Entitats i alcaldes reclamen millores substancials en la llei de vegueries

CiU insinua que s'hauria de fer una consulta al territori per conèixer l'opinió sobre aquesta nova reordenació

El debat d'ahir al Par­la­ment va demos­trar que la llei de vegue­ries con­ti­nua fent coïssor al ter­ri­tori i que les admi­nis­tra­ci­ons i les enti­tats encara tenen molts dub­tes sobre com s'arti­cu­larà la nova reor­de­nació. La gran majo­ria dels com­pa­rei­xents d'ahir estan d'acord amb les vegue­ries, però també van mos­trar alguns temors. Un dels punts que més pre­o­cupa és com sobre­viu­ran econòmica­ment els nous con­sells de vegue­ries. És per això que els pre­si­dents de les dipu­ta­ci­ons van recla­mar un full de ruta per al món local i que aquest pro­jecte de les vegue­ries es com­ple­menti amb altres lleis com la del finançament i la dels governs locals.

Pel que fa a la pol­se­guera que s'ha gene­rat en mol­tes comar­ques, tant la Fede­ració de Muni­ci­pis de Cata­lu­nya (FMC) com l'Asso­ci­ació Cata­lana de Muni­ci­pis i Comar­ques (ACM) van coin­ci­dir en el punt que hi ha hagut poc con­sens i debat. «Estic incòmode de ser aquí i fer aquesta com­pa­rei­xença, perquè ha fal­tat sere­ni­tat, diàleg i con­sens des del començament», va argu­men­tar el pre­si­dent de la FMC, Manuel Bus­tos, que després, com a home de par­tit dels soci­a­lis­tes, va mati­sar que el govern ja ha inclòs algu­nes de les deman­des dels ens locals i va ins­tar CiU a afe­gir-se a aquest «con­sens», una paraula que ahir es va repe­tir mol­tes vega­des. El pre­si­dent de la Dipu­tació de Lleida, Jaume Gila­bert, també va apel·lar als par­la­men­ta­ris i al seu sen­tit de res­pon­sa­bi­li­tat perquè es tiri enda­vant la llei amb el màxim de suport pos­si­ble. Enmig de tan­tes recla­ma­ci­ons, el pre­si­dent del grup par­la­men­tari d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, va reco­llir l'ofe­ri­ment i va dir que tot ple­gat hau­ria de fer refle­xi­o­nar els par­tits. També es van sen­tir algu­nes veus crítiques perquè tot el debat es va con­cen­trar en un sol dia i amb pocs par­ti­ci­pants. La més con­tun­dent va ser la del repre­sen­tant de la pla­ta­forma que defensa una vegue­ria per al Penedès: «Vostès par­len de diàleg, però amb aques­tes deci­si­ons el que acon­se­guei­xen és que el Par­la­ment s'allu­nyi més de la ciu­ta­da­nia.» Els pre­si­dents del con­sells de la Cer­da­nya i el Sol­sonès també van cen­su­rar la pre­ci­pi­tació de la llei.

Els par­ti­ci­pants, doncs, van dei­xar clar que les vegue­ries no aca­ben de convèncer ningú, perquè tot­hom hi faria alguna millora. Algu­nes de les pro­pos­tes que es van apun­tar són que hi hagi més com­petències per als orga­nis­mes; que se supri­meixi o man­tin­gui el pes polític dels con­sells comar­cals; que es creï la vui­tena vegue­ria al Penedès o que es tin­gui en compte la sin­gu­la­ri­tat de l'Aran. També va haver-hi opi­ni­ons dis­cor­dants com la dels defen­sors de l'Alt Piri­neu en con­tra­po­sició amb l'alcalde de Lleida, que no veu amb bon ull la divisió de la demar­cació en tres vegue­ries o la dis­puta entre Tar­ra­gona i Reus, que reclama la des­cen­tra­lit­zació dels ser­veis de la futura vegue­ria.

El tri­par­tit va defen­sar el seu model, tot i aquesta falta de con­sens. «No es pot fer a gust de tot­hom», va adme­tre Carme Figue­ras (PSC), que va dir que inten­ta­ran reduir les diferències. El dipu­tat d'ERC, Miquel Àngel Estra­der, va reconèixer que les veus que es van escol­tar ahir estan legi­ti­ma­des i que el debat no es pot allar­gar fins a l'infi­nit. L'opo­sició va cri­ti­car el «veto» del tri­par­tit en al·lusió a les poques com­pa­rei­xen­ces que va per­me­tre i va asse­nya­lar que amb les vegue­ries s'ha començat la casa per la teu­lada, perquè per poder desen­vo­lu­par el procés s'hau­ran de can­viar algu­nes lleis de l'Estat. «Estem a favor de les vegue­ries, però no en el moment en què es fan ni de la manera com es fan ni que es facin sense la par­ti­ci­pació del ter­ri­tori», va reblar el dipu­tat de CiU, Lluís Maria Coro­mi­nas, que va pre­gun­tar als com­pa­rei­xents si esta­rien d'acord a fer una con­sulta a la ciu­ta­da­nia sobre la reor­de­nació ter­ri­to­rial.

La rapi­desa amb què es van deci­dir les com­pa­rei­xen­ces va fer que l'exdi­pu­tat Miquel Roca no hi pogués assis­tir per motius d'agenda. Tam­poc no va ser-hi el síndic d'Aran, Francés Boya, que hi serà en una sessió específica.

El referent de Barcelona

M.B

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué –a la foto–, va ser un dels més clars a l'hora de defensar la seva posició i va demanar que la vegueria de Barcelona tingui un «reconeixement» especial amb un marc competencial i financer «adequat per poder garantir els serveis de qualitat». Fogué va puntualitzar que no es refereix a «privilegis», sinó a condicions diferents. També va reclamar que es vetllés perquè les comarques que s'integrin a la Catalunya central no se sentin menyspreades i tinguin el mateix suport que ara els dóna la Diputació. Per la seva part, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, va dir que l'actual sistema de «províncies ha provocat la desertització d'algunes parts del territori» i que el model de vegueries pot canviar aquesta situació i afavorir zones com l'Alt Pirineu. També va mostrar-se favorable a abolir els consells comarcals des d'un punt de vista polític i que només hi hagi tres instàncies: municipis, vegueries i Generalitat. Finalment, el seu homòleg de Girona, Enric Vilert, va lloar les vegueries, però va comentar que li hauria agradat que el finançament ja estigués resolt.

Un consens necessari

M.B

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) van coincidir que al territori hi ha un cert malestar amb la llei de vegueries i que s'ha de potenciar més el debat, però aquest va ser l'únic punt en comú entre les dues entitats, perquè les seves conclusions van ser completament divergents. El president de la FMC, Manuel Bustos –a la foto–, va assegurar que un cop s'ha arribat a aquest punt del procés parlamentari, els partits han de fer pinya i tirar endavant la llei. «Els demano l'esforç polític que el país espera», va pregar Bustos als diputats. El també alcalde de Sabadell hi va afegir: «Alguns alcaldes potser no comparteixen posicions, però és una llei necessària.» La intervenció del president de l'ACM, Jordi Moltó, va estar als antípodes. Moltó va afirmar que el projecte no té ni «solidesa» jurídica ni política, perquè, segons la seva opinió, «no recull el paper rellevant que l'Estatut atorga a les vegueries» i, a més, «fan falta altres lleis de règim local». És per això que va reclamar que es refusés el projecte i va estar d'acord a fer una consulta al territori, com va proposar CiU.

La plana i la muntanya

O.a-e. / M.B

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va expressar la seva disconformitat perquè la llei divideix en tres vegueries l'actual demarcació de Lleida: l'Alt Pirineu i l'Aran, Lleida i Catalunya central. Com a alternativa a la fragmentació, Ros va defensar la creació d'àrees funcionals per garantir l'«especificitat» de l'Alt Pirineu i l'Aran. Tot plegat hauria d'estar sota el paraigua, va argumentar, d'un ens supramunicipal que abasti la demarcació sencera i absorbeixi les competències dels consells comarcals. Des d'una posició oposada, Amadeu Gallart –a la foto–, en representació del Manifest per la Vegueria de l'Alt Pirineu, va defensar la creació de la vegueria pirinenca basant-se en diversos criteris: més reequilibri territorial; apropar l'administració i fer-la més eficient i simplificar els tràmits. A la Cerdanya, però, no hi ha consens per integrar-se a l'Alt Pirineu. Hi va insistir Esteve Maurell, president del Consell Comarcal. Una altra comarca que no vol perdre pes és la del Solsonès, integrada a la Catalunya central. El president del seu Consell Comarcal, Marià Chaure, va reclamar el dret dels ciutadans de poder decidir a quina vegueria volen ser.

La «identitat pròpia» del Penedès

M.Bataller

«Com totes les persones adultes, tenim dret a emancipar-nos.» Les reivindicacions de Fèlix Simón, el president de la plataforma que reclama una vegueria pròpia al Penedès, es van sentir altes i clares ahir durant la seva intervenció en la comissió que aborda aquesta llei. Va fer un discurs basat en l'emotivitat i també en la singularitat del seu territori en un intent de fer caure el mur del tripartit i, sobretot, del PSC, que per activa i per passiva ja ha dit que només hi haurà set vegueries a Catalunya i que, de moment, no es farà la del Penedès. «No ens poden esquarterar i repartir-nos en tres vegueries», va exclamar Simón, qui també va intentar tocar alguna fibra sensible quan va mencionar que el sentiment del Penedès i la seva identitat es podria comparar amb les «reivindicacions que Catalunya fa davant d'Espanya.» Simón va puntualitzar que no volen ser un «satèl·lit» de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, i per això és tan important tenir un espai propi. També va apel·lar al tòpic que la unió fa la força i va explicar que els consells comarcals de la zona han donat suport a la iniciativa de la plataforma i també 63 dels 73 ajuntaments. En aquest context, va afegir-hi un argument més per intentar convèncer els diputats. «El Penedès serà la quarta vegueria amb més massa social.» En la part final de la intervenció, Simón va deixar els sentiments de banda i va advertir als partits que es poden trobar una desagradable sorpresa a les eleccions en funció de la posició que prenguin amb la vegueria del Penedès.

Les paraules de Simón, però, no van servir per canviar gaire res. ERC es va mostrar favorable a les tesis de la plataforma del Penedès, però, per contra, els socialistes van continuar ferms amb la seva actitud: «Estem convençuts que el Penedès té molt de camí a recórrer amb una aliança estratègica amb les altres comarques de Barcelona.» Mentrestant, ICV-EUiA va assenyalar que en aquest mandat tenen un pacte de govern signat i han de ser coherents amb les set vegueries que van acordar, però va obrir una porta per al futur. CiU i PP sí que van apostar per aquesta vuitena vegueria.

Davant d'aquestes declaracions del PSC, Fèlix Simón no es va estar de recordar: «Des del govern sempre ens demanen que justifiquem la viabilitat de la vegueria, però ells mai no ens han donat ni mig full argumentant per què no podem tenir aquesta organització.»

Capitals «versus» multipolaritat

O.A-E

No hi haurà disputa per la capitalitat de la vegueria del Camp de Tarragona mentre no hi hagi capital. Aquest és l'avís que va llançar ahir l'alcalde de Reus, el socialista Lluís Miquel Pérez, satisfet pel fet que Tarragona sigui la seu institucional del consell de la vegueria tarragonina –no pas la capital– i de la denominació que en recull la llei: la del Camp de Tarragona. Pérez va fer una defensa ferma de la descentralització dels òrgans i serveis atenent a la «multipolaritat» del territori i va criticar la «jerarquia» i la connotació de «supeditació d'un territori envers un altre», que es desprèn del concepte de «capital». Per això, va avisar que, en cas que la denominació canviï, Reus es tornarà a posar en peu de guerra i reclamarà de nou ser cocapital. L'advertència no era perquè si. Minuts abans, l'alcalde de Tarragona, el també socialista Josep Fèlix Ballesteros, havia demanat la recuperació d'aquest terme. Per Ballesteros, la definició de seu institucional és «confusa» i el concepte de capital no es contradiu, va dir, amb «la prestació de serveis» ni amb la «connexió en xarxa». L'alcalde de Tarragona, a més, va demanar que la vegueria es rebategi amb el nom de la ciutat.

En una alineació perfecta amb les tesis de CiU, el president de la Diputació de Tarragona, el convergent Josep Poblet, va mostrar la seva total disconformitat amb les «presses» amb què es tramita la llei, en un moment en què la prioritat hauria de ser la crisi econòmica, i la seva «falta de solidesa jurídica». Poblet va revelar, a més, que el mateix líder d'ERC, Joan Puigcercós, li va confessar quan era conseller de Governació que era «molt difícil que aquesta llei pogués tenir vigència». Va ser un dels seus arguments de pes per expressar el convenciment que ningú confia en l'eficàcia de la norma.

Quant a les Terres de l'Ebre, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va constatar el conegut consens que hi existeix per a la creació de la vegueria. Bel (CiU), però, va exigir-la amb «condicions dignes», cosa que al seu criteri no es desprèn d'un text legislatiu amb «força mancances i limitacions». Concretament, va criticar que el projecte «obviï» els recursos financers de què disposaran les vegueries. I, conscient de les dificultats que existeixen per arribar al consens, va assenyalar que potser hauria estat preferible aprovar una llei transitòria de creació de la vegueria de les Terres de l'Ebre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.