Bucarest, l’ovella negra socialista
Romania es posa al capdavant de la darrera presidència rotatòria de la UE abans de les eleccions europees
Àustria posa fi al seu lideratge en el Consell de la Unió Europea marcat pel seu discurs antiimmigració
Dels austríacs amb tendències xenòfobes als romanesos permissius amb la corrupció. Aquest és el canvi que, enguany, veiem en la presidència del Consell de la Unió Europea, institució colegislativa en què seuen els estats membres. La presidència rotatòria de la UE torna així a quedar en mans d’un controvertit estat europeu. Les derives extremistes i antidemocràtiques són cada cop més freqüents en el club europeu i, per tant, la probabilitat que aquesta cadira sigui ocupada per un govern polèmic és més alta.
Viena deixa en el seu currículum al capdavant d’aquesta institució l’organització de la primera reunió de la UE amb la Lliga Àrab i el rol de policia bo en les negociacions del Brexit. El govern de dretes en coalició amb els xenòfobs va posar com a prioritat de la seva agenda la qüestió migratòria. Així, una de les novetats més destacades en els mesos de la seva presidència ha estat l’apropament al règim del general Abel Fattah al-Sisi. El mateix primer ministre austríac, Sebastian Kurz, va viatjar fins al Caire per consolidar una aliança clau per aturar les arribades d’immigrants del nord d’Àfrica, tot i que, el 2018, aquestes han caigut considerablement.
Els austríacs també han jugat un paper de facilitadors en les converses del Brexit intentant rebaixar les posicions més hostils a Londres d’alguns estats europeus, com ara França i els Països Baixos. La mateixa Theresa May va agrair a Kurz la seva ajuda en la darrera cimera europea, que va evitar que marxés amb les mans buides.
Presidència romanesa
Viena entrega el relleu de la presidència de la UE a Bucarest, aquest 1 de gener. Un traspàs de cartera que, els últims mesos, s’havia arribat a posar en qüestió quan el president romanès Klaus Iohannis va afirmar que el govern socialdemòcrata de Viorica Dancila no estava preparat per assumir aquesta funció. “És una posició molt honorable i exigent, però per a què no estem preparats”, va dir. Fins i tot s’havia especulat de deixar-la en mans dels finlandesos, els següents en la llista.
D’altra banda, darrerament, Brussel·les ha intensificat els avisos a Bucarest pels canvis en el codi penal que podrien debilitar l’efectivitat judicial per lluitar contra els delictes de corrupció i el crim organitzat. Unes reformes que poden posar en perill l’estat de dret en un altre país centreeuropeu.
Per això, Romania és considerada l’Hongria del partit socialista europeu. Amb els seus tints autoritaris, el controvertit Viktor Orbán ha generat una divisió interna molt explícita en el Partit Popular Europeu per la seva pertinència a la família democratacristiana. Per contra, els socialdemòcrates, malgrat ser conscients que Bucarest és la seva ovella negra, més o menys han esquivat la polèmica fins ara. Però els pròxims sis mesos de presidència donaran més visibilitat al cas romanès, en plena campanya de les eleccions europees del 2019.
Especialment complicat serà per a l’holandès Frans Timmermans, que, a més de gestionar els problemes d’estat de dret en la Unió Europea com a vicepresident de l’executiu europeu, és també candidat dels socialistes europeus per presidir-lo.
Com un dels estats més pobre del club europeu, Romania té entre les prioritats la reducció de les desigualtats entre els socis. Sota el seu mandat es produiran part de les negociacions sobre el futur megapressupost de la UE, en què es reparteixen els diners entre estats i polítiques comunes. Unes converses en què estan en joc, precisament, els desitjats fons regionals que ara, estats com ara França o els Països Baixos, volen vincular al respecte per l’estat de dret.
Bucarest agafarà el relleu de Viena en els esforços per blindar el bloc europeu davant l’arribada d’immigrants i refugiats del nord d’Àfrica. Una gestió de la immigració des del punt de vista de la seguretat que la presidència romanesa ha inclòs també en la seva agenda de prioritats.
Amb tot, la crisi del Brexit i les eleccions europees deixaran poc marge als romanesos per lluir-se en aquesta presidència que s’endevina com un període transitori en què tothom es replega a casa seva i es prepara per fer front a la nova era del projecte europeu després d’uns comicis que en determinaran el rumb.
LES XIFRES
Un estat que vol canviar d’imatge
La presidència de la Unió Europea a les portes dels comicis europeus cau en mans d’un estat que lluita per revertir la seva imatge associada a la pobresa i la corrupció.
L’exrepública socialista de Ceausescu és el setè país més poblat de la UE, però el segon més pobre després de Bulgària. Amb un 35% dels romanesos vivint en risc d’exclusió social o pobresa, Romania té una de les rendes per càpita més baixes de la Unió Europea: 8.300 euros. Però aquest gran país balcànic porta associat una altra creu encara més marcada que no aconsegueix superar: la corrupció. No només Brussel·les recrimina a Bucarest els seus intents de debilitar la lluita contra la corrupció. De fet, les primeres queixes van venir de la mateixa societat romanesa, que ha sortit al carrer en massa els darrers dos anys. També ho utilitza com a arma política l’oposició, que ha impulsat, aquest mes, una moció de censura contra la primera ministra, que, tanmateix, l’ha superada.