“Apostem pel pressupost participatiu, d’any en any”

Vaig arri­bar-hi el setem­bre del 2014, per tre­ba­llar a l’empresa surera Mun­dial Cork. Vaig aca­bar ple­gant, però vaig deci­dir que­dar-me per tot el tei­xit que m’arre­lava aquí.

No. De fet, al prin­cipi, només sabia la mica de cas­tellà que havia après a França, però he aca­bat apre­nent català i impli­cada en la CUP.

Vaig mili­tar a l’esquerra anti­ca­pi­ta­lista des que era ado­les­cent, al Nou Par­tit Anti­ca­pi­ta­lista (NPA). Vaig ser esco­llida regi­dora al meu muni­cipi, Talence, a prop de Bor­deus. Però als pocs mesos vaig haver de ple­gar pel canvi de residència i feina, el pro­blema de la pre­ca­ri­e­tat. Això fa que ja tin­gui una certa experiència en el fun­ci­o­na­ment de l’admi­nis­tració muni­ci­pal. Són models una mica dife­rents, però no em pre­o­cupa. Si reva­li­dem o ampliem la repre­sen­tació, en el fons, serem la veu dele­gada dels mem­bres de l’assem­blea i dels nos­tres elec­tors.

Hi ha hagut una reno­vació de l’assem­blea i diferències amb l’equip ante­rior, que pri­o­ritza la feina al car­rer a la que es pot fer amb un regi­dor en un ajun­ta­ment gover­nat amb majo­ria. Nosal­tres cre­iem que totes dues vies tenen uti­li­tat, el car­rer i la ins­ti­tució. Tindríem pos­si­bi­li­tat per fer recur­sos judi­ci­als, però per un ple que queda, no hi entra­rem. La pri­o­ri­tat és tre­ba­llar per un canvi social i la inde­pendència com a objec­tiu, però per crear una soci­e­tat més justa. Ho podem veure en muni­ci­pis com ara Celrà.

El prin­ci­pal pro­blema que veiem és la direcció que se segueix, molt cen­trada en l’eco­no­mia turística de mas­ses, que bene­fi­cia només una mino­ria i acaba arruïnant la majo­ria del poble. Sant Feliu està divi­dit en dues rea­li­tats: la façana marítima i la resta del muni­cipi. I hauríem de ten­dir a la uni­tat, per erra­di­car la pre­ca­ri­e­tat en l’habi­tatge, la feina, els ser­veis soci­als, i es tra­du­eix en la des­trucció de patri­moni, tei­xit asso­ci­a­tiu o la gue­tit­zació d’alguns bar­ris.

Sobre la reforma del pas­seig, estric­ta­ment, no hi estem en con­tra. Però sí si es fa per con­so­li­dar un model de ter­ras­ses i lucre per als pri­vats. Tam­poc ens agrada la tendència a omplir de for­migó el front marítim, el parc cen­tral o l’edi­fici del pro­jecte del Museu Thys­sen mal­me­tent el mones­tir, perquè no són sos­te­ni­bles i impli­quen gas­tar mili­ons d’euros quan hi ha altres dèficits. No ens agrada la bar­reja de gestió publi­co­pri­vada en què el públic paga i el pri­vat gua­nya els diners. S’hau­ria d’haver deci­dit amb el con­junt del poble. No hi ha democràcia par­ti­ci­pa­tiva i els elec­tors només voten un cop cada qua­tre anys.

Volem treure els cot­xes del pas­seig, i un pàrquing a pri­mera línia de mar és fora de lloc, des del punt de vista ecològic i econòmic. Cal apar­ca­ment a banda i banda, a més de la Cor­xera, a la car­re­tera de Palamós.

Farem un pro­grama amb idees que ens arri­ben d’enti­tats, asso­ci­a­ci­ons veïnals i la gent dels bar­ris, tre­ba­lla­des amb ells. Però després de tenir repre­sen­tació a l’Ajun­ta­ment i gover­nar, calen eines par­ti­ci­pa­ti­ves, assem­blees de barri o temàtiques perquè tot­hom opini i final­ment es deci­deixi. I apos­tem pels pres­su­pos­tos par­ti­ci­pa­tius, d’any en any, perquè segur que ara ens dei­xaríem coses necessàries que no hem detec­tat. Cal més cohesió social i crear nous espais de comu­ni­cació perquè hi hagi con­tacte i inter­canvi entre comu­ni­tats, que els veïns es cone­guin millor.

Un model dife­rent, que no es basi només en un capi­ta­lisme d’eco­no­mia turística, més inte­gra­dor. Evi­dent­ment vivim de l’acti­vi­tat que gene­ren els visi­tants, però s’ha de repar­tir entre els dotze mesos de l’any, no només tres amb fei­nes precàries i gent fent 50 o més hores set­ma­nals. Hem d’apos­tar per acti­vi­tats més sos­te­ni­bles, començant pel con­sum. Una eco­no­mia més social, amb coo­pe­ra­ti­ves locals i explo­rant els recur­sos de pro­xi­mi­tat i de quilòmetre zero.

Són neces­sa­ris plans d’inclusió social, tre­ba­llar per ser una ciu­tat lliure de fei­xisme o fer com­plir els drets a un habi­tatge digne, llui­tant con­tra la presència de pisos buits o tro­bant una solució per a les famílies que ara mateix han d’ocu­par un habi­tatge. Tot això, abans de plan­te­jar-nos gas­tar mili­ons per fer un museu, o com a mínim, posant les dues qüesti­ons en un mateix pla d’igual­tat.

Tenim un patri­moni cul­tu­ral i medi­am­bi­en­tal molt rics, que la gent s’ha de poder tor­nar a fer seus. El moll medi­e­val, el mones­tir i el seu museu d’història, tre­ba­llar per acon­se­guir la reserva marina. Hem de saber valo­rar el que tenim, fomen­tar-hi les visi­tes d’esco­les. I pen­sar en la cul­tura més enllà del fes­ti­val de la Porta Fer­rada, que ges­ti­ona una empresa pri­vada i molts veïns al final ni hi van perquè les entra­des són cares. Hem d’apos­tar per la cul­tura popu­lar, recu­pe­rant espais en edi­fi­cis públics, fàbri­ques o naus aban­do­nats per a la cre­ació, per a un museu sobre el patri­moni del suro o noves ins­tal·laci­ons i ini­ci­a­ti­ves.

No tin­drem pro­ble­mes a par­lar amb les altres for­ces, si els pro­gra­mes són com­pa­ti­bles. No ens tan­quem a pac­tes, però no en par­la­rem abans de les elec­ci­ons. Ja veu­rem pas­sat el 26 de maig.