“Blanes ha de créixer, però de forma sostenible”

Hem estat un grup diferent a l’hora de participar. Ja vam començar amb la reducció dels sous. Nosaltres no som professionals polítics i, per tant, hem fet un programa de diners al carrer. Amb els quatre anys de mandat haurem posat 18.000 euros a l’abast de les entitats, així que, en certa manera, també hem servit per fer-los d’altaveu.

També hem aportat la perspectiva de polítiques feministes. Una de les coses de què més contents estem és d’haver portat a les institucions el pla d’agressions sexistes que duia l’assemblea antipatriarcal i haver situat elements d’aquesta temàtica en el debat. També l’element de la construcció republicana i d’esdevenir una terra d’acollida.

Nosaltres l’emmarquem com una gestió conjunta. Quan vam crear la CUP a Blanes va ser perquè crèiem que el poble anava a la deriva amb l’alternança entre convergents i socialistes, i que no hi ha hagut mai un projecte prou sòlid. Llavors ens trobem que, davant l’absència d’una majoria clara per cap dels dos grups que havien dominat la vida política a Blanes, el primer que fan és pactar. I, una vegada pacten, el primer que acorden és el tema dels sous. Després ens passem gairebé mig mandat demanant al ple que expliqui quin és el seu pla de govern.

Hi ha un trencament derivat del referèndum de l’1 d’octubre. Cau l’alcalde i el grup socialista es queda únicament amb els seus quatre regidors. Bàsicament ha estat una legislatura de gestió, en el primer moment per la manca de projecte polític i, en el segon, per la diferència entre els grups. Aquesta diferència els porta al trencament i els obliga, pràcticament, a fer mera gestió i a no tenir majories suficients per aprovar, per exemple, els pressupostos.

En aquest escenari nosaltres ens sentim relativament còmodes. De fet, les propostes que hem portat com a CUP les hem treballat molt, i el que hem buscat sempre ha estat aconseguir els màxims consensos possibles. Els partits tradicionals, en canvi, no estan gaire acostumats a haver de negociar, perquè venen d’una cultura en què ells eren els partits majoritaris i, amb el suport d’un o dos grups més, ja aconseguien majories que feien que els mandats fossin molt clars. La fragmentació ha obligat que hi hagi certs consensos.

El darrer pressupost que s’ha aprovat. És un pressupost que nosaltres vam qualificar de mínims, i per això vam optar per l’abstenció. Teníem una sèrie de requisits perquè s’aprovés, però la resta de partits van decidir aprovar-lo com a pressupost de gestió per tal de deixar a la gent que entri el pressupost encarrilat. Nosaltres vam ser crítics i vam proposar incloure mesures socials que haurien estat possibles dins aquests mínims. El que es va fer va ser aprovar el pressupost que presentava el PSC l’any 2017 i, a més, sense el capítol d’inversions, que tampoc era tan alt.

La CUP ens vam mostrar, i ho seguim fent, en contra del plantejament de quan es va portar la partida del deute de la ciutat esportiva. Considerem que aquest deute és il·legítim. La Generalitat es va aixecar de la taula de forma unilateral, ens va deixar penjats amb uns terrenys que havia de desenvolupar i, per tant, va incomplir, i segueix incomplint, l’acord al qual s’havia arribat.

Quan arriba la crisi ens mengem un endeutament terrible, perquè la baixada dels ingressos és exponencial. Aquest any en els pressupostos vam presentar 200.000 euros en una modificació de crèdit per comprar habitatge social i, aquesta, com moltes altres demandes que hi ha per part de la població, queden en un calaix perquè al primer que ens obliga el sostre de dèficit és a pagar als bancs. Nosaltres no estem per pagar primer als bancs, sinó que estem per, primer de tot, donar serveis a les persones.

No defensem aquest POUM, com tampoc defensàvem l’anterior. Des de la CUP defensem que som un poble costaner en un entorn privilegiat i que Blanes ha de créixer, però ha de fer-ho en un sentit sostenible.

Per exemple en matèria d’habitatge. L’any 2011teníem, entre cases i pisos, 2.000 habitatges buits, i tenim també un gran pes del que és habitatge de segona residència. Si a això hi sumem que la proposta de l’equip de govern i els grups que hi han votat a favor és augmentar en 2.000 el parc d’habitatge... No hi trobem gaire sentit.

El que portem al programa i les nostres prioritats segueixen sent gairebé les mateixes. Volem fer vials verds per tal de poder connectar els diferents barris mitjançant espais naturals, perquè tenim un poble molt disgregat. També una fiscalitat progressiva perquè qui més tingui, més pagui. Aconseguir que Blanes sigui un poble d’acollida i que el carrer sigui un espai de cohesió, de debat, de socialització de la gent, de benvinguda...

Ser incisius políticament. És difícil dir quin número de regidors és això, perquè amb deu partits costa saber on es marcarà aquesta capacitat d’incidir.