“Hem activat la ciutat i hem recuperat l’orgull ganxó”

El balanç, per a nosaltres, només pot ser positiu, per dues coses: hem contribuït a activar la ciutat amb projectes estratègics i, en paral·lel, hem començat a recuperar l’orgull de ciutadania ganxona.

Hi va influir la bombolla de riquesa, i la seva explosió, que va generar un canvi sobtat. Per això hem apostat per reivindicar la marca Guíxols i recol·locar la ciutat en espais on s’havia perdut.

Tots tenen la seva importància. Començant pel principi, el Guíxols Arena permet celebrar grans esdeveniments, però no només concerts, sinó trencar la inèrcia que tot gira al voltant del centre i el nucli històric, i generar-hi activitat tot l’any, també per Nadal o carnaval. Al passeig de Rius i Calvet, la transformació ha aportat llum a la ciutat, ha ampliat l’espai de passeig, cap a l’espigó, i l’accessibilitat. I recuperar patrimoni, com ara l’entorn on ara lluirà l’escultura de la Pepita [La Costa Brava, de Joan Rebull]. I al parc Central, a més del nou aparcament de l’Agglotap, hem fet saltar pels aires l’última muralla interna que dividia el Sant Feliu de baix amb els barris de Tueda i Vilartagues.

A Rius i Calvet, totes les polèmiques que hi podia haver es van superar en el moment que es va obrir al públic. El 99% de les opinions que ens arriben no sols són bones, sinó molt positives. I pel que fa a l’habitatge, el primer aspecte és que les competències no són nostres. Depenen del govern, o no govern, de la Generalitat. La regidoria d’Habitatge ha estat molt activa i s’ha actuat: per crear una borsa de lloguer social, detectar les necessitats reals o dotar-nos amb un tècnic d’habitatge que fins ara ningú havia contractat. Avui parlem d’habitatge sabent quina és la realitat, no només sobre supòsits o alguna mentida. Fa pocs dies ens vam tornar a reunir amb la Sareb, per desencallar projectes abandonats. I l’herència Anlló, quan es resolgui des de la Generalitat, ens facilitarà espais i recursos. Però és un problema que depassa l’àmbit municipal i també depèn de la influència turística i del context general.

Hem de ser conscients que som a Sant Feliu de Guíxols, a la Costa Brava, i el volum d’habitatges turístics, tot i haver crescut, tendeix a l’estabilització. Amb les dificultats per trobar habitatge, abans la gent anava a Santa Cristina, i ara ja arriben a Llagostera. Cal conciliar el fet que la ciutat vagi a més amb la necessitat que els veïns no vagin a menys.

En la gestió, no hi ha hagut cap diferència entre socis, fins i tot en moments de relativa tensió en l’àmbit de país, el diàleg s’ha imposat i no hi ha hagut dubtes. Tothom ha assumit que estàvem en un govern de coalició i que s’actuava en l’àmbit local. Ha estat un exemple de com el diàleg és la base de la transformació d’una ciutat o d’un país.

En el cas del PSC, no crec que siguem competència directa amb TSF o ERC. Però esperem créixer perquè fa quatre anys ens presentàvem enmig d’una escissió, i hem recuperat terreny amb la feina diària d’un grup, que amb sols tres regidors ha treballat per la transformació. Veiem complicitats, pel carrer, també de gent jove que s’interessa pel projecte. I esperem que ajudi el bon moment del socialisme en el pla català i estatal.

Fer més del que s’ha fet és difícil. S’han capgirat dos espais, amb una inversió potent de més de cinc milions, s’han arranjat carrers a la zona del centre, Santa Magdalena i la carretera de Girona, en llocs sensibles i amb molèsties per als veïns. La ciutat és reconeguda arreu com una de les que més han canviat en quatre anys i el reconeixement és intern i extern.

Cal repensar usos d’equipaments i espais públics, fer un salt qualitatiu en manteniment, però que vagi de bracet amb el civisme. I més accions de millora urbana.

El passeig és un objectiu a mitjà termini. Sabem que l’hem de transformar, ja ho vam dir fa quatre anys. I alguns que tant han criticat Rius i Calvet (CiU, Convergència, PDeCAT, Junts, com es diguin) ara surten amb imatges virtuals. Nosaltres no farem renders, i tampoc és que calgui canviar gaire res: treure cotxes bàsicament i adaptar-lo al segle XXI. Però també hem de dinamitzar algunes zones amb nous equipaments i serveis, perquè hi hagi més permeabilitat i aconseguir que cap barri tingui mancances que el pla d’inclusió social ha detectat.

El programa es preocupa pel que afecta totes les generacions de guixolencs: infants, joves, adults, sèniors i gent gran. I a escala vital, que gaudeixin de casa seva, el carrer, el barri i la ciutat. A partir d’aquí, calen plans ben programats d’acció, deixant molt clar quines són les prioritats a tota la ciutadania; hi ha el problema de l’habitatge, del qual parlàvem; l’economia, per crear llocs de treball... I caldran acords i un nou govern, probablement de coalició, que gestioni tot plegat. Un nou pla d’actuació municipal 2019-2023 en què ja entrarem en detalls.

Com en el cas de l’aparcament de la Corxera, els passos per al Museu han avançat i el projecte executiu està a punt per sortir a contractació. Hi ha l’acord de cessió d’obres, finançament garantit per la Diputació i complicitat de la Generalitat i l’Estat.

S’han excavat i el projecte resoldrà l’encaix: si són visibles, es visiten, o milloren el resultat final. Però és un projecte que va molt més enllà, per situar-nos com a ciutat d’art amb una economia que atregui artistes, aficionats i turisme interessat en la matèria tot l’any.

El nou plec s’ha treballat amb el màxim detall. Ens ha suposat un esforç tècnic ingent per poder tenir una base sòlida a l’hora de prendre les decisions. Però no el durem a ple a poques setmanes d’acabar el mandat. Hem tingut molt clara la diferència entre escombraries i neteja, i hem arribat al detall, o preveiem poder implantar sistemes diversos, com ara xips en contenidors o bosses. És un model en canvi constant, complex i cal capacitat d’adaptació perquè no ens trobem un altre cop amb problemes. No podíem treure un plec fet de qualsevol manera.