Iglesias assegura que no vol “viure en un país amb presos polítics”
El candidat d’Unides Podem a les eleccions del 28-A evita en un acte a l’Hospitalet de Llobregat comentar la proposta d’un referèndum pactat
El líder de Podem carrega contra les “clavegueres de l’Estat”
El candidat d’Unides Podem al govern, Pablo Iglesias, ha manifestat aquest dissabte que no vol “viure en un país amb presos polítics”. En canvi, ha evitat comentar la proposta que inclou el programa de la seva formació sobre un referèndum pactat entre Catalunya i Espanya.
“No volem viure en un país amb presos polítics i no volem que es conegui la democràcia espanyola perquè hi hagi presos polítics, ens sembla un escàndol”, ha lamentat Iglesias durant un míting a L’Hospitalet de Llobregat.
El líder de la formació morada ha participat aquest dissabte en el seu primer acte preelectoral al costat de l’alcaldessa de Barcelona i coordinadora de Catalunya en Comú, Ada Colau, i el número 1 dels comuns per Barcelona a les eleccions del 28-A, Jaume Asens.
En la seva intervenció, Iglesias ha advertit “menteixen, insulten i manipulen” els que asseguren que l’1-O va ser pitjor que el 23-F. “No és el mateix que entri un guàrdia civil armat disparant trets al Congrés” que l’exercici de “desobediència civil” del president d’Òmnium, Jordi Cuixart.
Segons ell, “el conflicte a Catalunya no se solucionarà per la força, ni amb jutges, sinó dialogant”.
Però malgrat les referències als presos sobiranistes, ha evitat fer referència a la proposta que inclou el seu programa electoral sobre una resolució democràtica del conflicte amb un referèndum pactat “en el que Podem defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya”. Aquest punt, al costat de 264 mesures més, haurà de ser ratificat aquest cap de setmana.
Clavegueres de l’Estat
El líder de Podem ha tornat a carregar també contra les “clavegueres de l’Estat” dies després de descobrir-se que un inspector en cap de la policia revelés a un polític veneçolà que tant el llavors president Mariano Rajoy com el seu ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz coneixien les gestions que duia a terme per obtenir informació de Podem.
En aquest context, Iglesias s’ha preguntat “per què ha dimitit el número dos de comunicació de la Moncloa si tot estava net”, tal com va dir l’actual ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska. “Va dir que no hi havia clavegueres, que ho havien netejat tot”, ha recordat.
Iglesias ha assenyalat al periodista Eduardo Inda i el seu mitjà, OKDiario com “l’element fonamental de les clavegueres” i els ha acusat de “fabricar notícies falses”. “Encara queden moltes coses per saber, per explicar i per netejar”, ha opinat.
En aquesta línia, Ada Colau ha censurat que cap dels líders del PSOE, PP o de Ciutadans hagi demanat responsabilitats. A pare seu, “en un país democràtic haurien d’haver exigit dimissions i una comissió d’investigació”.
L’alcaldessa de Barcelona ha sortit en defensa de Podem i ha assegurat que els comptes de la formació “són transparents i potser ens equivoquem alguna vegada, però de corrupció res de res”.
Sobre les eleccions del 28-A, Pablo Iglesias ha destacat que no són comicis “qualsevol” sinó de caràcter “constituent”, per la qual cosa “molta gent canviarà el seu vot”. Segons ell, “molta gent que en les últimes eleccions catalanes va votar el PSC” votarà en les generals a Unides Podem perquè “saben que diem el mateix a Barcelona que a Madrid, ens caiguin les bufetades que ens caiguin”.
I el mateix considera que passarà amb “molts ciutadans de Catalunya”, electors de forces independentistes, que “votaran a Jaume Asens, encara que no vulgui la independència, perquè tot el món ha entès que el que fa falta a Madrid és capacitat d’escolta i empatia” i no “generar titulars escandalosos”.
El mateix Asens ha apel·lat al “vot útil” dels qui donen suport al PSC i a ERC per “evitar la gran coalició de l’IBEX 35” i per “acabar amb les llistes d’espera i baixar les taxes universitàries”.
El candidat dels comuns per Barcelona ha assegurat que vol arribar al Congrés amb l’objectiu de “canviar Espanya per canviar Catalunya” i viceversa, ja que, segons el seu parer, “Espanya sense Catalunya no avança”, però tampoc al revés.