Londres ajorna el ‘Brexit’
CONSENS
El Parlament vota a favor de demanar a la UE una pròrroga per a la sortida més enllà del 29 de març
May vol un ajornament de només tres mesos i fixa per a dimecres una tercera i última votació del seu acord
El Parlament britànic va decidir ahir demanar a la Unió Europea (UE) un ajornament del Brexit més enllà del 29 de març, que és quan estava fixada la sortida. Ho va fer per 412 vots a 202.
La primera ministra, Theresa May, va confirmar que la pròrroga serà de tres mesos –fins al 30 de juny– si dimecres vinent la cambra aprova el seu acord, o més llarga si el rebutja. Una pròrroga llarga implicaria que els partits britànics haurien de participar en les eleccions europees de finals de maig, tres anys després que el 52% de la població decidís sortir de la UE.
May, per tant, intentarà per últim cop que el Parlament aprovi el seu pla dimecres que ve, el dia abans que es reuneixi el Consell Europeu. Serà el tercer i últim intent després de les monumentals derrotes del 15 de gener i de dimarts passat.
En qualsevol cas, no és clar que la UE accepti la demanda britànica si no hi ha un pla clar al darrere, un pla que ara mateix no existeix. El viceprimer ministre de facto, David Lidington, va dir ahir al Parlament que si torna a rebutjar l’acord de May aleshores facilitarà que la cambra busqui altres alternatives, una oferta que no va ser gaire ben rebuda pels laboristes.
Lidington va advertir que una extensió llarga de la data de sortida provocaria “un període sostingut d’incertesa que podria danyar la fe de la gent en els polítics i en la democràcia”. Significaria que els partits britànics s’haurien de presentar a unes eleccions europees i fer campanya gairebé tres anys després del referèndum del Brexit.
“La idea de tornar a votar l’acord per tercera vegada, sense ni tan sols intentar canviar res, més enllà de fer servir més temps, és un acte de desesperació”, li va retreure el responsable laborista del Brexit, Keir Starmer. I va criticar el fet que vinculés la pròrroga a una tercera votació perquè “provocarà més separacions i divisions”. “És absurd i irresponsable”, va sentenciar.
Convèncer els radicals
Les opcions de la primera ministra per aconseguir aprovar el seu acord passen ara mateix per convèncer els 80-100 radicals euroescèptics del seu partit –el Grup de Recerca Europea (ERG)– i els deu diputats ultraconservadors del Partit Unionista Democràtic (DUP), els seus socis de govern.
Ells són el que els estan bloquejant l’acord fins que no els donin garanties que ni el Regne Unit ni Irlanda del Nord quedaran atrapats a la unió duanera si no acaben arribant a un pacte.
L’advocat general del govern, Geoffrey Cox, es va reunir amb representants del DUP i de l’ERG per donar-los les garanties legals que els calen i que la UE no els ha donat. Cox està explorant si l’article 62 de Convenció de Viena (sobre els drets dels tractats) pot oferir al Regne Unit una via de sortida. L’article 62 diu que si es produeix un canvi fonamental de les circumstàncies el tractat deixarà de tenir validesa. En aquest cas, seria l’acord legal de 585 pàgines signat entre May i la UE. L’ERG es va obrir a donar-los suport si les garanties són suficients. “Estem en converses amb el govern i seguirem conversant amb el govern perquè volem arribar a un acord”, va declarar ahir Arlene Foster, líder del DUP. També Cox va confessar que estan “a punt de tancar un acord”.
Seria una sorpresa si Cox pogués donar-los les garanties legals a través de l’article 62 perquè dimarts, en el debat de la votació de l’acord, li van preguntar per aquest article i va dir que seria “imprudent i equivocat”. També ahir, el Parlament va rebutjar una esmena per demanar un segon referèndum europeu, que va presentar Sarah Wollaston, diputada independent ex-tory, per 334 vots a 85 amb l’abstenció dels laboristes, i una altra per agafar el control del Brexit a partir del 20 de març.
“Llocs de treball i drets, en joc”
Daniel PosticoL’autor de l’article 50 del Tractat de Lisboa, el diplomàtic i polític britànic John Kerr, va explicar ahir quin és el procediment per demanar un ajornament de l’article. Va explicar que el problema per a la UE no és l’extensió de la pròrroga sol·licitada, sinó que han de veure clar per què la volen. També va assegurar que la UE hauria variat la seva posició si Theresa May hagués mogut les seves línies vermelles. Va reconèixer que la UE no tindria problemes per acceptar un ajornament de la sortida sempre que servís “per posar fi a aquest malson de manera definitiva”. “El Brexit va començar amb la gent i hauria d’acabar amb la gent”, va afirmar Kerr, perquè, “en el fons, són els llocs de treball i els drets de les persones els que estan en joc”.