Política

El desafiament final de Guaidó

El president autoproclamat torna al país després de la seva gira sud-americana i desoeix les amenaces de detenció

Maduro opta per no tibar més la corda i no impulsa cap acció per arrestar-lo

I Juan Guaidó va tor­nar a Veneçuela. Va arri­bar ahir prop del mig­dia, en un vol comer­cial, a l’aero­port inter­na­ci­o­nal de Mai­quetía, a Cara­cas, i va superar els con­trols migra­to­ris com qual­se­vol viat­ger. A fora l’espe­rava una mul­ti­tud i ambai­xa­dors de països ali­ats dis­po­sats a impe­dir la seva detenció. No va fer falta. No hi va haver poli­cies per rebre Guaidó i cap guàrdia de migra­ci­ons li va posar cap objecció. El govern va dei­xar fins i tot que milers de veneçolans rebes­sin el seu líder en una mani­fes­tació con­vo­cada al barri de Las Mer­ce­des, un dels més aco­mo­dats de la capi­tal. Des d’una tarima, Guaidó va pro­me­tre més pressió con­tra Maduro com a únic camí per obli­gar-lo a con­vo­car elec­ci­ons anti­ci­pa­des.

“Sabem els ris­cos als quals ens enfron­tem; això mai ens ha detin­gut. Estem més forts que mai, seguim mobi­lit­zats, seguim al car­rer, donant la cara per la nos­tra gent després d’una reei­xidíssima gira inter­na­ci­o­nal de reco­nei­xe­ment. Aquest és el mis­satge, som aquí a Veneçuela”, va dir Guaidó als peri­o­dis­tes just en el moment de tre­pit­jar ter­ri­tori veneçolà.

Guaidó va sor­tir de Veneçuela el 22 de febrer. Desoïa, així, una pro­hi­bició del Tri­bu­nal Suprem, que l’acusa d’“usur­pació” de fun­ci­ons. La pos­si­bi­li­tat que quedés pres en tor­nar al país era ben real, però final­ment el govern de Nicolás Maduro va optar per no tibar encara més la corda que el manté en una pugna sense fi amb l’opo­sició i bona part de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal.

La pressió externa ha anat en aug­ment des de l’inici de la crisi, fa poc més d’un mes, amb el govern dels Estats Units com a punta de llança. Was­hing­ton ha agi­tat sense pudor el fan­tasma d’una inter­venció mili­tar. El con­se­ller de Segu­re­tat de Donald Trump, John Bol­ton, va asse­nya­lar fins i tot que el seu país “no té cap pro­blema a par­lar de la doc­trina Mon­roe”, que el 1823 va esta­blir la màxima “Amèrica, per als ame­ri­cans” i va traçar des d’ales­ho­res la línia de la política exte­rior esta­tu­ni­denca.

La pressió de Trump con­tra Maduro ha tin­gut efec­tes con­tra­dic­to­ris en el procés opo­si­tor, temorós que acabi per espan­tar els governs que no ho veuen amb bons ulls. Per això, Guaidó va fer ser­vir els deu dies que va estar fora de Veneçuela en una gira per sumar suports de països sud-ame­ri­cans. El pre­si­dent en fun­ci­ons va començar a Colòmbia, on va par­ti­ci­par en l’ingrés fallit d’ajuda huma­nitària, i després va viat­jar al Bra­sil, el Para­guai, l’Argen­tina i l’Equa­dor. En tots els des­tins va ser rebut com a pre­si­dent legítim de Veneçuela. Fal­tava, lla­vors, el retorn al país per tal de tan­car el cer­cle.

Ha estat un joc d’escacs, en què l’opo­sició ha acon­se­guit col·locar-se en l’ofen­siva. Guaidó va vio­lar l’ordre del Tri­bu­nal Suprem, con­tro­lat per Maduro, i al mateix temps va posar en una cruïlla l’exe­cu­tiu. Si dete­nia Guaidó, el govern s’aven­tu­rava a una esca­lada sense pre­ce­dents con­tra un grup tan­cat de països de l’Amèrica Lla­tina i Europa, més els Estats Units, que reco­nei­xen el pre­si­dent encar­re­gat. Per­me­tre-li l’entrada es podia lle­gir, en canvi, com un símptoma de feblesa política. Final­ment, no hi va haver cap ordre de detenció con­tra Guaidó, evidència que Maduro va pre­fe­rir pagar el preu de tenir-lo dins de les fron­te­res i bre­gar amb ell sobre el ter­reny.

Guaidó no va per­dre l’opor­tu­ni­tat de col­pe­jar l’exe­cu­tiu allà on més mal li fa: la fide­li­tat o no de les for­ces arma­des, garant de la gover­na­bi­li­tat. Fins ara, uns 800 mili­tars han aban­do­nat la files cha­vis­tes, segons l’opo­sició, però la cúpula s’ha man­tin­gut fidel a l’exe­cu­tiu. “Senyors de les for­ces arma­des, evi­dent­ment, després de les ame­na­ces, algú no va com­plir. La cadena de coman­da­ment està tren­cada”, va dir el pre­si­dent auto­pro­cla­mat davant milers de per­so­nes a Cara­cas. A aquests matei­xos mili­tars, els va dema­nar que detin­guin els grups de civils armats que res­po­nen a Maduro i que van ser clau en el fracàs del dis­po­si­tiu d’ingrés d’ajuda huma­nitària des de Colòmbia. “Ens van amenaçar de presó, de mort, però no serà a través de l’amenaça que ens detin­dran. Aquí estem molt més forts que mai”, hi va afe­gir. El gran des­a­fi­a­ment de Guaidó és acon­se­guir que es man­tin­guin altes les expec­ta­ti­ves dels seus segui­dors, que ja fa més d’un mes que estan mobi­lit­zats.

Men­tre el govern de Maduro sem­bla cada vegada més còmode amb el pas del temps, el líder opo­si­tor neces­sita fites clares. El 23 de gener va ser l’intent d’ingrés d’ajuda huma­nitària des de Colòmbia i, després, la gira que el va por­tar a visi­tar països “amics”. Ara ha estat el reei­xit retorn a Cara­cas. En cada con­vo­catòria, Guaidó avança quins seran els pròxims pas­sos. Per avui, va anun­ciar una reunió amb els sin­di­cats d’emple­ats públics, als quals es va refe­rir com a ostat­ges del règim. “Els obli­guen a mar­xar i es volen apro­fi­tar d’ells. Aquest dimarts [per avui] farem un impor­tant anunci al país”, va dir, sense donar-ne més detalls. La pressió als car­rers con­ti­nuarà dis­sabte, “amb una nova mani­fes­tació”, segons va anun­ciar Guaidó. Es tracta, en qual­se­vol cas, d’una estratègia d’erosió amb comp­ta­go­tes.

LES FRASES

Sabem els riscos als quals ens enfrontem; això mai ens ha detingut. Estem més forts que mai, seguim mobilitzats, seguim al carrer
,
Continuem donant la cara per la nostra gent després d’una gran gira internacional de reconeixement
Juan Guaidó
president Autoproclamat de veneçuela


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.