La reconquesta arrenca del nord

Sembla ser que només per error es va evitar el pitjor a Finlàndia. Que uns 350 votants del districte d’Uusimaa, a la perifèria de Hèlsinki, es van equivocar i en comptes de votar a favor del candidat dels ultradretans Veritables Finlandesos (PS) ho van fer pel marginal Partit Comunista (SKP). Costa una mica de creure tant de despistament massiu, tot i que efectivament alguna cosa estranya va passar a Uusimaa, l’últim districte a presentar el recompte final de vots, ja prop de la mitjanit del diumenge 14 d’abril. Del recompte d’aquest districte depenia que l’elecció finlandesa acabés amb un empat a 40 escons entre els socialdemòcrates i els ultres. Finalment, però, l’SDP d’Anti Rinne va obtenir-ne 40, mentre que el PS de Jussi Hall-aho va quedar-se en 39.

Els votants van “confessar” l’error a la xarxa social Facebook i així ho va reflectir la premsa local finlandesa l’endemà. Providència democràtica in extremis o no, el cas és que aquest país nòrdic va estalviar així la resta de la UE l’ensurt d’un empat que els ultres haurien venut com a gran victòria moral. Falta un mes i mig per les europees i les mirades estan dipositades en els agermanaments perillosos entre els ultres de l’Europa de les democràcies dites avançades. Els països amb alts nivells de benestar, on se suposa –segons un estudi recent de la ONU– que viuen els ciutadans més feliços del món, com són Finlàndia, Suècia i Dinamarca.

No se sap amb qui formarà govern el socialdemòcrata Rinne, guanyador a Finlàndia per un 17,8%, dues dècimes per damunt del PS de Halla-aho. El vot està molt fragmentat, com ho demostra el percentatge amb què es poden guanyar les eleccions generals a un país de la UE, com Finlàndia, on les tres primeres forces –socialdemòcrates, ultres i centristes– van quedar sobre la línia del 17 %.

Sí que sembla segur que a Estònia, la república bàltica on també es va votar nou parlament el 3 de març, no hi haurà relleu en el poder a favor del Partit Reformista que lidera Katja Kallas, la força més votada, sinó que retindrà el poder el centrista Juri Ratas, en coalició amb els ultradretans del Partit Conservador del Poble Estoni (EKRE). Ratas ha tirat pel dret i s’ha aliat amb el diable, malgrat que les urnes van deixar el seu partit vuit punt per sota que el de Kallas –29 contra 22%. La ultradreta, amb un 17 %, conquerirà així un altra parcel.la de poder a una república bàltica.

La reconquesta ultradretana europea pren embranzida als països nòrdics, representants d’aquestes societats avançades. Uns, després d’haver acollit les més altres xifres de refugiats per càpita de la UE –el cas de Suècia–. Els altres, con Finlàndia, malgrat que l’arribada de migrants és molt menor.

A Suècia, els socialdemòcrates del primer ministre Stefan Löven van aconseguir l’any passat activar el seu cordó sanitari i deixar fora del govern els ultres, després de duríssimes negociacions fins arrodonir una coalició sense radicals. A Holanda, on dos anys enrrera el conservador Mark Rutte també va arraconar amb èxit els ultres liderats per Geert Wilders. Però aquest any s’ha topat amb la realitat d’una altra formació radical, la del Fòrum per la Democràcia de Thierre Baudet, més jove que la de Wilders, que va guanyar les regionals del passat mes de març i va imposar-se al Senat per davant dels partits establerts.

No hi ha una recepta única per aturar la reconquesta. Cadascun d’aquests països tenen formacions ultres diferenciades, unes amb líders joves i dinàmics, com l’holandès Baudet, sorgits del no res. D’altres, comandades per gent com el finlandès Halla-aho, un eurodiputat incendiari amb un reguitzell de demandes per islamofòbia, homofòbia i xenofòbia, entre d´’altres. El cordó sanitari és una eina. Però res no permet baixar la guàrdia, davant unes formacions camaleòniques, que aprofiten qualsevol escletxa per escampar-se i capitalitzen com a “històrica” qualsevol avançada.