“No he trobat ningú al partit que no vulgui la independència”

Sí, soc optimista. El país necessita ser governat i el pressupost n’és l’eina principal. Al PDeCAT creiem que ha de preveure les necessitats reals de la gent sense grans canvis en el model de societat.

Vaig reunir-me amb el president Torra i ens va dirque començava el primer contacte informal amb els comuns. Pendents de saber les propostes concretes.

Vaig traslladar al president Torra que no volem més pressió fiscal a les classes mitjanes i hem de garantir que consensos com el de l’impost de successions o les inversions territorials no es canviïn. Hi ha d’haver una partida més elevada per a la fibra òptica per a tots els municipis i programes de reindustrialització per a empreses.

El país no necessita unes eleccions, necessita arribar fins a les sentències de l’1-O amb un govern fort i cohesionat. Crec que hi ha grans consensos d’un 80% amb comuns i una part dels socialistes que volen una estabilitat, una defensa dels drets socials i civils del país, i crec que la legislatura durarà.

Sí, però ja he dit que soc optimista i que hi haurà pressupost.

Hi ha un dèficit fiscal que afecta en tot, també els serveis públics. Dit això, tenim el repte de fer una administració més eficient i eficaç i hem de canviar coses de fons que durant aquest any no hem estat capaços d’esprémer fins a les últimes conseqüències. La gent no vol excuses, som un partit de govern i hem de trobar solucions. Quan vam recuperar la Generalitat, el 2010, dèiem que volíem un pacte fiscal pel dèficit, modernitzar l’administració –ho hem fet en part– i no gastar-nos diners en estructures sinó en persones que presten serveis a d’altres. Hi ha camp per recórrer.

Continuarem explorant les tres vies. La independentista catalana no la deixem ni tampoc la dels pobles i nacions sense estat, però sembla que hi ha altres actors, sobretot ERC, que no hi juguen. Per això hem intensificat aquesta setmana els contactes amb el PNB i els gallecs, per veure si podem tornar a fer coalició. Ens hem citat al desembre a Bilbao o aquí.

El 15 de desembre establirem les bases per presentar-se a les primàries. M’agradaria que gent independent també s’hi pogués presentar.

Sí, però per prudència no puc dir-ho. Tinc la sorpresa bona de gent que no ve pròpiament del partit amb ganes de fer política.

No és cert. Hi ha un informe no demanat ni subscrit per cap òrgan del partit que fa una sèrie de valoracions. En el consell nacional donarem l’informe del perquè se’ns va expulsar i detallarem totes les actuacions que vam fer. La Marta Pascal fins al desembre de l’any passat va ser vicepresidenta d’ALDE i hi participava activament, però cada cop era més irrespirable l’ambient. Al congrés del juliol ja vam dir que entre la militància repensaríem amb quin partit i espai en ajuntarem a Europa perquè teníem clar que amb Cs era molt difícil conviure-hi.

La Crida estava formulada com un moviment al principi que agrupava totes les sensibilitats de l’independentisme i durant el congrés vam tenir clar que ens hi havíem de sumar. El PDeCAT és l’únic espai de gent que s’hi ha sumat en massa. Què ha passat des del juliol fins ara? Que altres espais ideològics no s’hi han sumat i la Crida ha anat canviant la seva posició. Ha passat de ser un moviment a semblar que vulgui ser una organització política i un partit amb totes les conseqüències. És evident que el PDeCAT vol seguir representant un espai ideològic i, per tant, continuarem i no ens dissoldrem en cap cas. I si existeix un altre partit que es diu la Crida s’ha de veure com aquests dos actors polítics sumen. Aquí hi ha una altra dificultat, ja que segons les manifestacions que la Crida no volen la suma d’aportacions de partits, i això és un escull. Estem intentant trobar la manera de poder sumar els dos actors polítics tenint present que la Crida no tinc clar que al final acabi acceptant aportacions de partits i que nosaltres som un espai ideològic molt implantat territorialment, amb un llegat polític i una manera de fer clara.

Sí, però vam tenir clar que la gràcia era que la Crida no havia de ser una còpia del PDeCAT. No s’entendria que la gent del PDeCAT els digués com s’han d’organitzar. Entenc que si al final hi ha dues organitzacions polítiques puguin confluir per sumar. No tindria sentit que uns intentessin condicionar els altres.

És evident que quan siguem un estat independent la configuració de partits polítics també ha de canviar a Catalunya... És un element més. No és rellevant.

Gent que diu que és una suma de partits; una altra que defensa que el partit és el PDeCAT i la Crida ha de tenir una altra formulació i s’ha de trobar un encaix basat en coses diferents; hi ha un sector que hagués desitjat que el PDeCAT tingués menys pes polític i que la Crida exercís més lideratge; i la gent que ho vol a la inversa i que la Crida sigui un acompanyant. Intento que hi hagi una opció que la majoria d’associats del PDeCAT la comprin.

La tinc, però com que soc el president no la diré, per respecte. Tinc claríssim que són complementaris. Per sumar un projecte col·lectiu no sobra ningú i s’ha de fer compatible el llegat polític i ideològic del PDeCAT amb un moviment o partit que agrupa gent que segurament mai vindria al nostre espai ideològic. I si en aquests propers anys podem sumar per ser més forts i intentar fer efectiva la república, ho hem de fer.

N’estem parlant amb la comissió delegada i amb alguns impulsors de la Crida. Ho farem de comú acord quan sigui el millor moment. Però seria desitjable no eternitzar-ho.

Estem en un moment on se sobreposen molts debats. Sí que puc dir que dins el PDeCAT no he trobat ningú que no vulgui la independència. I és evident que hi ha diverses maneres d’arribar-hi, i aquest és un debat obert. També si els partits entesos com fins ara són la millor eina per aconseguir la independència. Jo opino que sí, però hi ha gent que ho qüestiona. Hi ha el debat sobre si el PDeCAT ha de reivindicar el llegat dels últims quaranta anys del catalanisme o no, i penso que sí. Hi ha moltes sensibilitats que es toquen i molta gent que se sent interpel·lada i per això hi ha tant debat intern i tanta tensió.

Tots els que diuen que per fer efectiva la independència potser s’ha de canviar el rumb, no són uns traïdors. No sé quina és la via que ens permetrà arribar abans a la independència efectiva, però em rebel·lo contra la gent que considera que no pot haver-hi altres fórmules que les seguides fins al 27 d’octubre. Jo penso que fins a l’1 d’octubre els passos seguits ens van fer sumar molt; que de l’1 al 27 d’octubre, també; però és veritat que llavors vam quedar en una situació que hem de repensar i recalcular per veure com fer efectiva la independència. I com que jo ho faig, no soc ningú per dir a altres que són menys independentistes si també estan recalculant i repensant. Si d’això se’n diu estar fora de la via unilateral i la desobediència... No és una terminologia de la qual sigui entusiasta. Em rebel·la que a la gent que repensa i recalcula no se la consideri independentista.

Sí, massa. I aquest país, per aconseguir la independència, no pot renunciar a cap via, ni ara ni en el futur. Però és evident que només aprovant lleis al Parlament com vam fer fins al 27 d’octubre no n’hi ha prou per fer efectiva la independència i hem de tenir en compte altres vies. Governar bé per solucionar els problemes de la gent i convèncer els que no són de matriu catalanista; fer fora actituds franquistes; no abandonar el diàleg polític per intentar acordar un referèndum amb l’Estat; i la lluita a Europa, que pot donar rèdit en uns anys. No n’hi ha prou tirant pel dret.

Vam intentar fer la independència amb lleis democràtiques al Parlament i vam crear unes expectatives de fer-se efectiva quan hauríem d’haver previst que hi havia un Estat que et deia que no la podries aplicar tot i tenir majoria. L’autocrítica és que la via era democràtica, però no suficient per aconseguir la independència.

Me’ls imagino a les properes eleccions absolts de fets que no han comès i, per tant, sumen ara i podrien seguir sumant.

Si hi ha un judici injust i són condemnats, ells tenen l’última paraula. A les llistes del 21 de desembre ho van decidir ells. Tenen un lideratge polític i moral gran i el PDeCAT ha de sumar amb ells.

Tenen tot el nostre suport. La presó preventiva és totalment injusta i els bloquegen per no poder accedir a la justícia europea.

Es convertirà en un debat sobre l’enaltiment del nacionalisme espanyol barrejant el Brexit i Gibraltar. Nosaltres, oberts a dialogar, hi farem un discurs donant valor a tot el que Catalunya ha fet i la seva potencialitat, fent una reclamació legítima per acordar un referèndum definitiu amb l’Estat. I denunciarem la situació antidemocràtica que s’està vivint. Soc més pessimista que optimista amb la proposta que pugui fer Pedro Sánchez.