Una oportuna crisi diplomàtica

Les rela­ci­ons entre Itàlia i França fa temps que són com­pli­ca­des. Es van dete­ri­o­rar molt a par­tir del 2011, quan va començar la guerra de Líbia, tan vol­guda per l’ales­ho­res pre­si­dent francès, Nico­las Sarkozy. A Itàlia, la inter­venció mili­tar estran­gera a la seva excolònia, lide­rada per l’Estat francès, es va inter­pre­tar com una excusa per tal que la petro­li­era fran­cesa Total arra­bassés el ter­ri­tori a la com­pe­ti­dora ita­li­ana ENI. La riva­li­tat entre els dos països que com­par­tei­xen fron­tera –i per tant, estan con­dem­nats a enten­dre’s– és històrica. Però des que a Itàlia governa la coa­lició d’ultra­dreta i popu­lista entre la Lliga i el Movi­ment 5 Estre­lles (M5E) la situ­ació ha empit­jo­rat. I aquests dies la tensió ha arri­bat al punt àlgid. A l’ori­gen d’aquest empit­jo­ra­ment (o esce­ni­fi­cació d’un empit­jo­ra­ment) de les rela­ci­ons hi ha a totes les ban­des la mateixa causa de fons: les elec­ci­ons euro­pees de maig. El deto­nant ha estat la crisi diplomàtica que ha produït la tro­bada d’una dele­gació del M5E, encapçalada pel vice­pri­mer minis­tre Luigi di Maio, i repre­sen­tants del movi­ment dels armi­lles gro­gues. Al govern del pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, la reunió els ha sem­blat inac­cep­ta­ble. Va cri­dar a con­sul­tes el seu ambai­xa­dor a Roma i va defi­nir-ho com una ingerència inac­cep­ta­ble. Des d’Itàlia, però, la reacció fran­cesa s’ha pres, en gene­ral, més aviat com un tea­tre que com una amenaça real. Tant la ultra­dre­tana Lliga com el M5E han lloat i mos­trat sim­pa­ties pels armi­lles gro­gues, un movi­ment hete­ro­geni i que recull mol­tes rei­vin­di­ca­ci­ons, des dels greu­ges con­tra el govern Macron fins al males­tar per les desi­gual­tats ter­ri­to­ri­als. A Macron, que als armi­lles gro­gues –que tenen un suport social tan ampli i trans­ver­sal– se’ls pugui asso­ciar amb la ultra­dreta popu­lista és una magnífica opor­tu­ni­tat de cara a les elec­ci­ons per des­pres­ti­giar la pedra més grossa que té a la sabata. El M5E està pas­sant un mal moment. El seu soci de govern, la Lliga, se’ls ha crus­pit i neces­si­ten mar­car per­fil propi de cara a les euro­pees. Mat­teo Sal­vini ja s’ha espa­vi­lat tei­xint ali­an­ces i obrint la porta a tota la ultra­dreta euro­pea que vul­gui apro­par-s’hi, des del pri­mer minis­tre d’Hon­gria, Vik­tor Orbán, a la fran­cesa Marine Le Pen. I les enques­tes els pro­nos­ti­quen uns òptims resul­tats. Els del M5E, que al Par­la­ment Euro­peu havien estat ali­ats del par­tit d’extrema dreta popu­lista britànic UKIP, ara estan aïllats, sense grup par­la­men­tari, i inten­ten apro­fi­tar l’empenta dels armi­lles gro­gues per bus­car-hi amics. Però l’estima no és recíproca. El M5E ha esta­blert con­tac­tes amb l’ala més dre­tana i mino­ritària dels armi­lles gro­gues, que tenen mol­tes rami­fi­ca­ci­ons. El seu inter­lo­cu­tor és Cris­tophe Cha­lençon, un per­so­natge islamòfob i auto­ri­tari par­ti­dari que l’exèrcit agafés el poder a França. Cha­lençon diu que ell i els del M5E estan “d’acord en pràcti­ca­ment tot” i que aviat es reu­ni­ran a Roma per inten­tar tei­xir una aliança. Però des dels armi­lles gro­gues la posició majo­ritària és de rebuig a un apro­pa­ment amb el M5E. Sobre­tot després que els ita­li­ans hagin donat visi­bi­li­tat a Cha­lençon, l’auto­pro­cla­mat líder de l’ala mar­gi­nal més dre­tana i auto­ritària, que no repre­senta les posi­ci­ons ni les rei­vin­di­ca­ci­ons soci­als de bona part dels armi­lles gro­gues.

Després de la tro­bada de Cha­lençon amb Di Maio, una dele­gació d’armi­lles gro­gues va anar a San Remo, on aquests dies se cele­bra el fes­ti­val musi­cal, per desau­to­rit­zar-lo. “Di Maio no s’ha reu­nit amb un líder dels armi­lles gro­gues”, va dir Maxime Nico­lle, que es defi­neix com un “mem­bre medi­a­tit­zat del movi­ment”. “Di Maio s’ha reu­nit amb per­so­nes que volen pre­sen­tar-se a les llis­tes per a les euro­pees, però que no repre­sen­ten el movi­ment”, va dir Nico­lle. “El movi­ment és dels ciu­ta­dans i és repre­sen­tant de tots els ciu­ta­dans que en for­men part”, va afe­gir. I va reblar: “Hem vin­gut per salu­dar Itàlia i dir que entre el poble francès i l’italià no hi ha pro­ble­mes, contrària­ment al que passa entre els nos­tres res­pec­tius governs.” Ahir, el por­ta­veu del govern francès, Ben­ja­min Gri­ve­aux, va dir que la decisió de cri­dar a con­sul­tes l’ambai­xa­dor a Roma “no és per­ma­nent, però sí un senyal”. Gri­ve­aux es va lamen­tar del mal fer diplomàtic de Di Maio. “La cor­te­sia ins­ti­tu­ci­o­nal pre­veu que almenys s’avisi el govern, quan es visita un país veí”, va dir. I va etzi­bar, bur­leta: “Les bro­me­tes i atacs de Sal­vini i Di Maio a Macron no han evi­tat a Itàlia entrar en recessió.”