“En la gestió de l’aigua hi ha qüestions personals”

Primer vull que remarquis una cosa. Jo, si plego, no tinc cap problema perquè sé fer feines. Jo vaig començar repartint carbó pels hotels, a 13 anys. En canvi, altres persones estan com gossos rabiosos per guanyar. Hi ha gent que ha nascut a la política i continuen a la política. I quan se’ls acaben els càrrecs de confiança i tot això, se’ls ha acabat. Després han d’anar a collir papers.

Nosaltres ja comptàvem que havíem de fer una llista diferent, sense jo. Però després va sortir aquest tema del Consell Comarcal [el cas Manga] i li vam preguntar [a Natàlia Figueras] com està el tema perquè això és com una bomba de rellotgeria. Ella ens va dir a tots plegats que plegava. I després ella s’ho va repensar. Però hi va haver persones que pressionaven i que estaven disposades a acompanyar-me.

Sí, sí, des del 1987. Proposarem poques coses, i el que direm no serà per guanyar. No totes seran populars. Nosaltres no farem un missal. Seguirem una línia. A les urbanitzacions, arreglarem els carrers que estan molt abandonats i intentarem reforçar les línies de la llum, de vegades per plantacions que no hi haurien de ser. Hem d’estar al costat de les urbanitzacions, on viu molta gent. I a Maçanet tenim una prioritat: una zona esportiva nova, que la tenim molt desfasada. Incorporarà un camp de futbol nou i unes pistes d’atletisme. I allà on hi ha el camp de futbol ho transformaríem en pistes de tennis i de pàdel. Ja ho hem intentat fer, això del pàdel, però l’alcalde no hi ha mostrat interès, quan hi havia promotors que estaven disposats a pagar-ho tot.

Ho teníem lligat. L’Ajuntament només havia de donar-los el terreny, temporalment. Al cap de deu anys, tornava a ser de l’Ajuntament. Ha estat impossible fer-ho.

A mi també m’ha tocat fer expropiacions. De vegades, hem arribat a un acord i, de vegades, no. Però no he renyit amb ningú. A la meva vida, només he expropiat dues petites coses, però en totes dues (dret de pas i una antena) sempre hem parlat amb l’altra part i, si no s’arriba a un acord, es va al preu just. Això d’expropiar l’altra part quan la propietat [l’empresa Mercedes Cuyàs Palazón] estava oberta a tot. Jo crec que hem de ser una mica persones. El que passa és que hi ha temes personals perquè van anar a judici perquè es barallaven per un pou.

Era una peça que va vendre la seva família. I en aquella peça de bosc el promotor de l’aigua hi va fer un pou. Era seu, no? I van anar al jutjat [En el ple del dia 1 Ciurana va donar explicacions i va detallar que el litigi és una qüestió d’un familiar seu i que no té res a veure en l’expropiació que ha endegat l’Ajuntament].

Això et diu molt de la manera de fer d’aquesta persona [l’alcalde Ciurana]. Això és veritat. Va anar al jutjat i va perdre. Li van fer pagar les costes. Diu molt de la manera de fer de l’alcalde Ciurana. Això és un problema personal entre ell i ella. Ho vaig dir en el ple [del dia 1].

Hem de tenir cura del polígon. Hi ha molta activitat, nosaltres tenim 2.000 llocs de treball directes, al polígon [...] De vegades, quan un empresari ens demana una llicència d’obres, es busquen tots els ets i els uts. Sembla que a l’Ajuntament li costa de fer avançar les coses. I aquí no dic noms [...].