Debats

S’està acabant l’estranya campanya electoral –presos i exiliats havent de fer mítings i rodes de premsa des de la presó, la Setmana Santa i Sant Jordi pel mig i el judici del procés a tota màquina–. A pocs dies de les eleccions només queden els darrers debats televisius, que mai s’havien fet tan a tocar del dia electoral i sense que hi pugui haver-hi l’opinió de les enquestes, que a hores d’ara ja no es poden publicar.

A la pràctica s’ha acabat la campanya electoral del 28-A. Falta el darrer debat televisat i Pedro Sánchez, que va al davant en les enquestes, pot esdevenir aquesta nit a la televisió privada l’ase dels cops. Tots li tenen ganes, fins i tot el Podem de Pablo Iglesias, que el voldrà tenir sota control. Fins avui, Ciutadans, el PP i Vox ho han posat molt fàcil al PSOE i en el debat d’aquesta nit tindran una oportunitat única per donar la volta a les enquestes perquè el ressò dels debats arribarà pràcticament en el tancament de campanya.

No és d’estranyar que continuï més o menys el gran nombre d’indecisos. Només cal esperar el resultat final. Heus aquí la gràcia que el vot sigui secret i intransferible. A la campanya no hi ha hagut grans sorpreses i l’interès d’aquestes eleccions tan determinants està en el resultat i sobretot en les posteleccions.

Quan s’acaben les campanyes electorals, hom té enveja sana de països amb més tradició democràtica. A França hi ha un únic debat televisat de candidats, que ofereixen totes les televisions, a més d’un únic cara a cara entre els dos que tenen possibilitats de governar. Els debats d’aquí esdevenen taules rodones i conferències de candidats que difícilment arriben a contrastar opinions. Hi ha gesticulacions en què qui té més a perdre és Sánchez, que va al davant. De tota manera, és millor veure com pot sortir-se’n que no pas que hagués deixat una cadira buida.