“En l’aigua ho vèiem tot molt fet i decidit”

No vaig arri­bar a fer de regi­dor, és cert. Feia uns anys que nego­ci­ava aga­far un petit negoci a Llo­ret. La família es volia jubi­lar, però pel traspàs i la docu­men­tació es va allar­gar i, en el moment d’aga­far l’acta de regi­dor, no tenia lli­gada la feina. Vaig haver de renun­ciar-hi, i tota la gent del grup va deci­dir que entrés la número 2, l’Elena [Val­verde].

Hem fet bona feina i hem donat suport a pro­jec­tes que ens sem­bla­ven interes­sants i que ja dúiem en el pro­grama, com ara la segona fase de la reno­vació del nucli antic i la con­versió de vigi­lants en poli­cies muni­ci­pals. Hem col·labo­rat en peti­tes coses que duia en Jordi [Camps] als plens. Hem votat en con­tra quan no ho vèiem clar o ens hem abs­tin­gut molts cops.

En Jordi ha fet coses bones, és tre­ba­lla­dor i s’hi dedica, però ha tin­gut una falta de res­pecte molt gran cap a l’opo­sició. No ha admès el debat polític i la crítica. L’alcalde és una per­sona una mica auto­ritària.

El gener del 2017, ho vam fer perquè se’ns negava tot, qual­se­vol infor­mació als escrits que entràvem a l’Ajun­ta­ment. Ens nega­ven al·lega­ci­ons als acords de ple. En les reu­ni­ons amb els tècnics, no acla­rien mol­tes de les coses que pre­guntàvem. Ho vèiem tot molt fet i molt deci­dit. Fèiem la reunió perquè es digués que s’havia fet i que s’havia obert la par­ti­ci­pació. [La Guàrdia Civil ha inves­ti­gat el cas i un jut­gessa vol acla­rir si Camps i els res­pon­sa­bles de Rec Madral i Riera de Caba­nyes han incor­re­gut en delic­tes con­tra els recur­sos natu­rals i el medi ambi­ent, pre­va­ri­cació admi­nis­tra­tiva, tràfic d’influències, mal­ver­sació de cabals públics i alçament de béns.]

Els tècnics ens deien que no tenien conei­xe­ment dels assump­tes, o que eren coses de què no tenien infor­mació, o que havien tre­ba­llat sobre una cosa que l’Ajun­ta­ment els havia donat. Vèiem que era tot molt pre­pa­rat. Sobre la muni­ci­pa­lit­zació del ser­vei de l’aigua, una cosa que ens va fer rumiar molt va ser que, en l’ante­rior man­dat [i amb CiU gover­nant en soli­tari], mol­tes coses s’apro­va­ven sense pas­sar per ple; no n’hi havia l’obli­gació. Això ens va fer sos­pi­tar. A més, vam estar tres anys sense pres­su­post i es pror­ro­gava.

En aquest, en el pri­mer pres­su­post que es va apro­var, la nos­tra sor­presa va ser que no hi havia cap par­tida sobre l’aigua. La pri­mera gran par­tida, de més d’un milió d’euros, va ser sobre l’enllu­me­nat públic de Mas Flassià. Fa tres anys que estem tre­ba­llant en la muni­ci­pa­lit­zació i en el pres­su­post no hi havia res.

La clau va ser que l’empresa [Rec Madral] va entrar un escrit dient que no podia sub­mi­nis­trar aigua a les urba­nit­za­ci­ons perquè no en tenia. Aquí vam veure clara­ment que, ja que estàvem tre­ba­llant en la muni­ci­pa­lit­zació, havíem de recla­mar que se li expropiés o dema­nar al jut­jat que l’Ajun­ta­ment dugués la gestió directa perquè aquest senyor no tenia mit­jans. I ens ho estava dient per escrit. La nos­tra sor­presa va ser que es van posar diners públics i es va fer un con­tracte amb Cal­des de Mala­ve­lla per com­prar aigua [al con­sis­tori] i donar-la a l’empresa [...].

Apos­ta­rem per dur la gestió directa de ser­veis com ara l’aigua o les escom­bra­ries. Això farà estal­viar diners a l’Ajun­ta­ment i redui­rem l’endeu­ta­ment muni­ci­pal. Cre­iem que Vidre­res hau­ria de tenir una pis­cina coberta i tre­ba­llar per tenir un cen­tre d’edu­cació espe­cial.