de gra­no­tes. Per tant, el poble és més aviat un símbol de vida!

No ho des­carto perquè encara que faci temps que hi soc al cap­da­vant, els mem­bres del con­sis­tori s’han anat reno­vant, han anat can­vi­ant. Abans hi havia una majo­ria d’homes i ara la majo­ria són dones. Sem­pre s’ha pro­cu­rat també que en formés part algun jove. Conèixer l’admi­nis­tració local per dins és una experiència que fa veure les coses d’una altra manera i és més com­plex del que molta gent s’ima­gina. Pen­sem que en el dia d’avui ens manca un temps per aca­bar dife­rents pro­jec­tes com la fibra òptica, la depu­ra­dora, cer­car i ade­quar espais d’apar­ca­ment prop de l’epi­cen­tre del poble i tre­ba­llar en un tema amb l’ajut del Con­sorci del Ter.

De col·labo­rar a aug­men­tar les espècies de fauna i flora flu­vial, i recu­pe­rar el que fa anys havia estat una zona d’esbarjo. Aquest espai està situat prop del pont i al marge esquerre del riu Ter. Amb l’ajut dels regi­dors i de les per­so­nes de més edat, hem començat a tro­bar pro­pi­e­ta­ris, atès que va que­dar aban­do­nat. D’aquí la seva com­ple­xi­tat!