La família Puig Antich vol ser acusació en el cas Carlos Rey

Catorze anys després de l’última vegada que la família Puig Antich va acudir als tribunals espanyols a la recerca de justícia, les germanes del jove llibertari executat pel franquisme el 2 de març del 1974 hi tornen. Les quatre germanes, Imma, Carme, Montserrat i Merçona, han presentat un escrit al jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona en què sol·liciten que se’ls permeti personar-se com a acusació particular en la querella presentada per l’Ajuntament de Barcelona contra Carlos Rey, el jutge militar que fa 45 anys va signar la sentència en què es va condemnar Salvador Puig Antich a la pena capital.

L’escrit, entregat divendres passat, exposa que les germanes són víctimes indirectes del delicte que es demana investigar i, com a perjudicades per aquells fets, demanen personar-s’hi. L’escrit, encapçalat amb el número de diligències prèvies assignat a aquest cas, DP 1007/2008 - B, està firmat pels advocats Olga de la Cruz i Sebastià Martínez Ramos. Es tracta dels mateixos lletrats que l’any 2005 van formalitzar davant la sala militar del Tribunal Suprem un recurs de revisió del procés contra Puig Antich aportant-hi nous testimonis que permetien demostrar fins a quin punt havia estat injust el consell de guerra que va acabar amb la mort de Puig Antich. Aquell episodi judicial es va tancar amb la desestimació de la revisió, però amb dos vots favorables de dos juristes de molt prestigi, els magistrats José Luis Calvo Cabello i Ángel Juanes, que argumentaven que sí que hi havia motius per entrar a examinar aquella causa del franquisme.

La querella de l’Ajuntament contra Carlos Rey, anunciada a principis de l’any 2017, va arribar als jutjats de Barcelona el novembre de l’any passat. El jutjat d’instrucció número 9 ha obert diligències prèvies amb l’objectiu, primer, de pronunciar-se sobre la seva admissió a tràmit. Per aquest motiu, va remetre un escrit a la fiscalia en què li demana que informi sobre la legitimació del consistori barceloní per emprendre aquesta acció legal, així com sobre una eventual prescripció del delicte. L’informe encara no s’ha lliurat a la magistrada.

La querella contra Carlos Rey demana que se l’investigui per un delicte de lesa humanitat, crims que no prescriuen mai. Precisament, sota el paraigua jurídic d’aquest delicte es va obrir la investigació de l’anomenada “querella argentina” contra els crims del franquisme, una macrocausa en què també es van personar les germanes de Salvador Puig Antich. Precisament Carlos Rey és una de les persones contra les quals al seu dia va formalitzar acusació la jutgessa argentina María Servini de Cubría.

La querella de l’Ajuntament de Barcelona fa un repàs exhaustiu de totes les irregularitats que es van cometre durant el judici militar contra Puig Antich, que van deixar el processat en una clara situació de desprotecció i a mercè del tribunal militar, que va instruir una farsa de procediment.

Els arguments jurídics de la querella es basen en el fet que, malgrat que els delictes de què s’acusa Carlos Rey no eren vigents en el moment dels fets en la legislació espanyola, sí que ja eren reconeguts en el dret internacional, almenys des de l’any 1946, i això fa “indiferent” que no els hagués recollit la legislació franquista.

L’acusació es basa en la doctrina jurídica que es va establir arran dels judicis de Nuremberg, contra els dirigents de l’Alemanya nazi, i que s’ha desenvolupat al llarg dels anys. Amb aquest argumentari, se sosté que Rey no es pot beneficiar del precepte exculpatori de l’obediència deguda a les lleis vigents o a les ordres rebudes pels seus superiors, atès que la doctrina internacional en casos similars ha tirat per terra aquest argument que descarrega de responsabilitat penal.