“Cal obrir una etapa de diàleg i una segona transició”

Crec que hi ha un element fonamental, que és la dificultat que té el mateix judici de fonamentar el delicte de rebel·lió. De fonamentar tot un relat d’estat que sosté que a Catalunya hi ha hagut un alçament i, per tant, un acte de rebel·lió.

Estem vivint un dels períodes més foscos de la nostra democràcia. Hi ha una voluntat de judicialitzar un procés que ha de tenir una resolució política i democràtica. Creiem que aquest judici no resoldrà el problema de fons, sinó que ens deixarà en una situació pitjor. Per tant, això exigeix que redoblem el nostre compromís per trobar una solució.

Tots dos van ser molt valuosos. L’alcaldessa va fer dues coses molt rellevants per a aquest procés. Per una banda, reforçar, a través d’un informe de l’Ajuntament, que no hi havia hagut violència durant les protestes a Barcelona. I d’una altra, reivindicar la desobediència civil que va suposar l’1 d’octubre i, per tant, la participació ciutadana.

No sé si està escrita. Sí que hi ha hagut un relat d’estat, des de la casa reial passant pels diferents governs de l’Estat en el sentit que hi havia hagut uns fets gravíssims a Catalunya de rebel·lió i sedició. Catalunya necessita obrir una etapa de diàleg.

Hi haurà un d’aquests tres escenaris. O una reacció que agreugi la situació; que tot continuï igual, i un altre en la línia que, entre tots, obrim una etapa de canvi, una segona transició en aquest país que posi damunt la taula els debats que hi ha pendents, entre aquests el de Catalunya.

Els socialistes han estat poc valents i han mirat més el calendari electoral i les seves possibilitats. Nosaltres sempre hem defensat el dret a decidir. Catalunya ha de poder decidir el seu futur. Que hi hagi un relator no pot ser motiu de trencament. La conjuntura política actual requereix més valentia.