PER LLOGAR-HI CADIRES
Sembla que ja hi ha sentència
Hi ha mitjans de Madrid que ja han dictat sentència. De culpabilitat i per rebel·lió, evidentment. L’ABC afirma, després del testimoni de Montserrat del Toro: “La condena per rebel·lió, més a prop.” El Mundo fa periodisme recreatiu. Els aplegats cridaven: “no passaran”, sí; i també “no sortiran”. Sí? La Razón dictamina a la portada: “20-S: prova de violència” i insisteix que, segons el testimoni, la gent cridava “no sortiran”. Ara, el columnista Manuel Orio, de La Región, supera tothom. Segons ell, la secretària va fugir “acompanyada pel jutge”, perquè els Mossos se’n van desentendre. Quin rigor. Quin nivell.
Casado fa un Arrimadas
Sembla que els partits de la dreta estan trobant el gust a això de buscar escenaris de confrontació, vejam qui defensa millor Espanya. La seva. El diari Gara denuncia a la primera plana com Pablo Casado (PP), Eduardo Inda i Ana Beltrán (UPN) se’n van anar a parlar del pacte entre els dos partits a un bar. A qualsevol bar? No. De tots els llocs que tenien a la seva disposició van anar al bar Koxka d’Altsasu. És a dir, el lloc on hi va haver els aldarulls que van acabar amb vuit joves condemnats. Què hi volia Casado? No ho sabrem perquè el propietari del bar el va acompanyar a la porta entre les protestes del periodista Inda.
Més crítiques contra l’exministre Zoido
Es queixa encara Amador Pérez que l’exministre Zoido no donés la cara en el judici: “Vostè ha quedat a la mateixa altura del que va fer durant el monumental embús de l’AP-6 per la nevada el 2017.”
Quan l’electorat s’equivoca
José Antonio Zarzalejos exposa a El Confidencial, amb il·lustració de Raúl Arias, un escenari terrible: “Seria dramàtic per a la democràcia espanyola que el govern del país depengui dels grups polítics que allotgen Torrent i a Torra, els propòsits dels quals es veurien afavorits si els seus diputats en el Congrés es convertissin en àrbitres de la política.” Ull viu amb el que votem, doncs.
Calen unes eleccions urgentment
L’editorial diu: “Urgeix que els ciutadans tornin a prendre la paraula a Catalunya ... Els independentistes que van contribuir a la dissolució de les Corts pretenen aplicar-se una altra vara de mesurar.”
El ridícul de demanar un helicòpter
Rosa Belmonte fa una columna críptica: “El 20 de setembre és ... el dia que la secretària judicial va demanar un helicòpter. Va sortir per un pati que la va portar a un altre edifici. És tot molt poc ridícul.”