Xocs a París en la protesta dels “armilles grogues”
La policia dispara gasos lacrimògens i canons d’aigua contra els manifestants que intentaven avançar cap al Palau de l’Elisi
El govern culpa la ultradretana Le Pen d’haver atiat la confrontació
Després d’una setmana de mobilitzacions, bloquejos i talls de carreteres arreu de França per protestar contra la pujada del preu dels carburants, els “armilles grogues” van protagonitzar ahir noves accions reivindicatives, especialment a París, on van ser reprimits per la policia antiavalots.
Segons el Ministeri de l’Interior francès, més de 106.000 persones haurien participat en la mobilització a tot el país i, de les quals, més de 8.000 a París, unes xifres molt per sota dels 280.000 ciutadans congregats una setmana abans, el dia fort de la protesta, el 17 de novembre. El ministeri va informar, també, a primera hora, d’un balanç de vuit ferits –incloent-hi dos gendarmes– i 130 detinguts, 42 a París.
Les escenes més violentes es van viure, precisament, a la capital francesa, quan les forces de l’ordre van disparar granades lacrimògenes i canons d’aigua per impedir l’avenç de milers de persones –unes 8.000– cap al Palau de l’Elisi, la residència presidencial.
Les autoritats havien prohibit la concentració als voltants de l’Elisi i havien indicat els Camps de Mart, situats davant la torre Eiffel, com el lloc permès per a la manifestació. El ministre de l’Interior, Christophe Castaner, va culpar la ultradreta i la seva líder, Marine Le Pen, dels disturbis de París i va recordar que la presidenta del Rassemblement National havia animat per Twitter a manifestar-se als Camps Elisis, la principal artèria comercial de la capital, malgrat la prohibició expressa de la policia. “Els sediciosos han respost a la crida de Le Pen”, va concloure. Va ser als Camps Elisis on es van produir els principals incidents, quan grups de manifestants emmascarats van començar a llançar objectes –mobiliari urbà i material d’obres pròximes– contra les barricades que havia aixecat la policia per protegir el palau presidencial. També es va calar foc en un camió, i un home que va intentar atacar els bombers va ser retingut pels mateixos manifestants. En una avinguda pròxima, la policia va disparar pilotes de goma, segons va constatar l’agència Reuters. Hi havia manifestants amb la bandera francesa cantant La marsellesa, i d’altres duien pancartes per exigir la dimissió de Macron.
Castaner també va responsabilitzar Le Pen de les agressions i les escridassades contra diputats de La República en Marxa a càrrec d’“armilles grogues”, aquests darrers dies. El ministre va reiterar el dret de manifestació, però va fer una crida a desvincular-se dels grups violents. Segons Castaner, si dissabte passat l’ambient de les concentracions era festiu, “avui [per ahir] no es pot dir el mateix”.
Bloquejos més febles
Els “armilles grogues” s’oposen als impostos que Macron va introduir l’any passat sobre el dièsel i la gasolina per encoratjar l’ús de mitjans de transport menys contaminants. En paral·lel, el govern incentiva la compra de cotxes elèctrics.
A la resta del país, van continuar els bloquejos de centres logístics i carreteres iniciats fa una setmana, però amb menys intensitat. La protesta dels “armilles grogues” va coincidir, ahir, amb manifestacions en mig centenar de ciutats franceses contra la violència sexista i sexual. Hi van participar entre 20.000 i 80.000 persones, segons les fonts.
LES XIFRES
Macron es declara “avergonyit” pels “violents”
RedaccióEmmanuel Macron, contra el qual va dirigida la protesta dels “armilles grogues”, va respondre ahir als manifestants a través de Twitter declarant-se “avergonyit” pels que “han violentat altres ciutadans i periodistes” i pels que “han tractat d’intimidar càrrecs electes”. A França, hi va afegir, “no hi cap la violència”. La classe política en ple demana a Macron una reacció a l’onada de descontentament que representen els “armilles grogues”, però fins ara el president ha mantingut la decisió d’imposar una taxa ecològica als carburants per reduir l’ús dels més contaminants, una mesura que és l’origen de la protesta. Macron té previst anunciar, dimarts, un conjunt de mesures que amorteixin l’impacte d’aquest nou impost a les llars més modestes. Fins ara, el president centrista, elegit el maig de l’any passat, no ha fet marxa enrere en cap de les seves decisions, tot i les protestes del carrer. La inflexibilitat de Macron podria cedir de cara a les eleccions europees del maig vinent, la primera cita amb les urnes des que va arribar al Palau de l’Elisi, a la qual arriba amb una popularitat molt baixa.
