Política

El sentit de no parlar català

La candidata del PP el 28-A fa bandera del desconeixement de la llengua

Dolors Montserrat es reivindica en un míting a les Balears amb l’argument que les llengües són “ponts que uneixen, no murs que separen”

“Si ja hi ha onze llengües [ofi­ci­als al Par­la­ment Euro­peu], n’hi pot haver dotze. No hi tinc cap tipus d’incon­ve­ni­ent. Les llengües són els vehi­cles per poder-nos enten­dre. A Europa també es pot uti­lit­zar el català, no hi trobo cap incon­ve­ni­ent, ans al con­trari. Com més llengües, més riquesa i més plu­ra­li­tat.” Això deia el 2009 Dolors Mont­ser­rat mare, ales­ho­res por­ta­veu del PP al Par­la­ment, en una entre­vista a aquest diari, en què afe­gia que el mateix podria valer per a les Corts Espa­nyo­les. Han pas­sat deu anys i avui el PP pre­senta una can­di­data per Bar­ce­lona a les elec­ci­ons espa­nyo­les del 28-A, l’adventícia Caye­tana Álva­rez de Toledo, de Madrid, que no sap català i en fa ban­dera. Fa ban­dera de la ignorància: la cap de llista asse­gura que no par­lar-lo “dona més sen­tit” a la seva can­di­da­tura.

Amb aquesta tria exògena del PP català, Pablo Casado, a part de pur­gar d’una tacada l’exmi­nis­tra Dolors Mont­ser­rat filla i el mis­satge de Dolors Mont­ser­rat mare, situa la llen­gua al cen­tre del debat polític per con­ver­tir-la en una arma llancívola i reforça el seu objec­tiu de fer-la inne­cessària: el català no cal per pre­sen­tar-se com a can­di­dat al Congrés a Cata­lu­nya. Al cap­da­vall, Álva­rez de Toledo tam­poc tin­dria l’opor­tu­ni­tat d’uti­lit­zar-lo a la cam­bra baixa, on és vetat.

L’únic moment en què es pot fer evi­dent la seva incom­petència lingüística seran els debats elec­to­rals, a l’hora de res­pon­dre a les inter­pel·laci­ons dels altres can­di­dats. En el cas del de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, dema­narà al mode­ra­dor que se li adreci en cas­tellà? La polèmica està ser­vida, i amb la llen­gua i els mit­jans públics com a cavall de bata­lla.

Al PP català no ha fet cap gràcia la subs­ti­tuta de Jorge Fernández Díaz, no tant perquè la cap de car­tell s’hagi deci­dit al car­rer Gènova, ja que això és històrica­ment habi­tual mal­grat que Josep Piqué afegís “de Cata­lu­nya” a la sigla el 2000 i Alícia Sánchez-Camacho ho canviés per “PP català” el 2012, sinó perquè Álva­rez de Toledo no és ni tan sols de la família dels popu­lars cata­lans –de fet, ni és cata­lana ni viu a Cata­lu­nya–. Algu­nes veus sos­te­nen que, a més, l’estratègia de la radi­ca­lit­zació no porta enlloc. “Dir que no par­lar català dona més sen­tit a la teva can­di­da­tura és un menys­preu a Cata­lu­nya i a la llen­gua cata­lana. Així no es com­bat l’auto­de­ter­mi­nació”, va piu­lar l’euro­di­pu­tat Santi Fisas.

La prin­ci­pal dam­ni­fi­cada, Dolors Mont­ser­rat, també uti­lit­zava l’argu­ment del català per rei­vin­di­car-se. Dis­sabte va publi­car a Twit­ter una inter­venció seva en un míting a les Illes Bale­ars en què defen­sava que, “per al PP, les llengües són el més gran dels tre­sors, ponts que unei­xen, no murs que sepa­ren”. Es dona la cir­cumstància que men­tre a ella la defe­nes­tren a Cata­lu­nya per algú que no parla català, Mont­ser­rat va a fer cam­pa­nya elec­to­ral amb la llen­gua –dife­ren­ci­ant, això sí, “menorquí, mallorquí, eivis­senc, for­men­te­renc i català”– a les Illes, on, per cert, el PP ha recor­re­gut el camí invers que a Cata­lu­nya: una de les grans bèsties negres de la llen­gua a l’arxipèlag, l’expre­si­dent José Ramón Bauzá, va dei­xar el par­tit al gener.

En qual­se­vol cas, Álva­rez de Toledo, que és direc­tora de l’àrea inter­na­ci­o­nal de la fun­dació FAES, pre­si­dida per José María Aznar –que almenys par­lava català en la inti­mi­tat–, va fit­xar per Casado després d’haver publi­cat un arti­cle crític amb ell a El Mundo el 18 de setem­bre en què lamen­tava que el líder del PP digués que no “ani­rien als car­rers a gene­rar cris­pació” tra­ient els llaços grocs –com es dedica a fer Ciu­ta­dans–. Ara la també peri­o­dista creu que Casado ha can­viat d’estratègia a Cata­lu­nya: “Si no, jo no esta­ria fent aquest pas.” És a dir, per la can­di­data cata­lana Casado ha abraçat la cris­pació.

2000
El PP
va afegir “de Catalunya” al nom, i el 2012 ho va canviar per “català”. Avui la candidata del PPC per Barcelona és de Madrid.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia