Marc Lamuà
Candidat del PSC a la demarcació de Girona
“El conflicte no és amb Espanya, sinó entre catalans”
“Els socialistes hem demostrat que som l’única formació compromesa amb la recerca proactiva d’una solució”
“El punt en què ens trobem és que tothom té clar que la sortida ha de ser a través del diàleg i en el marc legislatiu. És la posició sensata”
Els catalans hem de forjar entre tots un projecte transversal i potent que ens permeti afrontar junts el futur
El compromís amb les obres pendents de l’N-II és que treballarem infatigablement perquè siguin tan àgils com sigui possible
L’únic escull que hi ha per fer l’arxiu provincial és la negativa de l’Ajuntament de Girona. El ministeri té els diners i el projecte
El conflicte entre Catalunya i Espanya ha provocat terratrèmols polítics dins de moltes formacions. I el PSC no n’ha estat una excepció.
El conflicte continua castigant el socialisme català?
Crec que, més que un conflicte entre Catalunya i Espanya, és un conflicte entre catalans. El conflicte l’han viscut tots els partits, però en els darrers mesos, amb el canvi de govern a Espanya, s’ha demostrat el tarannà dels socialistes, i això fa que segurament el conflicte ens perjudiqui menys que en el cas d’altres formacions. Perquè hem demostrat que som l’única formació compromesa amb la recerca proactiva d’una solució.
A Girona van registrar una forta davallada del nombre de militants, també d’històrics, pel trencament del que es va anomenar “les dues ànimes del PSC”. En quin estat de salut es troba l’ànima catalanista del PSC?
Té una salut fantàstica. És cert que hi va haver trasbals, però moltes persones que en un moment determinat es van sentir allunyades de nosaltres s’hi han tornat a apropar. Aquesta reconciliació demostra que som el principal pol del catalanisme polític. En els moments de més trasbals no vam caure en cap de les trinxeres que se’ns oferien, ni a una banda ni a l’altra, i no ho vam fer precisament per preservar el catalanisme moderat que ens enorgullim de representar. Crec que ens ha donat els nostres rèdits, i comencem a recol·lectar-los.
No sembla que la relació entre el PSC i el PSOE es configuri actualment en un pla d’igualtat. El PSC ha perdut sobirania respecte al PSOE?
Diria que ben al contrari. Per primera vegada des de fa anys, hem vist un PSOE en sintonia amb el PSC, que ha entès la situació catalana precisament per com la hi ha transmès el PSC. Per tant, el que veig avui dia és un PSOE que entén, potser més que mai, el PSC.
Però el PSC havia donat suport al dret a decidir, fins i tot al Congrés i contra el PSOE. Són vostès que s’han desdit de la seva posició, no el PSOE.
Independentment del que hagi pogut passar en el passat, el punt en què ens trobem és que tothom té clar que la sortida ha de ser a través del diàleg i en el marc legislatiu. És la posició sensata.
Pedro Sánchez afirma que Catalunya no serà independent perquè els catalans no volen la independència. Com ho sap, si es nega a preguntar-los-ho?
El que és clar és que a Catalunya no hi ha una majoria social que permeti decantar cap a cap banda una solució i, per tant, podem concloure que el camí és el diàleg i l’entesa. Però no amb Espanya, sinó entre catalans. Forjar entre tots un projecte transversal i potent que ens permeti afrontar el futur junts a tots els catalans. I això, avui dia, no hi és.
Miquel Iceta ha dit que si el 65% dels catalans volen la independència, la democràcia ha de trobar el mecanisme per habilitar-la.
Diria que aquesta frase no és exacta. En tot cas, és el que he dit abans: el primer pas és abordar la solució de Catalunya endins, i després, fins i tot, podrem parlar de Catalunya enfora.
Sánchez també ha assegurat que el que hi ha a Catalunya és un problema de convivència. Ho comparteix?
Aquests darrers anys, la tensió ha estat palpable. Ja ningú nega el trasbals.
Equipara el debat polític per la confrontació de projectes divergents de país (que ha estat intens, és evident) amb un problema de convivència?
El debat polític és bo i absolutament necessari, però el que ha passat ha anat molt més enllà. Hem d’admetre que el clima de convivència en molts llocs i moments no ha estat el més natural entre persones. Això ha existit i ha estat palpable.
Des de Girona s’ha denunciat reiteradament el dèficit d’inversions de l’Estat al territori. Hi ha una crisi de confiança profunda cap als governs de l’Estat.
No hi estic d’acord. És cert que hi ha deutes històrics, i treballem perquè això es vagi esmenant. Venim d’una temporada molt complicada en clau de pressupostos, però aquesta vegada hi havia pressupostada una addicional tercera i moltes inversions. Per exemple, la supressió del pas a nivell de Flaçà, que ha costat molt. No tenir els pressupostos vol dir que de moment no ha tirat endavant. Tenim a punt algun dels trams de l’N-II nord, que hem hagut d’accelerar perquè ens van prometre que estava madur, però quan vam arribar a Foment no hi havia ni els plans ambientals fets.
L’N-II és un d’aquests greuges. S’atreviria a dir quan acabaran l’obra si governen vostès?
No, i seria irresponsable posar-hi dates límit. El compromís és que treballarem infatigablement perquè siguin tan àgils com sigui possible. És una prioritat, sobretot desencallar els trams de les variants de pobles i ciutats com ara Bàscara, Pont de Molins, Figueres...
Hi ha hagut manifestacions contradictòries des del PSC sobre el baixador del TAV a l’aeroport. Fins a quin punt és una necessitat per a vostès?
El primer que farem és fer els estudis pertinents. El baixador pot ser una gran infraestructura per a les nostres comarques, perquè relligaria el nostre aeroport amb el sistema aeroportuari català.
I l’arxiu provincial? Una altra infraestructura que sembla encallada.
Això és un exemple claríssim que la ciutadania ho paga quan dues administracions de govern xoquen. L’arxiu no només està madur, sinó que és una infraestructura per a la qual el ministeri té els diners i el projecte, però l’Ajuntament de Girona no ha respost. Amb Marta Madrenas al capdavant, han fet tots els possibles per dinamitar aquest projecte. L’escull que hi ha, l’únic, és la negativa de l’Ajuntament de Girona a fer la seva part del conveni, que seria definir-ne la ubicació definitiva.
Quines altres prioritats es marquen per a les comarques gironines?
Podríem parlar dels camins de ronda, ja que hi ha alguns trams que estan pendents d’arreglar. I la gestió de les platges. Som una província turística, i cal infraestructura, però el patrimoni natural és un dels nostres puntals, i s’ha de preservar. En cultura, acabar de dotar la casa natal de Salvador Dalí, i el castell de Sant Ferran, que és una de les fortificacions més espectaculars d’Europa i que hauria de lluir molt més i ser un pol d’atracció turística. La llista de prioritats és llarga.
Historiador i doctor en arqueologia
Va néixer el 1980 al Baix Empordà. És llicenciat en història i història de l’art i doctor en arqueologia. Actualment és el primer secretari d’organització de la federació del PSC a les comarques gironines. Va entrar al Congrés com a diputat arran de les eleccions espanyoles del 2015, i va renovar l’acta de diputat amb les eleccions del 2016, fins avui.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.