Política

la crònica

Vol de Tarradellas a Suárez

Sánchez fa escala en la República i la Transició gastant mig milió d’euros per rebatejar el pont aeri

La sala de Con­trac­ta­ci­ons de la Llotja de Mar exhi­beix un impo­nent rellotge clàssic d’agu­lles del fabri­cant bar­ce­loní Fer­rer Collin i el pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, entes­tat a cele­brar el Con­sell de Minis­tres a Bar­ce­lona el 21-D, no es va poder resis­tir a endar­re­rir l’hora local amb jet lag repu­blicà. Perquè, curi­o­sa­ment, la Llotja de Mar, esco­llida en el 40è ani­ver­sari de la Cons­ti­tució per La Mon­cloa pel sim­bo­lisme de ser el lloc on des del seu balcó es va pro­cla­mar la Cons­ti­tució de Cadis (la Pepa), va embar­car Sánchez en una insòlita escala en la República i en la Tran­sició. Al gest de repa­ració i reco­nei­xe­ment de l’hono­ra­bi­li­tat del pre­si­dent Lluís Com­panys, afu­se­llat el 1940 per un con­sell de guerra fran­quista a només 3 quilòmetres de la Llotja de Mar, Sánchez hi va sumar una picada d’ullet més a la Cata­lu­nya repu­bli­cana i de l’exili anun­ci­ant que l’aero­port del Prat rebrà el nom del fun­da­dor d’ERC i el 125è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Josep Tar­ra­de­llas.

Que l’immi­nent aero­port Josep Tar­ra­de­llas Bar­ce­lona-el Prat és una idea que Sánchez imposa al BOE sense haver-la con­sen­suat aviat es va evi­den­ciar des de la Casa de la República a Water­loo. “Queda clar quin con­cepte tenen de Cata­lu­nya. Que el nom de la infra­es­truc­tura més impor­tant i estratègica no el puguem deci­dir, ni tan sols fer pro­pos­tes, ni ser con­sul­tats… és que efec­ti­va­ment ens con­si­de­ren una pos­sessió”, va denun­ciar el pre­si­dent Car­les Puig­de­mont. Però la sor­presa no va ser només de Puig­de­mont, perquè el govern de la Gene­ra­li­tat i molts minis­tres no ho van saber fins ahir perquè es tracta d’una idea per­so­nal de Sánchez que no va com­par­tir per evi­tar fil­tra­ci­ons i que per a ell té la vir­tut per­versa d’empènyer l’inde­pen­den­tisme a beneir-la o a jus­ti­fi­car per què renega del pre­si­dent que entre el 1954 i el 1977 va man­te­nir viva la tènue flama de la Gene­ra­li­tat a Saint-Mar­tin-le-Beau. Que Isa­bel Celaá, por­ta­veu basca del govern espa­nyol, no pen­sava en dècades d’exili francès de Tar­ra­de­llas va que­dar clar quan el va defi­nir com “el pri­mer pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en democràcia”. Al seu cos­tat, la minis­tra Merit­xell Batet mirava a l’horitzó amb la mirada de qui sap que la història d’Espa­nya és tan com­pli­cada que no arrenca pre­ci­sa­ment el 23 d’octu­bre de 1977 del cèlebre “Ja soc aquí” cri­dat des del balcó de la Gene­ra­li­tat. La basca Celaá, de fet, va obviar que el res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat en la figura de Tar­ra­de­llas va ser l’únic ele­ment repu­blicà que va tenir la Tran­sició, perquè el 1977 enllaça i reco­neix la con­tinuïtat de la Gene­ra­li­tat a l’exili i ho fa un any abans de la Cons­ti­tució de 1978, amb què part del Madrid ofi­cial creu que va néixer l’era con­tem­porània.

La jugada de Sánchez amb el seu home­natge a Tar­ra­de­llas no té la una­ni­mi­tat cata­lana i ell ho sap. “Ha estat con­sen­suat amb la família i ha estat comu­ni­cat a la Gene­ra­li­tat i als ajun­ta­ments del Prat i de Bar­ce­lona”, va ser ahir la res­posta ofi­cial de la por­ta­veu Celaá i la minis­tra Batet per voler dir que al Llo­bre­gat i a la plaça de Sant Jaume s’aca­bava de saber. I té un preu que tant el Minis­teri de Foment com Aena conei­xen: l’import de can­viar aero­port de Madrid-Bara­jas per aero­port Adolfo Suárez Madrid-Bara­jas el 26 de març del 2014 per ordre de Marino Rajoy va ser de 476.000 euros. Fonts del sec­tor indi­quen que el cost de reba­te­jar l’aero­port bar­ce­loní ron­darà també el mig milió d’euros. Per aquest preu, deci­dit per Sánchez però que ha de ser desem­bor­sat pel català Mau­rici Lucena com a ges­tor d’Aena, el pre­si­dent del govern espa­nyol regala als usu­a­ris del pont aeri la metàfora de poder embar­car a Tar­ra­de­llas i ater­rar a Suárez o a l’inrevés, una al·lego­ria de la nostàlgia del diàleg fluid i empàtic entre polítics que eren apa­rent­ment irre­con­ci­li­a­bles. “Va per­ju­di­car a Suárez la lega­lit­zació del Par­tit Comu­nista? va per­ju­di­car a Suárez faci­li­tar el retorn del pre­si­dent Tar­ra­de­llas? Cal fer el que més convé a l’interès del país”, va refle­xi­o­nar el líder del PSC, Miquel Iceta, ocu­pant ja un seient de pri­mera en el vol inau­gu­ral del pont aeri Tar­ra­de­llas-Suárez.

Si el Madrid ofi­cial va inten­tar expiar a través de la toponímia del seu aero­port la seva mala consciència pel via­cru­cis polític que va dedi­car a Suárez al final de la seva vida activa, amb moció de cen­sura del PSOE inclosa, en el cas de l’aero­port Josep Tar­ra­de­llas està per veure si serà ori­gen i des­ti­nació com a hub del diàleg o bé una sim­ple idea sor­gida del des­glaç hiver­nal d’un Con­sell de Minis­tres a Bar­ce­lona per mar­car un gol a l’inde­pen­den­tisme. “Es va des­co­brir un dia que el procés de des­trucció política d’un home pot ser una gran jugada política”, va denun­ciar Jordi Pujol el 1984 sobre l’acoso y der­ribo del PSOE con­tra Suárez. Si la porta d’embar­ca­ment a la solució al con­flicte amb Cata­lu­nya s’obre posant Tar­ra­de­llas a un aero­port, el temps i la Bio­dra­mina ho diran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia