Suport gironí als presos polítics

Milers de persones es van manifestar ahir arreu de les comarques gironines coincidint amb l’inici del judici de l’1-O al Tribunal Suprem. De bon matí, activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR) van organitzar talls en carreteres que a la demarcació van afectar el tram de l’AP-7 al pas per Hostalric i van provocar mig quilòmetre de cues a l’eix transversal.

Ja al migdia, davant el rectorat de la Universitat de Girona (UdG), al campus del Barri Vell, es van concentrar unes tres-centes persones, entre treballadors i estudiants. També va haver-hi aturades davant de consistoris del Gironès com per exemple el de Salt o el de Llagostera. També al migdia, els treballadors públics de la Generalitat es van solidaritzar i es van concentrar a les dotze a les escales de la seu a Girona. També ho van fer una trentena de funcionaris del Palau de Justícia, que van exhibir cartells de “llibertat presos polítics” i “democràcia”.

La manifestació més multitudinària del vespre es va fer a Girona, on unes tres mil persones es van concentrar a les set de la tarda a la plaça U d’Octubre. L’actriu Cristina Cervià i l’advocat Albert Carreras van intervenir en un acte en què es va fer una crida a la mobilització permanent, i es va fer especial atenció a la vaga convocada per al 21 de febrer. Durant l’acte també es van emetre vídeos del president a l’exili Carles Puigdemont, el raper Valtonyc i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. “És una venjança, és una vergonya”, assenyala Puigdemont, que fa una crida a “no fer-nos enrere” perquè “posar urnes no és un crim”.

Mitja hora abans, els CDR de Salt i Girona van fer una crida a manifestar-se davant la subdelegació del govern espanyol i van tallar el trànsit a l’avinguda Jaume I, on van llegir un manifest. Després de l’acte a la plaça U d’Octubre, els CDR es van tornar a concentrar davant dels jutjats de Girona, on es van cremar imatges del rei espanyol, el jutge Llarena i logotips de partits polítics i empreses de l’Íbex 35. S’hi van arribar a concentrar unes 1.800 persones, segons dades de la Policia Municipal de Girona.

En un altre punt del mapa, al Baix Empordà, a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí, es van congregar centenars de persones al vespre per reclamar la llibertat dels presos i, especialment, amb un record sentit per a l’exconsellera i regidora Dolors Bassa. A banda de la gent aplegada en diverses poblacions, com ara Palafrugell –amb protestes al migdia i 400 persones al vespre–, Palamós, la Bisbal, Sant Feliu, Calonge o Begur.

A Figueres, van participar en la concentració davant l’ajuntament unes quatre-centes persones que van mostrar pancartes amb el lema Fake justice, Som República, Jo acuso i Llibertat presos polítics, entre altres.

A Olot, la concentració del vespre davant dels jutjats va reunir centenars de veïns, alguns dels quals portaven retrats d’alguns dels presos i exiliats, a més de cartells contra el sistema judicial estatal, en defensa de l’autodeterminació i de petició de llibertat per als presos polítics. Representants del PDeCAT, ERC, la CUP, Òmnium i l’ANC van llegir el manifest unitari. En els parlaments es va fer una crida a implicar-se en les mobilitzacions dels pròxims dies, especialment en la vaga general del pròxim dia 21.

A Banyoles, una setantena de persones van concentrar-se al migdia davant de l’ajuntament. La xifra va augmentar en la convocatòria del vespre, al mateix lloc.

A la comarca de la Selva, hi va haver concentracions al vespre a Santa Coloma de Farners i a Blanes, entre altres poblacions, i al matí n’hi havia hagut en municipis com ara Breda, la Cellera de Ter i Arbúcies.

Al vespre a Blanes, els portaveus del PDeCAT, ERC i la CUP van llegir un manifest, al davant de l’ajuntament, al passeig de Dintre. Hi va participar també el coordinador de l’ANC a Blanes, Eduard Jaquet. El lema de la concentració era L’autodeterminació no és delicte, i hi donaven suport Òmnium Selva Marítima i CDR Blanes.