Mirem de salvar els mobles

Joaquín Rábago afirma, a La Opinión de Málaga: “Desconfiem en principi dels que creuen oportú portar la bandera ben visible al trau de la solapa, al braçalet, als tirants o a la corretja del gos.” Més encara: “Quan un llegeix certa premsa de Catalunya i compara els titulars, els comentaris i els editorials o cartes al director amb els d’alguna premsa madrilenya, creu que està en un país diferent.” I rebla: “Estem cada cop més farts que el tema de Catalunya s’utilitzi aquí i allà per eclipsar tota la resta, que sembli que és l’únic que ha de condicionar el pròxim cop el nostre vot.”

Juan Carlos Abril afirma: “En les comunitats autònomes on hi ha idiomes cooficials es va fer una normalització que també va ser, i per desgràcia, adoctrinament i falsificació de la història.”

Parem màquines, que ja tenim les proves. Segons OKDiario, el mitjà d’Eduardo Inda, “l’especulador” George Soros subvenciona amb mig miler d’euros una organització en què s’ajunta el procés amb ETA. Es tracta del centre Henry Dunant per al Diàleg Humanitari, que hauria avalat el mitjancer amb Catalunya. Ara bé, tal com denuncia el digital, el centre és en realitat un “lobby mundial que desestabilitza políticament i econòmica els països.” El mitjancer en qüestió, Daniel Innerarity, recorda la crònica, és un investigador “pròxim al PNB” i amb “excel·lents relacions amb els moviments separatistes catalans finançats per Soros”. Ah, i la crònica ens recorda que Soros és jueu, com si fos rellevant.

“El desenvolupament del judici [...] té aire com d’òpera bufa, amb molta idiotesa i molt poca èpica. Cada cop resulta més difícil entendre quina classe de rebel·lió hi va haver”, escriu J.L. Trasobares.

“El que va passar [...] s’assembla més a un 23 de febrer civil que a una mobilització democràtica. No importa si eren energúmens intentant linxar [policies] o guàrdies civils disparant al sostre.”