Pressió a May perquè deixi d’enrocar-se i cedeixi en favor de l’interès nacional
Membres del seu govern comencen a demanar-li que descarti la sortida sense acord
Els ‘ultrabrexiters’ del seu partit, en canvi, no volen que afluixi
Tobias Ellwood, viceministre de Defensa, s’ha convertit en el primer membre del govern de Theresa May que trenca files i demana públicament un ajornament del Brexit i l’extensió de l’article 50 del Tractat de la UE si no s’arriba a cap acord el dia 29, quan està prevista la votació d’un nou pla de sortida. Considera que un Brexit sense acord, l’opció que continua sobre la taula, seria un “acte d’autolesió amb profundes conseqüències en l’economia, la seguretat i la reputació del país”.
El diputat conservador Nick Boles, que lidera un grup parlamentari transversal, vol presentar una esmena, demà, per bloquejar el Brexit sense acord i obligar a sol·licitar l’extensió de l’article 50, si May perd un altre cop la votació. Boles, que és euroescèptic, ha explicat que va votar a favor de l’acord de la premier dimarts i que ho tornarà a fer el dia 29. Per contra, els ultrabrexiters conservadors de Jacob Rees-Mogg valoren plantejar a May una pròrroga de l’article 50 si veuen que el Parlament agafa les regnes de la situació i la força a descartar una sortida sense acord, que és la seva preferència.
La principal crítica que els experts fan a May i a Corbyn, el líder de l’oposició, és que tots dos estan enrocats i més preocupats per les guerres internes i el futur dels seus partits que per “l’interès nacional”.
May prioritza el manteniment de les línies vermelles (com ara no descartar el Brexit sense acord o no continuar a la unió duanera) per no trencar el seu partit, abans que traspassar-les i buscar consens. Corbyn prefereix no asseure’s a parlar amb May si ella no accepta les seves condicions i insisteix a demanar eleccions per evitar un segon referèndum que li demana el seu partit i en què ell no creu.
Laboristes i conservadors estan tan dividits en matèria de Brexit que els seus líders no s’atreveixen a decantar-se per cap bàndol. En aquest sentit, l’exprimer ministre tory John Major va proposar ahir que May actuï en pro de “l’interès nacional” i es converteixi en una mena de mitjancera que posi totes les opcions sobre la taula perquè els diputats votin lliurement. Creu que així sabria què pensa de veritat el Parlament i què han de negociar amb Brussel·les. El problema és que el resultat potser perjudicaria el seu partit. Ara mateix sembla complicat que May opti per aquesta via. Dilluns ho desvelarà.
Michael Gove, l’home clau de la primera ministra
Daniel PosticoMichael Gove, el ministre de Medi Ambient, s’ha convertit en la persona clau de May. L’endemà de la humiliant derrota a Westminster, abans de la votació de la moció de censura contra ella, Gove es va asseure al seu costat al Parlament, una posició que ell no ocupava. Va ser l’encarregat de sortir en defensa de la premier amb un brillant discurs en què va lloar el seu “inspirador lideratge” i va ridiculitzar Corbyn per oposar-se a l’OTAN, defensar Putin i el desarmament nuclear i pel seu antisemitisme. May respirava tranquil·la rere seu. Gove va ser l’ideòleg de la campanya del Brexit, va trair el seu amic Boris Johnson just quan aquest anava a presentar la seva candidatura per succeir Cameron el 2016. May el va recuperar per al seu gabinet el 2017 per a sorpresa de tothom. Des de llavors, s’ha convertit en el principal defensor de l’acord de May. Ara lidera les converses amb els euroescèptics tories i els grups de l’oposició.