«Endesa ha de promoure la Costa Brava»

–«Des del pri­mer dia que vaig començar.»

–«No ho tinc pas deci­dit... En prin­cipi, si segueixo, serà l'última legis­la­tura. Ara farà dotze anys.»

–«Tot i que crec que el cor­recte serien dos períodes de cinc anys a les muni­ci­pals. Cinc anys són el temps que es neces­sita per desen­vo­lu­par bé un pro­grama. Quan entres, neces­si­tes un temps d'adap­tació per pren­dre el pols al muni­cipi, si és que no eres regi­dor. En el pit­jor dels casos, amb cinc anys pots desen­vo­lu­par bé un pro­grama, si no vols fer can­vis pro­funds. En qua­tre anys no tens temps de res, perquè els pro­ces­sos admi­nis­tra­tius són llargs: dos anys per pre­pa­rar-ho i dos per exe­cu­tar; la gràcia és tenir força pro­ces­sos enge­gats i molts pro­jec­tes. El que costa és aga­far el ritme.»

–«No m'ho he plan­te­jat. Política­ment, en el món muni­ci­pal m'hi sento còmode.»

–«Ara mateix ser par­la­men­tari no passa per les meves pers­pec­ti­ves. Em sento més còmode on es ges­ti­ona el con­cret. El par­la­men­tari no ho fa. Una altra cosa és un con­se­ller. Ser par­la­men­tari és un canvi de xip per ser alcalde.»

–«N'hi ha molts que fan d'alcal­des i dipu­tats i històrica­ment n'hi ha hagut moltíssims... El que és clar és que el món muni­ci­pal és una fàbrica de polítics. L'aposta que ha fet CiU a les qua­tre capi­tals.»

–«És dipu­tat a Madrid, i això ja és més com­pli­cat.»

–«M'agra­da­ria! El que deia del món local és vàlid per a la Dipu­tació, evi­dent­ment. Per fer can­vis a la ins­ti­tució neces­si­tes uns ter­mi­nis, hi ha pro­ces­sos lents i costa. Ja saps que la Dipu­tació no és un àmbit d'elecció directa.»

–«La volun­tat política del país és cami­nar cap a un nou mapa. La llei de vegue­ries pre­veu que les dipu­ta­ci­ons han de des­a­parèixer. La implan­tació de la llei passa per una tran­sició. Estem al final.»

–«Però tin­drem una dis­tri­bució dife­rent... Tal com es pre­veu, les comar­ques han de ser sen­ce­res, ales­ho­res, com a pro­blema tenim la Cer­da­nya i tres muni­ci­pis d'Osona, Vila­drau, Espi­nel­ves i Vidrà. No seran de la vegue­ria de Girona. Fogars de la Selva, que és comarca de la Selva, però demar­cació de Bar­ce­lona, pas­sarà a Girona.»

–«Crec que sí. El pri­mer pas del procés és fer qua­tre vegue­ries, d'acord amb les províncies; el segon, crear les ter­res de l'Ebre, i can­viar la llei espa­nyola i la llei elec­to­ral esta­tal. Si la nova orga­nit­zació ter­ri­to­rial no implica més repre­sen­tació a Madrid, t'ho accep­ta­ran. No hi haurà pro­blema man­te­nint el mateix nom­bre de dipu­tats i sena­dors que en l'actu­a­li­tat. La lluita nos­tra és com fer la dis­tri­bució ter­ri­to­rial elec­to­ral. És on ve la feina: uns vol­drien la llista única i altres, ato­mit­zada. Cer­ta­ment, costa més vots un dipu­tat a Bar­ce­lona que a Girona, però has de tenir en compte el ter­ri­tori, que té coses a dir. Les mino­ries tenen coses a dir.»

–«M'ho han comen­tat. Jo, amb Caixa Cata­lu­nya, d'amor no sé si en tinc. Sóc empleat en excedència. Mai no he bar­re­jat les dues coses. Jo penso en Caixa Girona i en el ter­ri­tori. No penso ni en el Vallès ni en Osona. Són cir­cumstàncies dife­rents... Si mires els dos pro­to­cols de fusió, veus que en una hi havia hagut nego­ci­ació i en l'altra, no.»

–«Si par­lem de repre­sen­ta­ti­vi­tat, calia fer una dis­tri­bució perquè fos accep­tada per tot­hom, amb presència dels ter­ri­to­ris. Una de les difi­cul­tats era la con­fi­gu­ració de les cai­xes: unes eren de fun­dació pública i les altres són mix­tes. Amb les públi­ques par­les el mateix idi­oma; amb les altres, no hi ha una veu comuna, ja que són mix­tes i hi ha enti­tats pri­va­des i públi­ques. Segons la meva opinió, no és una qüestió de colors. El que pre­te­nia era el debat: posem això a sobre la taula.»

–«Si el Banc d'Espa­nya hagués actuat bé i a temps, la fusió ja s'hau­ria fet. I ho repe­teixo: no he estat mai en con­tra de la fusió, creia que es podia fer millor, que tal com es feia Girona no hi gua­nyava res... I tu que en pen­ses? Deus tenir opinió?»

–«D'això que dius en diuen sen­ti­men­ta­lisme, però no tant... Entenc que hi ha d'haver via­bi­li­tat econòmica. Ep! I si, per cau­ses finan­ce­res, el Banc d'Espa­nya ha d'inter­ve­nir, que ho faci. Cal via­bi­li­tat. Però el pro­blema és que les cai­xes d'estal­vis són un tema nos­tre. En tenim deu, una quarta part de les que hi ha a tot l'Estat. Volen poli­tit­zar-les.»

–«Jo no he pres­si­o­nat cap con­se­ller de Caixa Girona. Els mem­bres del con­sell d'admi­nis­tració han pres la seva decisió en funció del que han vist. Un cop nome­nats, els con­se­llers actuen sota la seva res­pon­sa­bi­li­tat i, com saps, hi ha repre­sen­tants de tots els colors polítics. A més, la llei esta­bleix que la part política no pot ser majo­ritària a cap caixa: els impo­si­tors més els emple­ats han de sumar sem­pre el 51%.»

–«Hi ha un acte de sobi­ra­nia, en efecte, però la decisió del con­sell és presa a consciència, perquè Caixa Girona pot anar sola i perquè hi ha tre­balls tècnics que així ho diuen. Una altra cosa és el ter­ri­tori, l'àmbit on actuarà. La tra­dició del país és la petita botiga. Per exis­tir no neces­si­tes més mag­ni­tud, neces­si­tes saber quin és el teu àmbit d'actu­ació màxim per tenir una màxima eficiència finan­cera. Un dels avan­tat­ges de les cai­xes és que no han de repar­tir bene­fi­cis.»

–«El FROB con­du­eix a quo­tes par­ti­ci­pa­ti­ves, que només es dife­ren­cien de les acci­ons perquè no tenen drets polítics. És de sen­tit comú que no pots inver­tir en una empresa en què no pots deci­dir. Fa por que quan fas les quo­tes el pri­mer soci a entrar és el Banc d'Espa­nya.»

–«Ho han fet sem­pre. No els agrada haver de com­pe­tir amb les cai­xes; no en volen.»

–«El risc de que­dar-nos sense cai­xes hi és.»

–«No s'ha d'aspi­rar als models expan­sius de la Caixa de Pen­si­ons. Ho acabo de dir: ha de ser un model adap­tat al ter­ri­tori, capaç de donar un ser­vei al ter­ri­tori en el sen­tit ampli, el domèstic, al tei­xit empre­sa­rial i a l'econòmic. Ara cal espe­rar veure el pla de via­bi­li­tat i que agradi al Banc d'Espa­nya i a la con­se­lle­ria d'Eco­no­mia i Finan­ces de la Gene­ra­li­tat.»

–«A Vila­bla­reix, el dilluns vaig sus­pen­dre el ple i el vam fer el dimarts. A la Dipu­tació em pre­o­cu­pa­ven les car­re­te­res. I el dimarts ja se cir­cu­lava per­tot arreu. No hem tin­gut quei­xes de l'actu­ació de la Dipu­tació; al con­trari, hem tin­gut car­tes d'agraïment. Ens vam adhe­rir al mani­fest dels alcal­des... El món local va fun­ci­o­nar bé, com nor­mal­ment fun­ci­ona, i amb pocs recur­sos. Mol­tes coses, com ara nete­jar car­rers, ja són com­petència local. Però, de fet, el pro­blema va ser la llum.»

–«El que són com­pen­sa­ci­ons pels danys es tra­mi­ta­ran i ani­ran enda­vant. Alguna de les coses que s'han de dema­nar a les elèctri­ques són inver­si­ons. A Vila­bla­reix on hem tin­gut pro­ble­mes és als dis­se­mi­nats. Per què? Perquè no tenim les línies soter­ra­des. Soter­rar t'alleuja pro­ble­mes. A Vila­bla­reix tenim soter­rada quasi tota la baixa. Vam soter­rar 3 quilòmetres d'alta tensió per 8,5 mili­ons d'euros a dos sec­tors.»

–«Sí, però recordo que els pals no van ser can­vi­ats en 50 anys. Crec que en àrees de població s'hau­rien de soter­rar les línies elèctri­ques de dis­tri­bució: alta, mit­jana i baixa tensió. Cal fer un pla per millo­rar les infra­es­truc­tu­res elèctri­ques. Per algun lloc o altre ha d'arri­bar, però en un radi que hem de deter­mi­nar i, sobre­tot, en zona urbana s'ha de fer un pla d'inver­si­ons per garan­tir el sub­mi­nis­tra­ment elèctric soter­rat.»

–«Als muni­ci­pis cor­res­pon recla­mar-ho. Red Eléctrica és espa­nyola. Les dis­tribuïdores... ja no són ni esta­tals. Exi­gir-ho i legis­lar-ho cor­res­pon al govern.»

–«...Uf! Penso que, com a alcalde, depèn de si et tre­pitja el terme muni­ci­pal o no. Sobre si s'ha de fer, pri­mer s'hau­ria d'estu­diar bé si és necessària i, després, quins ris­cos com­porta. I, si es fa, que sigui soter­rada!»

–«En efecte, soter­rar-la és una qüestió de diners i prou. Exi­geix una inversió tan potent com soter­rar el TAV a Girona. Aquí el pro­blema és un altre. M'agra­da­ria que hi hagués coor­di­nació entre les admi­nis­tra­ci­ons a l'hora de fer grans infra­es­truc­tu­res. En pocs anys hem fet el TAV, des­do­blem l'N-II, fem el ter­cer car­ril a l'AP-7 i la MAT. Amb coor­di­nació hauríem pogut fer un cor­re­dor de ser­veis i un túnel per on pas­ses­sin tota l'ener­gia i les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons: gas, elec­tri­ci­tat i fibra òptica... S'opti­mit­za­rien recur­sos. Sé què vol dir fer una gale­ria, però també fer l'AP-7 o posar pals. Que es faci un pro­jecte glo­bal.»

–«És utòpic, en sóc cons­ci­ent, però sem­pre ens enca­llem en els traçats... Però per­met-me dei­xar clar un fet: no com­par­teixo que el pro­blema dels talls arran del tem­po­ral de neu sigui de no tenir la MAT.»

–«No ha cai­gut el trans­port, ha cai­gut la xarxa de dis­tri­bució. Què hau­ria pas­sat amb tot el que hau­ria sor­tit de la subes­tació de la MAT. A veure, de res­pon­sa­bi­li­tat ningú no n'amaga, per la qual cosa hem de fer un pas enda­vant per evi­tar que aquesta situ­ació es repe­teixi. Cal revi­sar la nor­ma­tiva i exi­gir més inversió.»

–«Els vaig dema­nar garan­ties de sub­mi­nis­tra­ment amb vista a la Set­mana Santa i l'estiu. I al marge de les neva­des, els vaig sug­ge­rir la seva impli­cació en la pro­moció de la Costa Brava. Crec que les grans com­pa­nyies elèctri­ques, Telefónica o Acesa, que tenen un paper fort en el nos­tre ter­ri­tori, una part del seu negoci el podrien rein­ver­tir en la pro­moció del ter­ri­tori. Això ja forma part dels plans del Patro­nat de Turisme: bus­car nous finançaments...»

–«Aquest any: el 12 de setem­bre del 2010.»

–«Al prin­cipi va ser pen­sat per cele­brar-lo del setem­bre del 2008 al setem­bre del 2009. Quan dema­nem decla­ració de gran esde­ve­ni­ment per a la des­gra­vació fis­cal dels patro­ci­na­dors ens donen el 2009-2010. Ho fem bus­cant patro­ci­na­dors d'escala, però no hem tin­gut una bona època econòmica.»

–«A mi ja no m'aco­llona ningú.»

–«No sé si allò té mag­ni­tud sufi­ci­ent per la que va pren­dre des del punt de vista mediàtic. Al seu dia vam assu­mir l'error. Des del punt de vista publi­ci­tari l'impor­tant és la idea. Després d'allò en van venir més: Spa­nir i Al-Anda­lus. Totes dues van dema­nar dis­cul­pes.»

–«Comença a anar bé; es nota un canvi. Hem fet can­vis amb les noves tec­no­lo­gies; amb les xar­xes soci­als hem fet un por­tal del segle XXI. Fem pro­moció tal com toca.»

–«N'hi ha que com a ter­ri­tori s'han de fer per defen­sar-lo: N-II, elèctri­ques... Si ens fixem en el traçat del TAV, hem acon­se­guit 25 actu­a­ci­ons de millora del traçat. N'hi ha d'altres que, en efecte, són foc d'ence­nalls. Recor­daràs que abans el govern votava ‘no' i l'opo­sició ‘sí'. Avui volem que siguin útils i tin­guin força; per això ara ens agrada con­sen­suar-les. Una d'aques­tes moci­ons va ser sobre el retorn del cabal del Ter, del juliol del 2009. Hem de fer-la sen­tir ara. La llei s'ha de revi­sar, perquè amb 50 anys de trans­va­sa­ment les neces­si­tats han can­viat, i ha de ser ara perquè hi ha unes con­di­ci­ons immi­llo­ra­bles, amb els pan­tans plens. Només es pot revi­sar ara i se'n pot par­lar bé quan hi ha aigua, en època de pau i sense sequera.»

–«La llei del parc natu­ral del Montgrí, les Medes i el Baix Ter és una bona ocasió. Llàstima del calen­dari! Hem de pro­te­gir, pro­moure i fer com­pa­ti­bles els usos del parc i amb les neces­si­tats d'aigua pota­ble. I som molt més habi­tants ara que el 1950, també han cres­cut les nos­tres neces­si­tats.»