Política

L’eurocambra de Tajani tanca les portes

El ‘Brexit’ i la crisi migratòria han dominat la legislatura

El ‘roaming’, els drets d’autor a internet i la prohibició dels plàstics, accions clau del mandat

L’actitud amb el Sàhara i Veneçuela ha estat controvertida

La gran cam­bra de repre­sen­tació ciu­ta­dana a Europa posa punt final a cinc anys de legis­la­tura mar­cats pel Bre­xit, la crisi dels immi­grants, els pro­ble­mes democràtics dins del bloc i l’auge de l’extrema dreta i d’una nova onada eco­lo­gista. Si les pre­vi­si­ons elec­to­rals es com­plei­xen, serà el dar­rer Par­la­ment Euro­peu con­tro­lat per les dues grans famílies polítiques euro­pees, la soci­a­lista i la demo­cra­ta­cris­ti­ana. Així, la ins­ti­tució pre­si­dida per una figura cada cop més con­tro­ver­tida, el polític de Força Itàlia Anto­nio Tajani, ha tan­cat les por­tes aquesta set­mana i ha inten­tat dei­xar ben lli­gats els fruits del seu man­dat.

Cons­ci­ents que els pròxims inqui­lins esta­ran més divi­dits que mai, els euro­di­pu­tats sor­tints han vol­gut enlles­tir a cor­re­cuita el màxim nom­bre de car­pe­tes pre­ve­ient un pos­si­ble blo­queig a par­tir del juliol. La direc­tiva sobre els drets d’autor, la pro­hi­bició dels plàstics d’un sol ús i els nous objec­tius d’emis­si­ons de car­boni per als cot­xes són algu­nes de les nor­ma­ti­ves apro­va­des en els dar­rers mesos amb més reper­cus­si­ons per als ciu­ta­dans euro­peus.

Ara bé, la mesura estel·lar apro­vada per aquesta euro­cam­bra va ser la tan anun­ci­ada fi del roa­ming. El juny del 2017, final­ment els euro­peus van poder començar a nave­gar per inter­net i a tru­car sense cap cost extra en els seus viat­ges dins la UE. El Par­la­ment Euro­peu, única ins­ti­tució d’aquesta orga­nit­zació supra­na­ci­o­nal esco­llida direc­ta­ment pels ciu­ta­dans, va pre­su­mir amb orgull de pro­por­ci­o­nar bene­fi­cis direc­tes als seus elec­tors. També amb l’apro­vació d’un pro­ce­di­ment san­ci­o­na­dor con­tra el govern del polonès Vik­tor Orbán va rei­vin­di­car el seu paper en la defensa dels valors democràtics i l’estat de dret a la UE.

Obsessió amb Veneçuela

Tan­ma­teix, no sem­pre la seva acció ha des­per­tat entu­si­asme, i en alguns casos ha estat acu­sada de dobles estàndards, per exem­ple en el cas de Veneçuela. Si bé l’euro­cam­bra es carac­te­ritza per fer reso­lu­ci­ons no vin­cu­lants a tort i a dret sobre la situ­ació dels drets humans arreu del món, hi ha hagut un país que ha cap­tat una més que des­ta­cada atenció per part de la cam­bra, amb l’apro­vació de gai­rebé una desena de tex­tos de denúncia. Veneçuela ha estat l’obsessió del man­dat de Tajani, que ha apro­fi­tat qual­se­vol ocasió, qual­se­vol dis­curs, per poca relació que tingués amb la situ­ació veneçolana, per car­re­gar con­tra el règim de Nicolás Maduro. Sec­tors d’esquer­res han cri­ti­cat dura­ment la fixació con­tra aquest país estran­ger en com­pa­ració amb d’altres com ara Líbia i Nica­ra­gua, que també han vis­cut recent­ment una esca­lada de violència i retrocés democràtic.

També va ser cri­ti­cada dura­ment la majo­ria par­la­mentària que va apro­var l’acord de pesca de la UE amb el Mar­roc per incloure-hi les aigües del Sàhara. Amb el vis­ti­plau de soci­a­lis­tes i con­ser­va­dors, es va apro­var un pacte qüesti­o­nat perquè ignora la sobi­ra­nia sah­rauí després que la justícia euro­pea cor­ro­borés aquest dret.

Debat sobre Cata­lu­nya

El dret de Cata­lu­nya a l’auto­de­ter­mi­nació ha estat igual­ment pre­sent en la legis­la­tura 2014-2019. Molt a con­tra­cor, una euro­cam­bra tra­di­ci­o­nal­ment reti­cent a par­lar sobre el con­flicte català, es va veure sense cap altra opció que tren­car el silenci a Estras­burg després dels cops de porra l’1-O que van omplir els infor­ma­tius de la premsa inter­na­ci­o­nal. En la sessió plenària poste­rior al referèndum, el Par­la­ment Euro­peu va cele­brar un debat sense pre­ce­dents sobre l’afer català. Par­ti­cu­lar també pel for­mat: una suc­cessió de dis­cur­sos dels líders de cada for­mació política tan­cats prèvia­ment amb cura.

Per la res­posta a aquest con­flicte també va ser cri­ti­cat Tajani, que durant la recta final del man­dat ha fet front a diver­ses cri­sis. Recent­ment en va sor­tir mal­pa­rat per haver dit que el dic­ta­dor Benito Mus­so­lini va fer “coses posi­ti­ves”. El seu cap no va rodar, però la seva imatge va que­dar com un drap brut. Mal­grat tot, Tajani busca la ree­lecció en les euro­pees en una Itàlia on el pano­rama polític ha can­viat molt en els dar­rers 5 anys. De fet, la seva terra tindrà un pes deter­mi­nant en la con­fi­gu­ració del nou Par­la­ment si, tal com diuen les enques­tes, envia a Brus­sel·les un con­tin­gent impor­tant d’euro­di­pu­tats xenòfobs, euro­escèptics i popu­lis­tes.

LES XIFRES

54
per cent
de la cambra està controlada per socialistes i democratacristians.
3,50
euros
és el cost anual per habitant de l’eurocambra.

Abusos sexuals al descobert

El #MeToo també va es va fer sentir en aquesta legislatura. El 2017 es va fer el pas per trencar la cultura del silenci sobre les agressions sexuals a l’eurocambra, on habiten més de 750 polítics d’arreu del continent acompanyats d’un seguici d’assistents, caps de premsa i assessors, generalment joves. Un escàndol que va esquitxar la institució quan els mitjans van revelar que una dotzena de treballadores haurien patit assetjament sexual per part d’eurodiputats. Arran dels fets, un grup es va organitzar per denunciar casos i conscienciar sobre actituds masclistes i abusives. Amb voluntat que la seva feina no es perdi, aquest col·lectiu ha llançat una iniciativa perquè els candidats es comprometin formalment a “combatre, prevenir i denunciar” l’assetjament sexual. Amb la signatura d’un document, cadascun dels polítics es compromet també a inscriure’s en el curs del Parlament sobre respecte i dignitat a la feina i a treballar perquè sigui obligatori i no voluntari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia