Trump, atrapat pel mur
L’obstinació del president per mantenir la seva primera gran promesa electoral impedeix una solució negociada amb els demòcrates
Manté l’amenaça de declarar una “emergència nacional”
El mur és la primera gran promesa electoral de Donald Trump. Durant la campanya presidencial del 2016, els seus seguidors el rebien en tots els meetings amb el crit “the wall, the wall”. La frontera entre els Estats Units i Mèxic té 3.185 quilòmetres de longitud i Trump els va prometre allargar l’actual miler de quilòmetres de mur que falta i fer-lo pagar als mexicans. Ara ja no l’ha de pagar el govern de Mèxic, sinó els contribuents nord-americans. Però la milionària inversió per ampliar el mur no és una prioritat per a la majoria dels ciutadans dels Estats Units. Aquests últims anys, els índexs de detencions i deportacions s’han mantingut estables i la majoria dels immigrants sense papers ho són perquè els ha caducat el visat i no pas perquè hagin travessat la frontera mexicana.
Però Trump vol complir la seva promesa electoral. I després de festes, el 8 de gener, en horari de màxima audiència a les televisions, Trump es va dirigir a la nació amb un discurs de vuit minuts i 32 segons des del Despatx Oval de la Casa Blanca. Reclamava que el Congrés li aprovés un pressupost de 5.700 milions d’euros per barrar la frontera amb Mèxic. Vuit minuts i 32 segons en què va encadenar falses dades sobre els sensepapers per descriure una pretesa situació caòtica a la frontera. Trump sap que el mur és el que manté cohesionat el seu electorat i no es pot permetre una derrota política. Per això continua amb l’estratègia d’associar la immigració amb l’increment de la delinqüència, el tràfic de drogues i el perill d’atacs terroristes; si cal, inventant-se les xifres. Les dades oficials el desautoritzen. L’any 2000 es van detenir 1,6 milions de persones a la frontera. L’any passat encara no 400.000. La tossuderia dels seus votants no permet reconduir la promesa electoral. En qualsevol cas, necessita els diners del Congrés, i els demòcrates, que tenen la majoria, s’hi resisteixen. Saben que, si el president se’n surt, tindrà moltes més possibilitats de reelecció el 2020.
Tossuderia
L’obstinació de Trump impedeix arribar a una solució negociada. Només uns dies abans del seu discurs a la nació va fer un mínim gest. Des de la residència de Camp David va dir: “[Als demòcrates] no els agrada el formigó; doncs els donarem acer, encara que sigui més car.” No ha estat suficient.
Trump no ha gosat declarar una emergència nacional per tirar pel dret i eludir el mandat del Congrés. Tampoc ho ha descartat. Però no es farà enrere fàcilment del tancament del govern, que té uns 800.000 funcionaris federals sense feina i sense sou. I el seu objectiu és fer-ne responsables els demòcrates, que l’acusen de “tenir com a ostatge la salut, la seguretat i el benestar dels nord-americans”.
El més preocupant per a Trump és que comencen a aparèixer veus crítiques entre les files republicanes i afronta una segona part de mandat sense la comoditat dels dos primers anys de presidència, amb majoria a les dues cambres del Congrés.
Cues i esperes
Mentrestant, a l’altra banda del mur, la situació amenaça de desbordar-se, sobretot després de l’arribada de la gran caravana hondurenya. Les llargues esperes pels tràmits per aconseguir el visat han reactivat el negoci de les màfies, que els ajuden a creuar il·legalment. Milers de desplaçats centreamericans que fugen de la violència i la pobresa esperen la seva oportunitat en uns centres d’acollida completament desbordats. Entre els immigrants hi ha por. Si els agents fronterers de Mèxic els sorprenen intentant saltar el mur, el més probable és que els deportin immediatament. Però ningú no es planteja el retorn.
La política antiimmigració de Trump afecta tots els col·lectius més enllà de la frontera amb Mèxic. Comparant-ho amb les xifres de l’administració d’Obama, el nombre de refugiats ha caigut en picat, sobretot els musulmans. Els Estats Units està emetent ara molts menys visats i el nombre de nens emigrants detinguts s’ha disparat. Alguns arriben sols, però d’altres han estat separats dels seus pares. Amb Obama, aquests nens acabaven vivint amb familiars o amics de la família.
I és que, es construeixi o no el mur, Trump ha canviat radicalment la política d’immigració dels Estats Units en aquests dos anys de mandat.
Cinc presidents
Donald Trump només pretén acabar un mur que es va començar a construir fa 28 anys. El 1990 es van fer els primers 22 quilòmetres de tanca metàl·lica a la ciutat de San Diego. George H.W. Bush encara era president. Quatre anys després, el seu successor, Bill Clinton, va reprendre el projecte als estats de Califòrnia i Arizona per tancar les rutes habituals de la immigració il·legal i del tràfic de drogues. I el 2006, amb George W. Bush, arriba al Senat dels Estats Units la Secure Fence Act per construir 1.100 quilòmetres de “barreres físiques” a la frontera de Mèxic. La llei es va aprovar amb 83 vots a favor i només 16 en contra. Entre els votants de la proposta republicana, 26 senadors demòcrates, dos dels quals eren Barak Obama i Hillary Clinton. Sota la seva administració, la tanca no va augmentar, però sí que va reforçar les mesures de seguretat. I ara Trump difícilment completarà el mur, perquè encara li queden 1.800 quilòmetres.