Rodant per la República

Tres mesos i un dia després d’iniciar a Can Concos de Cavaller (Mallorca) –on viu des de fa 16 anys– el seu recorregut en cadira de rodes per tots els Països Catalans, l’històric independentista gironí Jordi Puig va arribar ahir a la seva terra natal i ja enfila el tram final de la seva ruta per reivindicar la implementació de la República i en suport als presos i exiliats, que té previst acabar el 7 d’abril a Salses. Unes 200 persones el van rebre ahir al vespre a la plaça del Vi de Girona –una vintena d’elles l’havien acompanyat per fer l’últim tram per la ciutat– enmig de forts aplaudiments. “Benvingut a casa”, van ser les primeres paraules de l’acte de rebuda, en què Puig va animar els presents a ajudar entre tots a “acabar la feina” per implementar la República i fer tornar presos i exiliats “no a casa, sinó a la feina, cadascú al seu lloc”. L’acte va acabar amb la cantada de corrandes escrites en homenatge a ell.

Puig, nascut a Germans Sàbat fa 57 anys –quan pertanyia a Sant Gregori– i destacat militant independentista als anys 80 i 90, viu des de fa 16 anys a Mallorca i admet que els últims anys ha viscut “el procés des de la distància”. A principis de desembre, però, quan alguns presos polítics van iniciar una vaga de fam, va decidir que era l’hora d’aportar el seu “granet de sorra a la causa comuna”. De fet, un parell de mesos abans en una visita familiar a Sant Gregori va anar a una cantata en suport als presos a l’Escala amb la seva cosina Dolors i ja va començar a plantejar-s’ho. “En el fons tots som presos perquè vivim en un país en què no podem decidir”, considera Puig, que subratlla sobretot que ha volgut que Rodant fins la República fos per tots els Països Catalans: “Pels que som independentistes de tota la vida, el nostre país no són les quatre províncies, com s’ha circumscrit el procés, sinó els Països Catalans; el nostre país és el país del rei Jaume”, ressalta, i hi afegeix que “al Principat hi ha un desconeixement absolut de la resta de la nació i ells ens diuen que no els oblidem”.

El recorregut de Puig en cadira de rodes pels vorals de les carreteres –a una velocitat d’entre 4 i 5 quilòmetres per hora– va començar el 19 de desembre a les Illes. Després de 7 jornades per Mallorca, 3 per Menorca i 3 per Eivissa, va traslladar-se a Dénia amb ferri. Des d’allà va baixar fins a Crevillent i Guardamar i després va tornar a pujar amb la intenció d’arribar fins a l’altra punta del país: Salses. Dins “les esses” que està fent pel Principat per passar pel màxim de comarques va arribar també fins a Fraga. El primer punt de les comarques gironines pel qual va passar va ser Hostalric, la setmana passada. Ara, després d’arribar a Girona, pujarà cap a Amer, Olot, Banyoles... fins entrar a la Catalunya del Nord.

Puig va en cadira de rodes perquè li van haver d’amputar les cames el 1990 després que li esclatés un artefacte que manipulava al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners. Feia cinc anys que havia sortit de la presó després que un consell de guerra l’hagués condemnat per la seva suposada participació el 1980 en l’assalt frustrat a la caserna de Berga, atribuït a ETA politicomilitar. Puig va dur el cas –pel qual va passar 4 anys i mig a la presó– fins al Tribunal d’Estrasburg, que va acabar condemnant l’Estat espanyol per no haver-li respectat la presumpció d’innocència. Això va ser el 2005, 25 anys més tard. “En el cas actual no serà tan llarg”, aclareix Puig, que calcula que ara es trigarà entre 5 i 7 anys.