“El meu partit avui és el PNB”

No em sento tan important ni com Bismarck ni com Bolívar. És veritat que he intentat, des de la distància i la categoria dels personatges, ser una mica les dues figures. Però mai m’he sentit interpel·lat per cap d’ells.

No he volgut ser ni una cosa ni l’altra. Vaig poder ser ministre i durant un temps vaig pensar que podia ser candidat –que no president– a la presidència de la Generalitat. Ningú s’ha perdut res. Soc un polític que ha dedicat molts anys a la política, que crec que ha fet alguna cosa bé i que n’haurà fet moltes de malament, i prou. No tinc més pretensions.

La resposta fins ara ha estat negativa des del catalanisme o des del nacionalisme. Des del que CiU i jo hem representat no hi ha hagut resposta positiva. És legítim ser independentista i tenir l’objectiu de trencar amb Espanya. Si no ho ets, com jo que no he estat mai, i creus que has de compartir un projecte que no és del tot el teu i vols millorar-lo, és quan té sentit la meva pregunta. I no plantejo dos ministeris a canvi de fer el xai. No, jo plantejo un govern de coalició seriós amb un programa de govern i tu introdueixes com veus Espanya des de Catalunya. Hem tingut ministres catalans, i catalanistes, i fins i tot nacionalistes en la Segona República com Companys, però no s’ha provat mai un govern de coalició amb un programa pactat.

El meu partit avui és el PNB. Soc militant de base d’Units. No sé si Units es presentarà a les generals, no ho crec, i no podré votar el PNB a les generals. Però si no hi ha Units el meu partit és el PNB. Jo he estat emmirallat pel PNB, els catalans en general hem estat emmirallats pels bascos, i no crec que sigui un emmirallament positiu. A Unió venien i ens queia la bava, els del PNB eren més aplaudits que la direcció d’Unió.

Un factor clau és el concert. No oblidem que fins i tot en el franquisme Àlaba i Navarra eren províncies que retenien el concert. Catalunya no tenia aquest antecedent i en el moment de plantejar-ho no hi havia unanimitat ni això es va plantejar després.

Unió no té res a veure amb el PNB en dimensió. Qualsevol partit català és a anys llum del PNB. L’Alderdi Eguna, els resultats... El PNB és el partit d’Euskadi i està incrustat a la medul·la. No ha estat el cas de CiU ni en el millor moment, tot i que ens hi vam aproximar. Tot i que a Arzalluz l’admiro i me’n distancio amb la Declaració de Barcelona –pel radicalisme seu o pel quietisme meu–, el PNB és un partit únic al món. I sí, jo tenia la pretensió de ser l’Arzalluz ideòleg del catalanisme i vaig fracassar.

El que més, no. Ara, incomprès, sí! Aquí hi va haver uns anys amb mi a CiU, a partir del 2012 i de la Diada i el pacte fiscal, en què iniciem un període fins al 2015 adoptant el full de ruta d’ERC, en què hi podia haver gent que pensés que jo anava seguint les pautes del viratge de CDC a l’independentisme. També hi havia qui pensava que jo podia fer un paper perquè això no es decantés cap allà i era vist així per agents polítics, econòmics i sindicals de Catalunya i d’Espanya. Se’m deia de tot a Madrid i a Catalunya també.

Però jo soc un desgraciat, eh! [riu] Aena són 900 euros al mes. No sé quan deu cobrar el meu amic Imaz però deu vorejar el milió d’euros. No, el moderat és una persona que acostuma a tenir sentit comú. Si a més el moderat prové d’una experiència política en què ha tingut capacitat al Congrés i al Senat de relació amb el món real, doncs aleshores té unes bases en el futur per poder entrar a l’empresa. Comprovi l’empresa pública i no parlo d’Aena: hi ha molta gent que no ha tingut cap experiència empresarial.

L’Aena de la qual parlava sent portaveu de CiU al Congrés i de la qual reclamàvem la privatització no té res a veure amb l’Aena d’ara. Aena és la desena empresa de l’Íbex 35, té un 51% públic però la resta cotitza a borsa i és d’inversors, entre ells alguns fons estrangers.

No. En tot cas, no jo; Unió i altra agent. El problema de la tercera via és que tu pots explicar a la teva gent que aquest no és el camí i que el camí és aquell i que necessita temps i passa pel diàleg. Però quan el receptor del diàleg et diu “què diu vostè de diàleg?”, la gent del país et diu “vostè és un idiota; que no veu que li diuen que és inviable!”.

Això sempre! [riu] Al principi et sorprèn i et cabreja. Després al cap d’un temps t’hi acostumes... No és només Espanya: segueixo la política arreu i també passa. El que passa és que als Estats Units no existeix el tercer partit i aquí sí, hi ha el tercer, el quart, el cinquè... Era una falta de cultura política. Era igual que fos un portaveu català que IU. Abans entre els dos partits majoritaris s’ho feien tot i ara el sistema ja no ho permet.

No, no. No es pot negar més sensibilitat al PSOE que al PP en relació amb Catalunya. Negar això és negar una evidència, la inhibició de l’independentisme de la política espanyola i a l’hora de permetre la tramitació de pressupostos, que no vol dir subscriure els pressupostos del PSOE sinó intervenir-hi i modificar-los, amb quinze o vint esmenes... Inhibir-te de la política, provocar l’avançament electoral i que això pugui portar un govern hipotètic del PP, Cs i Vox molt advers a Catalunya, molt més del que ho és el govern del PSOE, és una irresponsabilitat. Dir que el PP i el PSOE són el mateix és una injustícia amb el PSOE i amb el PSC, i jo sovint he estat injust amb el PSC.

Sí! Sense complexos! [riu] Si per lobbista s’entén defensar els interessos d’un sector, jo estic tip de defensar interessos de sectors de Catalunya. I també de sectors d’Espanya. No tinc cap problema a reconèixer-ho.

Jo dic que vaig descobrir el Trankimazin arran del cas Pallerols. A mi em va provocar un disgust, un neguit, i sobretot a la meva família, als meus pares. Ho recordaré tota la vida, m’ho va fer passar molt malament.

No vaig ser Bismarck d’Espanya aquell dia, i entenc la pregunta. És simptomàtic i a Espanya ha de fer pensar a uns i altres: quatre dies abans, Rajoy es reuneix amb Zapatero i li demana que rebaixi el dèficit i s’hi nega. Al cap de quatre dies es fa un Consell Europeu i més tard un consell econòmic i es fixa una gran retallada a Espanya. El Rajoy de l’oposició que exigia al president una rebaixa, quan arriba la rebaixa i Zapatero la fa a contracor, Rajoy no la vota i Espanya és a punt de ser intervinguda! Qui actua amb sentit d’estat no és Zapatero ni Rajoy, és CiU!

El més important de l’avís és l’endemà el que titula la premsa de la dreta espanyola: “Duran amenaça Rajoy amb una declaració d’independència”. Quan jo havia reiterat que no en soc partidari! I que tot i així es pot produir! I Rajoy, en lloc de donar una resposta política, em dona una resposta econòmica i em diu que pujarà l’ocupació i el FLA i no sé què més. Li vaig dir que el temps no ho solucionaria sinó que ho empitjoraria, i el temps m’ha donat la raó.

No tinc res contra Madí, no el faig responsable a ell perquè el responsable és el polític, no l’assessor. Fer jugades contra mi, fer veure que a les enquestes Mas apareixia millor que jo són petiteses al costat de vendre la moto a Mas que faci un pas al costat perquè Puigdemont fos investit per la CUP. Entenc que el lector si es publica només una frase del llibre «Puigdemont és un il·luminat o un esbojarrat»... Al llibre també surt que Mas no té consistència política moltes vegades. També dic que jo no en tinc en molts moments, parlo també de la meva falta de consistència política. És molt fàcil fer el titular “Duran i Lleida: Mas no té consistència política”. També hi ha el titular “Duran i Lleida: Jo no he tingut prou consistència política en moltes coses”. Cal relativitzar les expressions.

Semblava que quan hi havia una derrota el més fàcil era culpar en Duran. El mateix Mas els va advertir del que dirien el dia que Duran no hi fos. Han passat només quatre anys i a hores d’ara CDC... I Unió, eh! No vull posar el dit a la nafra de CDC perquè tinc el dit tan inserit a la meva nafra que no tindria sentit. Unió no existeix, i era un partit històric. Però Convergència tampoc existeix. I les darreres decisions de Puigdemont en la confecció de llistes han acabat d’eliminar el cor i l’essència del PDeCAT com a hereu de CDC. Que se n’hagi exclòs persones com Carles Campuzano o Jordi Xuclà em dol.

L’independentisme ha col·lapsat la política catalana i l’espanyola. De debò creiem que a Catalunya tenim un govern que governi? Algú és capaç de dir deu decisions del govern en els últims deu mesos? Algú és capaç de dir tres projectes de llei en els últims deu mesos? I no ens enganyem, Rajoy no deixa de ser president per la Gürtel. L’independentisme no només col·lapsa la política espanyola, li marca el pols i els temps.

No és mediació, és molt menys. Jo estava preocupat i no sabia què passaria a l’octubre, ni amb la policia l’1-O. I un diumenge a la nit truco a Roca i li proposo fer un escrit a quatre mans. I em diu que hem d’anar a veure Puigdemont i que jo truqui a Mas abans i que ho faci jo. Em sobta perquè Roca diu que Mas em farà més cas a mi quan Roca és del partit de Mas i jo feia dos anys que no parlava amb Mas. I li truco i Mas, molt amable, em diu que l’endemà plantejarà el que li dic a Puigdemont. Però Mas no s’hi va atrevir. I Roca i jo no vam veure Puigdemont. Ara hi ha molts mediadors, tothom s’apunta tantos de mediador. Jo no hi tinc cap dret, vaig estar en contacte amb Urkullu però només per saber com ho veia i per agrair-li el que feia.

Si el discurs anés adreçat a una part de Catalunya que és la independentista jo subscriuria les crítiques. Però si entenc que va més enllà d’una part de Catalunya i va a la resta d’Espanya és difícil entendre que el rei s’inhibeixi i no digui res. Si el discurs, i així se m’explica a mi, no és un aplaudiment de les forces policials per l’actuació de l’1-O sinó una resposta a les declaracions dels líders polítics quan diuen que el resultat de l’1-O legitima la independència, entenc que el rei no es podia quedar amb els braços plegats. I ho dic al llibre: Felip VI és conscient que ha perdut molts amics a Catalunya, i que els haurà de recuperar. I ell té capacitat per fer-ho.

No pot sobtar que ho digui jo! No era jo qui en el dèficit fiscal donava xifres alternatives, era Andreu Mas-Colell i en seu parlamentària! A mi em semblava que era una exageració com calculàvem les balances fiscals i jo ho deia que això no devia ser així. Però jo no tenia la capacitat tècnica per dir al partit i a la societat que ens equivocàvem. Amb el concert, per poder colar el pacte fiscal necessites un fet excepcional: ho va ser el 1977 i no ho vam aprofitar perquè no hi havia majoria. I no és igual ser el 6% del PIB com el País Basc que ser el 19%. I la política fiscal serà europea i no serà Madrid sinó Brussel·les la que decidirà. És una batalla perduda, no cal que la donem. L’oportunitat s’ha perdut per sempre i hem de mirar altres mecanismes perquè el sistema de finançament és totalment injust.

No és que no m’agradi: no ho comparteixo. I no em limita per dir que són polítics presos i no presos polítics. El mateix dia que arrenca el judici al Suprem, a Turquia es va detenir més de mil persones per afinitat al clergue Gulen que viu als Estats Units. Espanya no és Turquia. És imperfecta? Sí. Però és un sistema homologable. No em sorprèn que un polític que no ha participat en el sistema critiqui el sistema, però els que hi hem participat, a CiU, si diem que això no és una democràcia, ens acusem, l’hem fet nosaltres.

Jo n’he parlat amb Pujol i crec que tant ell com jo compartim que l’Estat és més fort del que es pensaven els independentistes. Si haguéssim estat al Regne Unit o a Israel, hauríem vist cadàvers al Tàmesi o al Mar Mort. No m’estranya la resposta de l’Estat, perquè de clavegueres n’hi ha en tots els estats democràtics i no sempre es coneixen. Com deia Pujol, a vegades les canonades de la política baixen brutes. Per això he dit que a Pujol ja veurem com li va tot, perquè moltes proves venen de les clavegueres i potser això anul·la el judici.

Va ser un bon pacte i el sopar no anul·la això. Pujol ha reconegut també que el sopar era necessari. Heribert Barrera va dir a l’Avui que havia estat el millor pacte per a Catalunya. L’atrezzo permetia ser crític, no vam aprofitar per plantejar el concert, però va ser un bon pacte.

Encara m’ho critiquen! No ho he vist però m’han dit que l’altre dia el Polònia posava el dit a l’ull amb això. Fa quaranta anys que soc aquí, abans de ser diputat i després, no he d’explicar el preu que tinc. Entenc perfectament que ho critiquin quan era representant del poble i en temps d’austeritat va ser un error meu deixar-me fotografiar aquí amb una foto amplificada a El País. El que no he entès ni he acceptat mai és que companys i diputats de CDC que saben que els seus s’hi allotjaven em facin la mateixa crítica.