Els EUA pressionen més Cuba i tensen la relació amb Europa
Activen la llei que permet denunciar empreses per propietats expropiades pel règim castrista
La UE i el Canadà s’hi oposen per l’efecte en les seves companyies i amenacen de portar el cas a l’OMC
El govern dels EUA continua collant Cuba i ara ho fa, a més, afectant els interessos empresarials de companyies europees. L’administració de Donald Trump, en la seva odissea anticastrista, va anunciar ahir que activarà el conegut com a Títol III de la llei Helms-Burton, pel qual qualsevol individu pot reclamar davant la justícia dels Estats Units propietats expropiades pel règim cubà després de la revolució. La mesura entrarà en vigor el 2 de maig, i s’esperen desenes de milers de demandes als tribunals nord-americans contra empreses, majoritàriament europees però també canadenques, que fan negocis a l’illa. Algunes de les més importants que podrien resultar afectades son les del sector hoteler, incloses les mallorquines Melià, Barceló i Iberostar.
La data triada per a l’anunci no podia ser més significativa: l’aniversari de l’inici de la invasió de la badia de Cochinos del 1961, quan exiliats cubans –amb l’ajuda del govern dels EUA– van intentar derrocar sense èxit el règim de Fidel Castro.
El secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, va justificar la decisió pel “comportament” cubà cap a l’Amèrica Llatina, en especial el suport a Nicolás Maduro a Veneçuela. “La major exportació de Cuba ara mateix no són els puros o el rom: és l’opressió”, va dir.
Cap empresa de cap país quedarà exempta de la persecució judicial. El Departament d’Estat dels EUA va dir que una estimació de mitjan dècada dels noranta calculava que podrien presentar-se més de 200.000 demandes, que “fàcilment” superarien les desenes de milers de milions d’euros en valor.
Fins ara, la pressió de la Unió Europea havia servit perquè aquesta provisió quedés congelada. L’arribada de Trump al poder ho ha canviat tot, i els intents desesperats de les últimes setmanes, com ara el del ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell, han estat un fracàs.
La UE, davant els rumors de fa setmanes que podria arribar aquest moment, ja havia advertit Washington que podria demandar els EUA davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC), tal com va fer fa dues dècades quan es va presentar la llei. En aquell moment es va retirar la queixa en suspendre’s els capítols del text que s’acaben d’activar. “Aquesta acció és desafortunada i tindrà un impacte important en els operadors econòmics legítims de la UE i el Canadà a Cuba”, van dir fonts de la Comissió Europea i Ottawa, en un comunicat conjunt, advertint que l’aplicació del Títol III obrirà una “espiral innecessària d’accions legals”.
Per la seva banda, el ministre d’Afers Estrangers cubà, Bruno Rodríguez, va rebutjar la mesura i va augurar que “l’agressiva escalada dels EUA contra Cuba fracassarà”.
LA XIFRA
La UE posarà aranzels per Boeing
La Comissió Europea (CE) va presentar una llista de productes nord-americans als quals vol imposar aranzels per valor de 20.000 milions d’euros com a represàlia per les subvencions del govern dels EUA al gegant aeronàutic Boeing, que segons Brussel·les afecten la indústria del continent. Els articles afectats són molt diversos: productes químics, peix congelat, cítrics, quètxup, vi, alcohol, videojocs o avions. La llista s’obre a consulta pública fins a finals de maig, i s’esperarà que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) digui la seva opinió sobre la xifra abans d’imposar la mesura. “Hem de defensar la igualtat de condicions per a la nostra indústria”, va dir la comissària europea de Comerç, Cecilia Malmström. La batalla d’amenaces aranzelàries en la pugna Boeing-Airbus no ajuda a calmar els ànims en la tensió comercial transatlàntica, tot i que la UE ha descartat que aquest cas tingui res a veure amb les negociacions d’un nou acord comercial.