Dels escons als barrots

Un ple con­vo­cat a cor­re­cuita al Par­la­ment el 22 de març del 2018 per con­tra­res­tar les “ingerències” del jutge Pablo Lla­rena, que va acce­le­rar els pro­ces­sa­ments per rebel·lió quan JxCat i ERC van acti­var el pla C per inves­tir el dipu­tat Jordi Turull com a 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat –pri­mer hi va renun­ciar Car­les Puig­de­mont i, després, Jordi Sànchez, que estava a la presó de Soto del Real–, va aca­bar com el rosari de l’aurora, amb l’ales­ho­res con­se­ller de la Pre­sidència l’endemà de nou a la presó i sense ser inves­tit. Els 64 vots favo­ra­bles no van ser sufi­ci­ents per con­tra­res­tar els 65 vots nega­tius de Cs, el PSC, Cata­lu­nya en Comú Podem i el PP, i les qua­tre abs­ten­ci­ons de la CUP, que va cen­su­rar el dis­curs “auto­no­mista” del can­di­dat i es va situar a l’opo­sició. El van acom­pa­nyar Carme For­ca­dell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, que es van pre­sen­tar l’endemà al Suprem amb l’espe­rança, tot i que remota, que la citació del magis­trat per revi­sar la presó pro­vi­si­o­nal com a inves­ti­gats per rebel·lió els fos favo­ra­ble.

En un dia gris i plujós a Madrid es van con­fir­mar els pit­jors pre­sa­gis i van tor­nar a ingres­sar a Estre­mera, en el cas de Turull, Rull i Romeva, on ja havien fet vida del 2 de novem­bre al 4 de desem­bre, i a Alcalá-Meco, en el cas de For­ca­dell i Bassa, que havien renun­ciat al seu escó per ERC. Marta Rovira, per la seva banda, va optar per no pre­sen­tar-s’hi i anar-se’n a l’exili a Suïssa per “fer sen­tir la seva veu”. El mateix Turull ho recor­dava ahir en una piu­lada: “Enmig del ple, el jutge em va empre­so­nar perquè no «garan­tiza un acer­tado retorno del auto­go­bi­erno en Cata­lu­nya». Un any després, el com­promís i les con­vic­ci­ons seguei­xen intac­tes.” La imatge potent d’un pre­si­dent electe entrant a la presó no es va pro­duir, i la sen­sació, tot i que el car­rer bullia amb mani­fes­ta­ci­ons d’indig­nació per recla­mar l’alli­be­ra­ment dels pre­sos polítics, era que s’ence­tava una nova etapa d’incer­tesa, amb la cúpula del govern empre­so­nada i un pro­ces­sa­ment amb 25 inves­ti­gats. Al quart intent, el 14 de maig, la Gene­ra­li­tat tenia nou pre­si­dent en segona votació per majo­ria sim­ple, Quim Torra.

L’entrada a la presó per segona vegada s’afe­gia a les de Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez, que hi eren des del 16 d’octu­bre del 2017 per volun­tat de la magis­trada de l’Audi­en­cia Naci­o­nal Car­men Lamela, en aquest cas a Soto del Real, acu­sats de sedició, i que poste­ri­or­ment el Suprem ha pro­ces­sat també per rebel·lió. El 2 de novem­bre també va fer un any que el vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras i el con­se­ller d’Inte­rior, Joa­quim Forn, esta­ven a la presó, ja que no van tenir el període de gràcia de tres mesos i mig que van donar als seus com­panys de govern fins que Lla­rena, en deri­var-se la causa de l’Audi­en­cia Naci­o­nal al Suprem, els va tor­nar a engar­jo­lar.

Durant tot aquest temps, les mos­tres de suport i con­cen­tra­ci­ons a les pre­sons han estat cons­tants i encara se’n van pro­duir més quan se’ls va tras­lla­dar per fases el juliol pas­sat des de Madrid fins a les pre­sons de Lle­do­ners, en el cas dels homes, i d’Alcalá-Meco a Puig de les Bas­ses, a Figue­res, en el cas de les dones. For­ca­dell, per estar més a prop de la família, va ser tras­lla­dada el 20 de juliol a la de Mas d’Enric, al Cat­llar. Des d’ales­ho­res, i amb un govern afe­blit i qüesti­o­nat, les rela­ci­ons amb La Mon­cloa tren­ca­des i la con­vo­catòria de diver­sos comi­cis, molts d’ells, i els seus fami­li­ars, s’han con­ver­tit en caps de car­tell per a les espa­nyo­les, les euro­pees i muni­ci­pals.